El Prat, Sant Boi i Sant Feliu, van ser les localitats del Baix Llobregat que van assistir, dimarts 7 de març, a una reunió a l’Ajuntament de Barcelona en què van participar representants i tècnics municipals d’una dotzena d’ajuntaments catalans que tenen en acollida persones refugiades o sol·licitants d’asil
Hi van participar representants i tècnics municipals d’una dotzena d’ajuntaments catalans que tenen en acollida persones refugiades o sol·licitants d’asil. Durant la trobada, els diferents ajuntaments van acordar coordinar-se i fer reunions periòdiques per abordar estratègies conjuntes davant del repte d’aconseguir la integració de les persones refugiades, amb l’objectiu de millorar-ne l’atenció.
Tots els assistents van coincidir a denunciar l’opacitat i la manca de coordinació amb què l’Estat espanyol desenvolupa el pla d’acollida de persones refugiades a Catalunya. Alhora, també van criticar no haver rebut cap ajuda de l’Estat per dotar-se de serveis d’atenció per a aquestes persones.
Durant la reunió, l’Ajuntament de Barcelona va traslladar a la resta d’assistents la seva experiència a través del Programa Nausica d’atenció integral a les persones refugiades, que actualment atén a 81 persones a la ciutat. Es tracta del primer pla d’acollida de sol·licitants d’asil que s’implementa directament des d’una administració local a l’Estat, i suposa un recurs pont per a les persones que, malgrat han finalitzat el període d’atenció que els ofereix el govern estatal, no han assolit l’autonomia necessària per viure pel seu compte.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona es va oferir per assessorar els municipis que vulguin replicar el seu model i oferir així una atenció integral a les persones refugiades un cop se’ls hagi acabat la cobertura del pla estatal, en cas que es vulguin quedar al municipi de destí.
L’Estat és l’administració competent d’atendre els sol·licitants d’asil que arriben al país i, amb aquesta finalitat Espanya rep finançament europeu. El programa estatal ofereix habitatge i manutenció durant sis mesos, un període que es pot prorrogar 12, 18 o 24 mesos en funció de la situació en què es trobi la persona i el nivell d’autonomia assolit.
El Govern estatal delega a entitats del tercer sector aquest programa, que disposen de places en pisos i albergs arreu del territori. A Catalunya hi ha 500 places d’acollida gestionades per l’Estat, 200 de les quals són a Barcelona.
A la reunió hi van assistir representants dels ajuntaments de Sabadell, Badalona, Tarragona, Girona, Prat del Llobregat, Hospitalet del Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Berga, Sant Boi de Llobregat, Terrassa i Manresa.
Font: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat