Un nou partit que aglutina la sensibilitat independentista d’Unió Democràtica de Catalunya, va néixer dissabte a Cornellà. Artur Mas va ser present a la cloenda de l’Assemblea fundacional d’aquest nou ens polític, que concorrerà a les eleccions del 20D amb Convergència, sota el nom de “Democràcia i Llibertat”
Demòcrates de Catalunya es va fundar dissabte formalment, durant la celebració del Congrés constituent que es va celebrar en la mateixa data en què es commemoraven els 84 anys de la fundació d’Unió Democràtica, l’any 1931.
La principal característica de Demòcrates de Catalunya és que s’allunya de l’estructura dels partits tradicionals amb l’objectiu de ser un instrument que connecti la societat i el ciutadà amb els processos d’elecció. Així, els Estatuts aprovats dissabte defineixen un òrgan col·legiat de direcció, amb portaveus, sense president ni secretari general.
En el Congrés fundacional es va voler construïr una formació radicalment democràtica integrada per voluntaris i sense la figura de militants. Els congressistes demòcrates van escollir la direcció executiva del partit. El Comitè Demòcrata Nacional està format per 35 comissionats que van ser elegits per llistes obertes entre 48 persones, durant la votació realitzada dissabte matí en la que van participar els 604 voluntaris inscrits.
Els comissionats són Guiomar Amell, Gerard Ardanuy, Eduard Berloso, Xavier Boquete, Carles Brugarolas, Laura Castel, Meritxell Feliu, Marc Forcada, Roger Genescà, Lluís Gil, Dolors Gordi, Mercè Jou, Miquel Lara, Juanjo Malràs, Pep Martorell, Pep Moliné, Antoni Obalat, Xavier Périz, Carles Prats, Joan Recasens, Elena Ribera, Marc Rocas, Carles Sala, Enric Simó, Mireia Solsona, Jordi Souto, María José Urzáiz, Cristina Valverde, Enric Vendrell, Oriol Vila, Josep Maria Vila d’Abadal, Marta Vidal, Titon Laïlla, Núria de Gispert i Antoni Castellà.
Un procés de selecció que s’ajusta a la vocació de Demòcrates que escollirà els càrrecs electes en llistes obertes i a través de primàries obertes a tota la ciutadania.
Els processos de participació oberta són un dels eixos de Demòcrates que la setmana passada va sotmetre a consulta, per vot electrònic dels voluntaris, la decisió de concórrer en coalició amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Reagrupament a les eleccions estatals del proper 20 de desembre, sota les sigles Democràcia i Llibertat.
Aquest va ser el resultat de la consulta, segons publiquen a la seva pàgina web:
Cloenda amb l’assistència del president Mas
Després de l’elecció oberta del Comitè Demòcrata Nacional, els comissionats designaran en els propers dies als portaveus de la formació que seran, com a mínim, dos. En la cloenda de dissabte van prendre la paraula Antoni Castellà, Núria de Gispert i Titon Laïlla per decisió dels comissionats, fins que s’escullin els portaveus.
Laïlla va destacar que Demòcrates l’integren “persones que venim de procedències diverses i que estic segura que compartirem un llarg camí junts”.
De Gispert va agraïr l’assistència dels convidats de partits polítics i societat civil i, especialment, la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, a qui va transmetre el seu escalf en el nom dels voluntaris i voluntàries Demòcrates.
Castellà va anar més enllà i va fer una reflexió al voltant de la votació d’investidura que precisament es celebra avui. En aquest sentit, va recordar que “el 27S vam fer un plebiscit i tenim 72 diputats al Parlament a favor de la independència que tenen un mandat del poble”.
I va afegir que “no esgrimiré l’argument que hi ha un milió i mig de vots darrere del president Mas, sinó l’argument que tres anys enrere es va posar al capdavant del reclam d’una part important de la població de Catalunya, a risc de la seva pròpia formació política. Ell va deixar la part per executar aquest repte que ara és un mandat i que és un somni. El repte més important dels últims 300 anys: la independència de Catalunya”.
Castellà també es va referir a les eleccions estatals del 20 de desembre i va subratllar que “un cop superada l’etapa autonomista” tant la coalició Democràcia i Llibertat, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i MES es presenten a un objectiu comú: “negociar la desconnexió d’Espanya, complir el mandat del 27S”.
En els discursos de cloenda, els tres comissionats de Demòcrates també es vanreferir al caràcter diferenciat de la nova formació que es recull al manifest fundacional, també aprovat dissabte.
Una altra de les característiques de Demòcrates és que el partit no imposa aportacions econòmiques més enllà dels càrrecs electes, i renuncia als crèdits bancaris. El Congrés fundacional va ser exemple d’aquesta filosofia ja que els 4.500 euros necessaris per a la seva organització es van recollir mitjançant una campanya de micromecenatge. En només una setmana es va reunir el finançament necessari gràcies a les aportacions, a partir de 10 euros, dels sumadors.
Els altres òrgans de govern aprovats dissabte en els Estatuts són el Congrés Nacional, que tal i com va succeïr a Cornellà, permet participar a tots els voluntaris que s’hi inscriguin; i el Consell Nacional, que una vegada constituït, estarà dirigit per una Mesa formada per una presidència, tres vicepresidències i 4 secretaries. En formaran part 200 membres distribuïts territorialment.
A la cloenda, a banda del president Mas, hi va assistir el conseller de la Presidència, Francesc Homs; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; la secretaria primera del Parlament i membre d’ERC, Anna Simó; el coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya, Josep Rull; el secretari general d’Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), Josep Vendrell; el president de Súmate i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Eduardo Reyes; i l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, entre d’altres. També hi va haver una àmplia representació de la societat civil, com els rectors de la Universitat de Barcelona i de la Pompeu Fabra.
També hi van participar al Congrés fundacional com a voluntaris Democràtes els germans Raimon i Rosa Maria Carrasco. Durant la seva intervenció, Rosa Maria s’ha referit al seu pare, Manuel Carrasco i Formiguera, assegurant que “el pare estaria molt content de veure això”.
Així mateix va intervenir a l’inici del Congrés Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya i voluntari Demòcrata, que va destacar que, en sintonia amb la definició del partit, “volem sense embuts la independència de Catalunya per construir un Estat a partir les persones, que siguin les que marquin el que hem de ser com a país”.