La pel·lícula entra en tromba amb una espectacular seqüència inicial on uns caçadors i mercaders de pells són assaltats per un grup d’indígenes. Una batalla que destaca per la cruesa i la violència desfermada, autèntic tret distintiu que marcarà gràficament tota la pel·lícula. I més enllà dels efectismes i excessos que comporta l’escena, aquesta obertura destaca també pel recanvi constant de punts de vista, establint-se un relleu de perspectives, un encavalcament de mirades de diferents personatges. Una fórmula narrativa calidoscòpica, habitual en el cinema del cineasta mexicà, que presidirà també tota la pel·lícula, alternant les passes de diferents personatges, i afegint moments onírics, visions al·lucinades, o imatges pretèrites corresponents al passat del seu protagonista principal
Per Joan Millaret Valls / AMIC
En la batussa inaugural restarà un reduït grup que aconsegueix fugir de l’escomesa dels salvatges riu avall amb una barcassa. Dins d’aquest grup de supervivents que procurarà retornar a Fort Kiowa, l’únic rastre de civilització blanca en tot el territori, en sobresurt el que serà el protagonista principal, Hugh Glass (Leonardo DiCaprio), acompanyat del seu fill fruit de la unió amb una dona índia. I en una incursió boscosa, Hugh serà atacat i literalment espellofat per un ós que el deixarà malmès, al llindar mateix de la mort. Moribund per culpa de les greus ferides, Hugh serà enterrat en vida per un company que s’havia compromès a vetllar-lo, John Fitzgerald (Tom Hardy), qui alhora assassinarà també el seu fill. John ho fa per desfer-se d’ell per la nosa i lentitud que provoca en la seva marxa al Fort i cobrar la paga, davant l’amenaça d’una emboscada dels indis perseguidors.
La pel·lícula, inspirada lliurement en un personatge real les aventures i desgràcies del qual van ser novel·lades, es centrarà en el pelegrinatge de Hugh, que ressorgeix de la tomba com un mort en vida. Un renascut que s’arrossegarà literalment pel terra, malferit i exhaust, emprenent una cursa titànica i agònica contra els elements tot desafiant un entorn feréstec, salvatge i inhòspit. Una història solitària i agònica de supervivència al límit amb un home desvalgut, malalt, famèlic i mig congelat. Aquestes estampes corprenedores d’un cos torturat, castigat, defallit o sotmès a tota classe de privacions, reflecteixen una debilitat personal d’Iñárritu per esbossar dolorosos viacrucis de personatges martiritzats a la recerca de l’expiació.
I en la resurrecció d’aquesta figura espectral batega el desig de la venjança, autèntic motor propulsador que l’empeny a seguir endavant obsessivament. Una follia que entronca perfectament en un salvatge Oest en què impera pràcticament la llei de la selva, la llei del més fort, abans de que la civilització s’implantés a foc i pólvora. Un submón de bogeria i barbàrie, més proper a l’horror de “El cor de les tenebres” de Conrad o la lluita de l’home per ensinistrar una naturalesa salvatge i indòmita, a estones aniquilant, d’alguns contes de Jack London. Tot plegat força allunyat de la història mitificada del heroics pioners de la colonització americana.
Destaca també una presencia abassegadora d’un entorn natural indiferent al viacrucis particular del protagonista. Un món primigeni, fora del temps i de la història, en què conviuen a cops de destral i de rifle un mosaic de pobles amb les seves llengües – francesos, anglesos i diferents parles de tribus d’indis –. Tot plegat descrit amb una concepció visual majestuosa, imponent, impressionant, que afavoreix la immersió absoluta en el reialme indiscutible d’una naturalesa omnipresent i intractable mentre ens endinsem en les seves humides valls, els rius d’aigües braves, els cims nevats i els frondosos boscos selvàtics.