El dia 4 de juliol arribaven a Barcelona 50 migrants del vaixell “Open Arms”. Els homes van ser destinats a la residencia Blume d’Esplugues de Llobregat, mentre que les dones i els menors d’edat van ser destinades a altres centres. A partir d’aquell moment la ONG ABEDE juntament amb la Creu Roja van fer-se càrrec de la gestió i l’atenció dels residents a la Blume.

Entrevistem a la Mariona Giralt. Té 23 anys i va cursar el Batxillerat científic a la Blume, a més, sempre ha estat una persona compromesa amb les causes socials i ha participat activament a la ONG Àfrica Stop Malària. Per aquests motius, va decidir presentar-se voluntària per a ajudar en el que fes falta a la Blume.

Què et va portar a fer-te voluntària per ajudar en aquest cas en concret?

És un conflicte que porto molt temps seguint i que m’ha tocat. He intentat mantenir-me informada de totes les accions de Proactiva i he vist documentals i notícies. Tot i així, em sentia impotent, perquè jo no era socorrista ni tenia cap manera d’ajudar de manera directa. Quan em va sortir la oportunitat de fer el que fos per ajudar, no vaig pensar-m’ho ni dues vegades.

Les ONGs tenen treballadors però mai està de més un cop de mà, allà hi ha gent jove i gent gran, cadascú amb les seves feines, que l’únic que volem és el millor per una gent que s’ha quedat sense res.

Com vas assabentar-te que necessitaven a gent voluntària per a ajudar a la Blume?

Un amic meu és el responsable de la ONG ABEDE destinat a allà, i va comentar-me que necessitaven a gent sobretot per les hores de dinar i sopar, que era necessari que hi hagués algú ajudant a repartir-los. I vaig decidir anar-hi els dies que pogués combinar-m’ho amb la feina.

A més de repartir els dinars i el sopars, quines tasques més fan els voluntaris i voluntàries?

Principalment és ajudar a servir el menjar i també ordenar el magatzem on es guarda. Tot i així, des de la ONG ofereixen activitats per a que es distreguin i s’ho passin bé. Per exemple, jo algun dia he estat fent classes de castellà amb uns quants nois, el meu germà ha vingut alguna vegada a jugar a futbol o me’ls he emportat al parc per a que fessin esport. Qualsevol idea sol ser benvinguda.

Ells son lliures de moure’s per on vulguin i sortir sols mentre tornin a la residencia a les hores que se’ls hi indica. La cosa és que no tenen recursos per a fer coses, per tant, com més activitats se’ls hi proposin millor.

Quines edats tenen i d’on vénen els homes que estan allà?

Tenen edats que van dels 20 i als 60 anys. I els orígens son molt diversos; Egipte, algun de Síria, Líbia, Camerun, Burkina Faso, Costa de Marfil, Palestina i Bangladesh.

T’han explicat exactament els seus motius per fugir dels seus països? Tots fugen de la guerra?

Amb els que he parlat jo, no tots fugen de la guerra. La majoria dels que vénen de Líbia, han utilitzat el país com un lloc de pas per arribar a Europa, però alguns s’hi ha acabat quedant anys en situacions extremes. Molts països tenen màfies que els porten a Líbia garantint-los que allà hi trobaran feines, quan és mentida, i el que realment estan fent es convertir-los en esclaus.  Tot el que els hi diuen és mentida des del primer moment, quan paguen el bitllet per anar allà ja estan essent venuts com esclaus. La majoria ho han estat, o han estat segrestats, torturats i han demanat rescats a les seves famílies.

També hi ha el cas d’un noi de Líbia que treballava per Gadaffi, i no sé exactament què li va passar, però explicava que les guerrilles han destruït casa seva i que necessitava fugir. De Líbia només expliquen horrors.

Què esperaven trobar aquí? S’esperaven un “paradís” que al arribar no s’han trobat?

Ells quan agafen el vaixell, que realment és una llanxa inflable, no saben on acabaran. Pretenen simplement fugir i creuar el Mediterrani per arribar a Europa. M’han dit que alguns saben que amb aquella llanxa no poden arribar a Europa, per tant l’única esperança que els hi queda és trobar un vaixell de salvament. En el seu cas, per sort, van trobar l’Open Arms. Van explicar-me que tenien por que fos un vaixell de guardacostes libis.

Diuen que si hagués sigut així, s’haguessin tirat a l’aigua. Del capità del vaixell d’Open Arms, només en parlen meravelles, va garantir-los que arribarien a un port segur.

I un cop aquí, què han fet? Tots segueixen a la Blume?

 Alguns han marxat ja per Europa perquè venien amb l’objectiu de trobar família o amics. El permís de residència que tenen de 30 dies no els permet creuar fronteres, i molts van marxar abans. N’hi ha molts, que fugint de l’infern de Líbia, han quedat encantats amb Barcelona i estan molt agraïts amb tot. Els hi agrada el Barça, i la ciutat, la tenen en molta alta estima. Ara, han començat els tràmits amb advocats i policia a veure què poden aconseguir.

Quan se’ls hi acabi aquest permís de 30 dies, què els hi passarà?

 Alguns han aconseguit renovar el permís per un mes més, però cadascú va diferent segons el cas en concret. Si no els renoven el permís, sí, els deporten al seu país d’origen, és a dir, molts dels que fugien de Líbia no serien retornats a allà, sinó al seu país de residència. Pel que sembla, les coses no pinten malament, tot i que jo no en sé massa de temes d’estrangeria.

Com ha estat la teva relació amb ells?

Súper bé amb tots. M’entenc millor amb els africans perquè parlo francès, com ells, i podem mantenir converses més profundes. Al final, t’acabes entenent amb tothom, però sí que és veritat que és més difícil relacionar-se si no comparteixes idioma.

Son tots encantadors i educats i només puc dir coses bones d’ells. Amb gestos i símbols tots ens acabem entenent.

Ells coneixen la situació general del Mediterrani més enllà del seu cas?  

 Sí, ells coneixen bastant la situació, i si no, pregunten i s’informen mirant les notícies. Son gent amb ganes d’aprendre. La realitat que coneixen és la que ells han viscut, evidentment, per tant l´únic que veuen és la seva versió, però ara, s’estan informant de quin és l’abast de la situació.

El que saben és que han aconseguit escapar d’un país (parlo dels casos que conec, no he parlat amb tothom) i que un vaixell espanyol els ha rescatat. Adoren a Pro Activa perquè fan una feina increïble, saben que al país on son tenen menjar i sostre, i això ja és més del que tenien.

Què opines del paper dels govern, tant a nivell estatal com europeu? Creus que podrien fer més, 

 Crec que s’haurien de facilitar moltes més ajudes. És Pro Activa, una ONG, qui es deixa la pell per salvar la gent al Mediterrani tirant-se al mar hores i hores, és increïble el que fan. És cert que aquí, el govern els ha facilitat un lloc on estar, però penso que des de tot Europa es podria fer molt més del que s’està fent, bàsicament, començar a complir amb la taxa d’acollir refugiats promesa.

Creus que aquí la gent està conscienciada? Té ganes d’ajudar?

Hi ha molta gent que vol ajudar, ara que ho he viscut de prop ho he vist més. La gent es mou, té ganes d’acollir, d’ajudar, de col·laborar.

I has vist situacions a la inversa, és a dir, racisme…

Amb els que he parlat diuen que no han sentit cap mena de comentari racista o discriminatori. Ells em pregunten moltes vegades “Aquí hi ha racisme?”, jo els hi dic, que com a tot arreu, però penso que a aquest tipus de gent la societat no els recolza.

Entre ells, clar, vénen de llocs molt diferents, no hi ha baralles però és veritat que a vegades xoquen. Les cultures i les religions son diferents, però son nanos súper respectuosos amb la gent i entre ells, sense oblidar, però, d’on venen. És a dir, molts dels africans que han passat per Líbia tenen un cert recel per la gent procedent d’allà, però no hi ha problemes de convivència, al revés.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here