Vivim temps complicats. I els diaris digitals ens hem d’adaptar a una situació nova i inesperada. La nostra obligació principal continua essent la informació de tot allò que passa, inevitablement centrada en la crisi del coronavirus, i l’oferir notícies que puguin ser d’utilitat per a totes les persones que viuen al Baix Llobregat.
Però el confinament ens marca també la necessitat d’aportar idees per passar el millor possible el temps a casa. És el que fem amb la secció #joemquedoacasa i què puc fer? oferint alternatives culturals, d’entreteniment i d’activitat física.
Seguim avui amb una altra secció #desdelbaix: Reflexions en quarantena. El temps a casa en pot ser útil per a reflexionar amb una certa profunditat sobre determinats temes, relacionats o no amb el coronavirus. Per això hem demanat a diverses persones de la comarca que utilitzen habitualment l’escriptura per a comunicar-se que elaborin articles, escrits, contes… que ens permetin analitzar aspectes diversos de la nostra societat. I que ho facin no per parlar exclusivament de temes del Baix Llobregat, però sí des del Baix Llobregat.
La quarantena des del balcó de Genoveva català
Presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Molins de Rei.
Des del balcó del meu pis es veu un trosset de la casa de les comportes del Canal de la Infanta. De fet visc al carrer Canal de la Infanta, canal fet pel regadiu del marge esquerra del riu Llobregat que nodria més de 3.000 hectàrees de conreu, de Molins de Rei fins a Sants. L’any passat es commemoraren els 200 anys de la seva inauguració. Esperem que les economies del Centre d’Estudis Comarcals, permetin editar properament una publicació que ajudarà a revisitar els seus entorns.
He crescut veient com el Canal s’anava convertint en una claveguera a cel obert fins a la seva cobertura. Durant els anys vuitanta, un dels arguments que es feia servir per demanar-ne la cobertura era el de la salut pública, tot i que hi havia qui considerava que s’havia d’atacar la causa de la contaminació i deixar-lo a cel obert. Temps era temps que la salut sempre ens ha ocupat i preocupat. Les nostres àvies s’acomiadaven dient “adeu siau, que estigui bona”.
Estem atordides, de cop i volta, ens envaeix una malura que no la veiem i que ens reclou a casa. No la veiem, però en sentim els efectes i de manera universal, totes les persones arreu del món, acceptem que per combatre el virus coronat cal tancar-nos a casa. Obeïm l’ordre de confinament. Només romanen en actiu les dones i els homes que treballen en serveis bàsics. Per països els comportaments són diferents, tot i això, la recepta és única “aïllament”. Hem de mantenir comportaments individualitzats, tot i que s’ha de fer amb caràcter universal abastant quasi tot el planeta. De cop i volta queden despullats tots els sectors de l’activitat econòmica i toca definir allò que hom considera essencial. L’endemà de la crisi del coronavirus, res serà igual, però hem d’aconseguir que no sigui pitjor.
Les condicions per a l’aïllament no són per a tothom iguals. Una societat desigual situa a les persones davant l’aïllament de manera desigual, les cases més espaioses, amb millors instal·lacions, ventilació, aigua, energia, connexions digitals, llibres, música etc.. fan més suportable la clausura involuntària. Hi ha actuacions, des de les institucions o des del voluntariat social, encaminades a facilitar eines per a socórrer a persones que afronten el confinament des de situacions crítiques com les dones obligades a conviure amb companys maltractadors, o a les persones grans que viuen soles, entre moltes d’altres. És interessant seguir les consideracions entorn a la vida en solitud que es fan des de l’Observatori de la soledat, impulsat per l’Associació d’amics de la gent gran.
Aquest matí escoltava al psicòleg Jaume Funes i m’ha fet pensar que el debat de l’ús del telèfon mòbil a les aules per part dels adolescents, s’ha acabat en sec, la mainada, l’adolescència, la joventut, la maduresa i la gent gran, si tenim connexió, podem aprendre, conviure, intercanviar. Sense voler endevinar el futur, després d’aquesta crisi veurem els estralls de la fractura digital, sobretot en les etapes d’aprenentatge. Una vegada més l’ideal d’una societat equitativa i igualitària és també al centre del combat contra el coronavirus.
I segueixo la quarantena des del petit balcó de casa, les finestres i balcons han adquirit una nova dimensió, són espais per a prendre el sol, per acolorir mandales, per llegir, per escoltar música, per cosir o per sortir a aplaudir els treballadors de la sanitat pública (maltractada per retallades injustificables), són espais per mirar més enllà. Us he de confessar que des de fa anys vivia sense considerar el balcó com un espai útil de la casa. La jubilació ha comportat un decreixement de l’ activitat, que en determinats moments va ser vertiginosa, però tot i això, em costa romandre a casa. L’habitatge fins ara, era un espai útil per a la intendència de la quotidianitat, però no era l’espai on es concentrava tota la vida quotidiana i, de cop i volta, la vida de cada dia només transcorre a casa, a les xarxes, baixant les escombraries i anant a comprar molt de tan en tan.