Tenir la pell bronzejada és sinònim de bon estatus i salut en la nostra societat. És per això que l’exposició al sol és una pràctica habitual. Però no és l’única raó

Per bellezaactiva.com / AMIC

Existeix també un component animal en la cerca de la calidesa dels raigs solars: intervenen en el metabolisme humà, com en el de la resta dels animals. En aquesta entrada aprofundirem una mica sobre el perquè ens agrada prendre el sol.

Amor per la naturalesa

Sempre s’assegura que va ser Coco Chanel qui va posar de moda el bronzejat. I és cert que la dissenyadora propugnava una pell bruna enfront de les blanques pells de les dones de l’alta societat, entre les quals en principi ella no es comptava a causa del seu origen.

De fet, durant segles es va considerar la pell blanca sinònim de classe alta. Per això la reialesa tenia sang blava (les venes es marquen més en una pell blanquinosa), les princeses eren blanques com la neu (com Blancaneu), i les classes altes acudien a prendre els banys vestits totalment i amb ombrel·les i grans barrets.

No obstant això, la majoria de la població presentava una pell més fosca, especialment en el camp, a causa de l’exposició al sol.

Però l’origen de l’amor al bronzejat no és tan novel·lesc. La veritat és que en l’època de Coco Chanel s’imposaven les idees dels denominats higienistes, nascudes a la fi del segle anterior i que proclamaven un nou concepte de l’home i la medicina que propugnava una relació més directa amb la naturalesa i, per tant, amb el sol, el mar, el camp, el bosc…

Aquestes idees es van divulgar per tota Europa i van donar lloc a conceptes i moviments com l’excursionisme, el naturisme, el nudisme o les flors de Bach. D’aquí neix la idea que el sol és bo, i és cert, encara que amb protecció.

Prendre el sol amb consciència

El sol estimula diversos processos biològics i bioquímics essencials per a la vida, és bactericida i desperta l’optimisme i les ganes de viure.

A més, és bo especialment per als nens i ancians, ja que sintetitza la vitamina D i permet fixar el calci en els ossos.

Gaudir dels avantatges de l’astre rei només requereix tenir en compte diverses mesures per a prevenir i reparar els danys que la sobreexposició solar pot causar. Avui dia existeixen protectors solars adequats a cada pell, no només al fototip cutani (pell clara, bruna, etc.) sinó a l’edat, l’existència d’arrugues o taques, la sensibilitat, la predilecció per una textura en crema, gel, oli o aerosol, etc., per la qual cosa no és difícil trobar el que millor s’adapti a les necessitats i gustos particulars.

Tria el fotoprotector adequat

Per a començar, cal triar bé el fotoprotector adequat no només al tipus de pell (clara, sensible, bruna, etc.) sinó també al gust particular de cadascun, ja que està demostrat que un fotoprotector que s’utilitza de mala gana no s’aplica, amb el que no serveix per a res. La forma d’aplicar-ho també és important.

Cal aplicar el protector solar en tot el cos de forma homogènia, sense oblidar zones com les orelles, el clatell o l’empenya del peu, amb la pell neta i 30 minuts abans de l’exposició al sol. Encara que el protector sigui resistent a l’aigua (waterproof), cal reaplicarlo com a molt cada dues hores i cada vegada que se surt de l’aigua.

Cura amb els nens i les persones grans

Això és especialment important en el cas dels nens, la pell dels quals és molt més sensible i delicada que la dels majors. Mai cal exposar-los al sol en les hores de màxima radiació i cal evitar l’exposició directa dels bebès i els nens petits menors de 4 anys. És convenient protegir-los amb gorres i samarretes, tenint en compte que els raigs solars també travessen els teixits, i donar-los beure sovint aigua perquè no es deshidratin.

Les insolacions i cremades solars són molt perilloses, sobretot en el cas dels nens. Es calcula que el 50% de la dosi acumulativa de raigs ultraviolats es rep abans dels 18 anys i es creu que gran part dels càncers de pell té el seu origen en cremades solars sofertes en la infància. Per contra, també se sap que una fotoprotecció eficaç durant la infantesa disminueix en un 60% el risc de desenvolupar un tumor cutani.

Però també les persones majors han d’anar amb compte. La seva pell està ja bastant desorganitzada a causa de l’envelliment cutani i és procliu a l’aparició de taques i cremades que poden degenerar en càncer de pell. Cal evitar les exposicions prolongades en les hores de màxima radiació i recórrer a les ombrel·les i els barrets.

Gaudeix de gom a gom del sol

Tot això no vol dir que no hagi de prendre’s el sol perquè és dolent, sinó que ha de fer-se amb precaució i prenent les mesures necessàries per a aprofitar els avantatges que per a l’organisme té l’astre rei.

Després de l’exposició al sol cal netejar la pell bé amb aigua i un sabó dermatològic que no la danyi, i aplicar un cosmètic per a després del sol (aftersun) que repari els estralls, rehidrati i calmi la pell.

I no està de més tenir una mica de paciència. La pell necessita tres dies per a sintetitzar la melanina i deu dies per a regenerar les defenses cel·lulars danyades pel sol.

En resum: estar bru no és dolent, però no fa falta intentar bronzejar-se en dos dies i, per a aconseguir-ho, no utilitzar autoprotecció. El dolent és cremar-se, ja que pot causar danys greus en la pell a llarg termini.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here