Retreuen a Barcelona en Comú que no hagi fet passes en aquesta direcció tot i proposar-ho en campanya. En tota l’Àrea Metropolitana només hi ha dos municipis que facin una gestió directa de l’aigua: Barberà del Vallès i El Prat de Llobregat
ACN Barcelona.-La CUP ha posat en marxa aquest dijous una campanya per reclamar de forma “immediata” la remunicipalització del servei de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on només hi ha dos municipis que en facin una gestió directa: Barberà del Vallès i El Prat de Llobregat.
Els cupaires denuncien que el sector privat “controla, sota diferents noms i marques comercials, l’accés a l’aigua de més del 78% de la població de Catalunya”, mentre a Europa “un 70% de la població viu sota un model públic de gestió de l’aigua”.
En aquest sentit, des de la CUP retreuen a Barcelona en Comú que durant el primer any de mandat “no s’han pogut constatar passos evidents cap a la recuperació del servei” ni a l’AMB ni a l’Ajuntament de Barcelona, on governen, malgrat aquesta “havia estat una reivindicació i un dels eixos principals de la campanya electoral”.
La campanya de la CUP
‘ReMunicipalitzem l’aigua, movem-nos!’ s’ha iniciat aquest dijous a través de xarxes socials, on diferents regidors de la formació anticapitalista han anat penjant imatges de fonts públiques de diversos municipis plenes d’aneguets de plàstic i un enllaç a una pàgina web amb un compte enrere.
Pels volts de dos quarts de dotze del migdia han resolt la incògnita que ha inundat les xarxes socials durant el matí i han publicat el vídeo de la campanya, en la que un magnat instal·lat en una banyera plena d’aigua en mig del desert cobra per l’aigua a persones que fan cua fins que una nena li planta cara amb una pistola d’aigua.
A través d’aquest relat, la CUP vol denunciar que l’aigua és actualment “una font de negoci milionari per uns pocs” i cita el cas d’Aigües de Barcelona: “La privatització del subministrament d’aigua afecta a un 92% de la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, on només Barberà i El Prat en fan una gestió directa.
Els cupaires contrasten aquesta situació amb la d’altres municipis, com Ripollet, on ja s’han fixat les bases perquè l’Ajuntament recuperi la gestió de l’aigua a partir de 2017. També hi ha altres municipis on, apunten, les empreses que tenen la concessió estan a punt d’acabar-les –Sant Cugat, Corbera i Molins de Rei– i on també la CUP ha posat el debat sobre la taula.
En aquest sentit, Eduardo Cáliz, representant de la CUP a l’AMB, diu que és “un sense sentit que el 2015 Agbar obtingués 29 milions d’euros mercantilitzant un dret humà com l’aigua”. “Volem trencar aquest model i tornar l’aigua a mans del poble com fins fa no gaires anys”, ha afegit el diputat de la CUP Sergi Saladié.
Segons defensen els cupaires, la municipalització és “l’únic mecanisme” capaç de garantir un “control popular sobre l’aigua i ecosistema” i recorden que també la gestió de l’ATLL ha de tornar a mans públiques quan la sentència del Tribunal Suprem confirmi la nul·litat de la privatització de l’empresa.
El cas de Terrassa
A nivell de Catalunya, el municipi més gran que es planteja la remunipalització de l’aigua de manera seriosa és, ara per ara, Terrassa. La majoria de partits dels consistori –PSC, Terrassa en Comú, ERC i CUP– es mostren partidaris de recuperar la gestió directa de l’aigua, aprofitant també la fi de la concessió a Mina Aigües de Terrassa.
L’oposició de la mateixa empresa, però, està dificultant la negociació. Mina reclama la creació d’una societat mixta per no abandonar del tot el negoci de l’aigua a la cocapital vallesana, una posició que te l’aval de les patronals.