Els sindicats han exigit des de l’inici evitar acomiadaments traumàtics mentre que hi hagués activitat industrial a les plantes. Finalment, la part de la plantilla que surti abans de l’empresa serà voluntàriament o per prejubilació. L’acord, amb la valoració positiva dels sindicats, passarà avui per l’assemblea de treballadors i treballadores que es reunirà a les 11:30h a la fàbrica de Montcada per decidir quins seran els séus següents passos
La direcció de Nissan i els sindicats han arribat a un acord definitiu aquesta tarda sobre l’ERO a 2.525 treballadors i treballadores i el tancament de les plantes a Catalunya després de 25 hores de reunió telemàtica, segons el Departament de Treball. Entre d’altres, l’empresa s’ha compromès a no executar cap acomiadament traumàtic i les baixes només seran voluntàries o per prejubilacions fins a finals del 2021, quan la marca té previst tancar les plantes de la Zona Franca, Sant Andreu de la Barca i Montcada, segons fonts sindicals.
A més, s’han obtingut millores en les indemnitzacions per al col·lectiu de treballadors d’entre 50 i 54 anys, després d’incloure’ls en el conveni especial de la Seguretat Social.
La plantilla de Nissan s’ha organitzat per mantenir 95 dies de vaga de gran impacte en totes les factories de la companyia. Executius i treballadors es van posar d’acord ahir en allargar el tancament fins a finals del 2021, un any més tard de la data que va anunciar inicialment la companyia per tancar plantes de la Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, per donar temps per trobar un nou inversor; però com a contrapartida, els sindicats hauran d’abandonar la vaga indefinida i tornar a la feina a finals d’agost.
Les reaccions
A la sortida de la reunió els sindicats han assegurat que ha sigut un acord “de picar pedra, de picar pedra i de picar més pedra”, segons les paraules del president del comitè d’empresa, Juan Carlos Vicente. “Tots volíem un acord, els treballadors no volíem judicialitzar, tot i que estàvem disposats a fer-ho si ens obligaven (…) Això és una festa malgrat que és un tancament, que Nissan marxa i que el govern hauria de pressionar molt més perquè cap multinacional pugui fer això amb un treballador”, ha lamentat Vicente.
Els sindicats han lamentat que l’empresa hagi “volgut dinamitar” l’acord i que les institucions no hagin derogat la reforma laboral, tal com demanaven. “Aquest acord culmina la lluita contra una multinacional que ens ha tancat sense donar-nos les causes, enganyant com sempre, hem aconseguit un acord just pels treballadors i una bombona d’oxigen per buscar la reindustrialització”, ha afegit Miguel Ruiz, representant de Sigen-Usoc.
A més, els treballadors creuen que s’ha parat “el primer cop” evitant “sortides traumàtiques” i “ara toca enfrontar la nova etapa de recol·locacions i la sortida de futur que ens donin”, ha dit Javier Turrillo, delegat de la CGT.
CCOO portarà ara aquest preacord a consideració de l’assemblea de treballadores i treballadors que tindrà lloc avui, dia 6 d’agost, a les 11:30h, a la fàbrica de Montcada.
L’acord
L’acord estableix també els següents apartats:
• Garantia d’ocupació
• Reindustrialització
• Indemnitzacions
a) Garantia d’ocupació
La Direcció de Nissan es compromet a no realitzar acomiadaments traumàtics durant el període de vigència de l’activitat industrial el termini expirarà al 31 de desembre de 2021, establint mesures alternatives de caràcter industrial i de flexibilitat interna per evitar acomiadaments, durant el termini comprès entre la signatura de l’acord i 31 de desembre de 2021
b) Taula de reindustrialització.
Les parts es comprometen de manera conjunta amb les administracions centrals i autonòmiques a afavorir la incorporació de projectes industrials per reindustrialització de les plantes de Montcada, Zona Franca i Sant Andreu de la Barca, garantint l’ocupació durant els tres primers anys de l’esmentada incorporació de els treballadors / es que optin per la reindustrialització, que en cas de no poder garantir cobraran les quantitats pendents de percebre amb un mínim de 25.000 euros.
c) Indemnitzacions
1.- Per als treballadors / es nascuts abans de 31 de desembre de 1966 es va garantir 90% del salari net fins als 62 anys amb la percepció de la retribució del Conveni Especial de la Seguretat Social fins els 63 anys
2.- Per als nascuts el 1967 el 85% del salari net fins als 61 anys
3.- Per als nascuts el 1968, el 80% del salari net fins als 61 anys
4.-Per als nascuts el 1969 el 75% del salari net fins als 61 anys
Per a tots els col·lectius anteriors, es garantirà el pagament del Conveni Especial de la Seguretat social.
Per als nascuts el 1970 a endavant, es garantirà una indemnització de 60 dies per any sense límit d’anualitats
Per als treballadors que optin per la reindustrialització, aquests percebran l’equivalent a 50 dies d’indemnització sense límit d’anualitats i amb una percepció lineal de 750 euros per cada any d’antiguitat.
Valoració positiva de CCOO
“L’anunci de Nissan de tancar les seves plantes de fabricació ha estat contrarestat amb una alternativa sindical que ha prioritzat la reindustrialització de les plantes per evitar acomiadaments traumàtics, i garantir el màxim de llocs de treball”, explica el sindicat en un comunicat.
En el comunicat també s’explica que el camí no ha estat fàcil, “95 dies de vaga indefinida en els centres de Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, una caixa de resistència que ha estat un exemple de solidaritat dels treballadors/es de Nissan, organitzacions polítiques, socials i institucionals de tota mena a qui volem agraïr enormement les seves aportacions”.
CCOO també posa en valor les mobilitzacions de caràcter social i sindical a Cantàbria, Madrid, Barcelona, marxes nocturnes, etc; “que han estat un gran exercici de participació en la lluita mantinguda contra la decisió de Nissan”.
Per tot això reiteren que “aquest acord culmina un intens treball realitzat en el marc de la representació sindical a l’empresa, que ha mantingut de manera insistent la unitat d’acció en la lluita que ha permès aconseguir un acord equilibrat que atén malgrat totes les dificultats, les aspiracions mantingudes per la plantilla”.
Finalment asseguren que “ara és el moment de reforçar el compromís d’Administracions, organitzacions sindicals i empresarials per treballar de manera conjunta en enfortir i donar estabilitat al teixit productiu sectorial al sector en l’àmbit de parc de proveïdors i empreses de components”.
40 anys d’història
La companyia nipona va anunciar el 28 de maig que tancaria les tres fàbriques que té a Catalunya, argumentat que les instal·lacions no eren competitives. Els sindicats, però, han denunciat que la multinacional havia “ofegat” les instal·lacions, traient models sense substituir-los i permetent fugues de vehicles a fàbriques de Renault, soci de Nissan.
Tot plegat ha deixat la Zona Franca amb una producció de menys del 25% de la seva capacitat i només tres models: la furgoneta e-NV200 i les pick-up Nissan Navara i Renault Alaskan.Les instal·lacions de la multinacional -Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Andreu, el centre de distribució al port i la planta de recanvis- representen l’1,3% del PIB de Catalunya i el 7% del producte industrial català.
La marxa de Nissan posa fi a 40 anys d’història tot i que l’orígen de Motor Ibérica es remunta fa un segle, el 1920 amb la fàbrica que Henry Ford va decidir instal·lar a Cadis. El centre es va traslladar a la capital catalana al cap de tres anys i es va instal·lar al Poblenou. Trenta anys més tard i en plena dictadura, Ford va marxar d’Espanya, l’empresa es va nacionalitzar i va passar a anomenar-se Motor Ibérica. No va ser fins al 1967 que la producció es va traslladar a la Zona Franca. Nissan va adquirir part de la companyia el 1980.
Font: ACN i CCOO