Un jutge del jutjat social número 3 de Barcelona ha declarat nul l’acomiadament, l’any 2016, d’una treballadora de l’empresa Nobel Plastiques de Sant Joan Despí i ha obligat a readmetre-la
El jutge argumenta que no es van esgotar totes les possibilitats d’adaptació de la treballadora que té reconeguda una discapacitat a conseqüència d’una epicondilitis, provocada per fer contínuament moviments d’extensió del canell i avantbraç a la feina. També diu que els criteris de l’empresa per justificar l’extinció del contracte “encobreixen una pràctica discriminatòria”.
A més, l’empresa haurà d’indemnitzar-la amb 25.000 euros en concepte de danys i perjudicis i a abonar-li els salaris deixats de percebre des del moment de l’acomiadament.
L’acomiadament de la treballadora es va produir en el context d’un acomiadament col·lectiu que va afectar 9 integrants del seu mateix departament, dedicat a la fabricació de tubs plàstics destinats a la indústria de l’automoció. L’empresa Nobel Plastiques, amb seu a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), va justificar les extincions argumentant l’existència de “causes tècniques, econòmiques, organitzatives i de producció”.
D’aquesta manera, el criteri adoptat per l’empresa a l’hora de designar els treballadors afectats va ser acomiadar aquells que presentaven menys ràtios de productivitat respecte els seus companys i major grau d’absentisme laboral durant l’any 2016. La treballadora en qüestió es trobava en el moment de l’acomiadament en situació de baixa mèdica i tenia formalment reconeguda la condició “d’especialment sensible als riscos laborals”, diagnosticada des de l’any 2011 quan va ser operada per la mútua laboral i es va determinar l’origen professional de la lesió.
En aquest sentit la sentència del jutjat social 3 de Barcelona considera que Nobel Plastiques va practicar “un exercici de discriminació indirecta” cap a la treballadora. El jutge recorda “el major risc d’absentisme de les persones discapacitades precisament pels mals que li determinen la discapacitat reconeguda. Així, establir com a criteri que les persones que han tingut baixes mèdiques durant l’últim any com a persones que es designen per ser acomiadades, a pesar de ser un criteri aparentment neutre, quan es relaciona la causa de la baixa amb la discapacitat, és evident que es converteix en un motiu de discriminació indirecta”.
A banda d’aquesta discriminació indirecta, el jutjat barceloní també explica la “insuficiència de l’esforç d’adaptació del lloc de treball de la treballadora” per part de l’empresa. I cita un informe d’Inspecció de Treball confeccionat amb posterioritat a l’extinció del contracte, on imposava dues sancions a l’empresa per “incomplir aquest deure d’adaptació” i per haver exposat la treballadora a “riscos que van provocar la seva malaltia, creant un risc greu per a la seva integritat física i pel manteniment de les condicions de prestació de servei un cop coneguda la seva patologia”. Així, el jutjat barceloní considera que si es van realitzar mesures d’adaptació “van ser absolutament insuficients i ineficients”.
Font: ACN