Vivim temps complicats. I els diaris digitals ens hem d’adaptar a una situació nova i inesperada. La nostra obligació principal continua essent la informació de tot allò que passa, inevitablement centrada en la crisi del coronavirus, i l’oferir notícies que puguin ser d’utilitat per a totes les persones que viuen al Baix Llobregat.
Però el confinament ens marca també la necessitat d’aportar idees per passar el millor possible el temps a casa. És el que fem amb la secció #joemquedoacasa i què puc fer? oferint alternatives culturals, d’entreteniment i d’activitat física.
Obrim avui una altra secció #desdelbaix: Reflexions en quarantena. El temps a casa en pot ser útil per a reflexionar amb una certa profunditat sobre determinats temes, relacionats o no amb el coronavirus. Per això hem demanat a diverses persones de la comarca que utilitzen habitualment l’escriptura per a comunicar-se que elaborin articles, escrits, contes… que ens permetin analitzar aspectes diversos de la nostra societat. I que ho facin no per parlar exclusivament de temes del Baix Llobregat, però sí des del Baix Llobregat.
La natura és més sàvia del que ens pensàvem de Josep Campmany
Físíc. Gavà.
Aquests éssers minúsculs denominats virus també formen part de la natura. I el fet mateix que existeixin els mostra com un potent element de reequilibri.
Avesats com estem els humans a considerar-nos els amos del món, ara aquest virus ens demostra les nostres debilitats. Les debilitats d’un sistema centrat en un creixement sense aturador, consumidor d’uns recursos imprescindibles que deixa el camp buit i genera aglomeracions humanes en megalòpolis on les persones viuen amuntegades fins a extrems insospitats, cosa que afavoreix la propagació de la malaltia, accentuant encara més les diferències entre els que poden pagar-se tractaments i els que no. No és anecdòtic que a Madrid, que té la sanitat més privatitzada que mai i un capteniment irresponsable, la pandèmia s’hagi descontrolat, mentre que a Catalunya, tot i les retallades, l’existència d’un sistema públic de referència, i la presa de mesures més dràstiques, i gràcies als professionals de la salut, el virus sigui menys legal.
Tots tancats a casa i l’aire es neteja, es torna respirable. Fora les Ciutats, sense la pressió antròpica, la natura es recupera. Els arbres tornen a créixer i la fauna recupera els seus espais. Els supermercats buits ens evidencien que la pagesia torna a esdevenir essencial, i els productes de proximitat necessaris. La imatge del pagès venent directament el seu producte al barri de casa, als mercats de pagès, es torna important.
El confinament ens ha de fer obrir els ulls: les Ciutats no han de créixer més. El futur de la humanitat està en el respecte i la protecció de la pagesia i els espais lliures. Canviarem de model econòmic després de la crisi? Desitgem que així sigui.
Josep Campmany, catorzè dia de confinament.