Els Aiguamolls de Molins de Rei, situats al marge esquerre del Llobregat, a tocar de la passera que uneix Sant Feliu i Sant Vicenç, són un Espai Natural Protegit creat l’any 1996. Segons l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’aiguamoll ocupa una superfície d’unes 6 hectàrees i és la làmina d’aigua dolça més gran del Baix Llobregat. Consta d’una llacuna amb una fondària d’entre 30 i 150 cm.
Acull una gran varietat de vegetació de ribera i es va convertir en una zona humida natural que millorava la biodiversitat de la comarca. L’aigua per mantenir la llacuna es bombejava del riu amb una central d’energia solar fotovoltaica. Des de l’any 2004 la gestió d’aquest espai, promogut per la Fundació Terra, està traspassada a l’Ajuntament de Molins de Rei. Els excursionistes que hi arriben ara es troben la senyalització que explica tot això però també la trista visió d’un espai sense aigua.
Fa més d’un any, l’exregidor a l’Ajuntament de Molins de Rei, Lluís Carrasco, denunciava a “Viu Molins de Rei” que l’espai “està totalment abandonat a la seva sort”. Explicava que “als aiguamolls l’aigua sols arriba quan plou i el fons ple de llot abans font fonamental d’aliment per les aus s’asseca i s’esquerda oferint-nos un paisatge desèrtic i abandonat”.
Segons Carrasco, les causes principals de la degradació de l’espai son que l’aigua no arriba per manca de bombeig des del riu i l’abandonament dels manteniments. En resposta a Carrasco, el llavors regidor de Medi Ambient de Molins de Rei, Josep Raventós ,discutia, des de la mateixa revista, que els aiguamolls fossin un exemple d’equilibri mediambiental pels milions de litres extrets cada any del riu per mantenir la pervivència de la làmina d’aigua i pel cost de 12.000 euros l’any en factura elèctrica destinat a l’aliment de les bombes. Però l’argument principal que plantejava el regidor per no arreglar l’espai eren els atacs vandàlics que havien patit les bombes i la “irresponsabilitat” de la gent que havia deixat anar mascotes a la zona: unes explicacions que no deixaven en gaire bon lloc a la ciutadania de la comarca i que, en tot cas, mostren les dificultats de l’Ajuntament de Molins de Rei per gestionar els aiguamolls i articular mesures que evitessin aquests comportaments incívics.
Malgrat tot, la pàgina web de l’Ajuntament continua referint-se a l’espai com a “llacuna”. Sigui com sigui, un any després, la situació no sembla haver canviat i les moltes persones que utilitzen els camins del riu, que han experimentat un important increment d’ocupació durant la pandèmia, es troben davant una senyalització explicativa, tant pel que fa a les característiques del lloc com a la fauna i flora que acull, que contradiu la realitat i crea falses expectatives.