Com veuen el món els i les adolescents? I el periodisme? Un grup de nois i noies de 3r d’ESO de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat es converteixen en periodistes per un dia i entrevisten a persones de la comarca i del seu entorn que ells i elles han escollit.
Els gèneres periodístics son una part del temari de l’assignatura de Llengua Catalana de 3r d’ESO. A l’Escola Mestral els han treballat de manera pràctica, així que després d’entendre com es realitzen les entrevistes i quines son les seves característiques principals, s’han endinsat al món del periodisme i han buscat la manera de contactar amb aquelles persones que ells i elles volien entrevistar. Alguns ho han fet per Instagram, d’altres per Zoom, d’altres per telèfon i d’altres presencialment amb totes les mesures de seguretat necessàries degut a la situació de pandèmia en la que ens trobem.
Un cop per setmana, Elbaix.cat publicarà aquestes entrevistes en les que, amb preguntes a vegades poc freqüents o properes als interessos dels seus quinze anys, els i les joves baixllobregatins es posen a la pell dels periodistes amb resultats excel·lents i esperançadors.
Susana Rives: “Arriba una nova manera de tractar als pacients amb càncer”
Per Lucía González
Situada en el top 100 dels millors metges d’Espanya, segons la revista Forbes, la doctora Susana Rives és reconeguda com la primera persona a Espanya en curar a un nen de leucèmia limfoblàstica mitjançat la sanitat pública. És responsable de la Unitat de Leucèmias i Limfomes del Servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu.
Per quina raó vas escollir la carrera de medicina, i en especial l’àmbit d’hematologia?
Doncs perquè m’agrada molt per una banda la biologia, i el per què de com funcionem els organismes vius, i per altra banda perquè m’agrada molt també la part humana de la medicina, que és la part de tractar amb els pacients i intentar fer que la vida dels pacients i de les persones sigui millor. La part d’hematologia doncs perquè era una de les especialitats que té molt a veure amb avenços en la biologia, era una de les primeres especialitats en les que hi havia tractaments dirigits segons les alteracions genètiques dels pacients, i també perquè em va agradar durant la carrera aquesta assignatura.
Quin és el moment que més t’agrada en el teu dia a dia, a nivell laboral?
Doncs el moment que més m’agrada és quan passes visita i els pacients estan bé, veus que tot i que tinguin malalties que son greus i que els impedeixen fer una vida normal, molts tenen alegria i ganes de tenir un futur i jugar. Aquesta interacció amb ells és la part que més m’agrada.
Com es porta emocionalment el tema de tractar a nens i a nenes amb malalties greus?
És molt dur. I en el moment que passes a ser mare de nens encara ho és més, perquè saps quan s’arriba a estimar a un nen, a un fill o a una filla, i pensar que els pares d’aquests nens estan en aquesta situació encara es fa més dur. Però penses que en el que has d’enfocar-te és en intentar treure’ls endavant amb la millor qualitat de vida possible, i això és el que t’anima. És cert que hi ha moments en els que et desanimes quan no aconsegueixes que el nen es curi, son moments molt durs.
Un dels teus majors èxits en la teva carrera és la cura a un nen que patia de leucèmia limfoblàstica aguda. Va ser un procés llarg i complicat, suposo, quins diries que van ser els punts claus per a la cura?
Mira et diré: les notícies que diuen que aquest nen es cura, doncs de fet hi ha molts nens que afortunadament curem amb leucèmia, la gran majoria, el 80-90% els estem curant amb els tractaments convencionals. L’èxit, el motiu pel qual va sortir aquesta notícia a la premsa, és perquè eren nens que ja havien recaigut en la seva malaltia més d’una vegada, i que amb els tractaments que es tenien fins ara no es curava cap. El fet de poder curar alguns d’aquests nens, desafortunadament no a tots, això és la notícia. Els punts claus va ser el fet de que arriba una nova manera de tractar als pacients amb càncer, en concret aquí amb leucèmia, però que es veu que pugui ser més endavant amb pacients amb càncer, que és el que s’anomena immunoteràpia. És aconseguir que el propi sistema immunitari, amb les pròpies defenses de les persones, manipulant-lo genèticament fora al laboratori, aconsegueixin destruir les cèl·lules de càncer. El gran motiu pel qual vam sortir a les notícies va ser pel fet de que son tractaments que, com que son molt individualitzats i molt cars, son caríssims, el sistema públic espanyol ho pagués, això era una de les notícies. Va ser el primer nen, i el primer pacient en general en Espanya, que el sistema públic li va pagar aquest tipus de tractament.
Creus que és un abans i un després en la historia de la medicina d’Espanya?
Sí, es una fita molt important el fet de que la immunoteràpia s’hagi incorporat en el tractament, ja no experimental, sinó en el tractament dels pacients que tenen una malaltia avançada. És un abans i un després en general, no només per aquesta immunoteràpia de les cèl·lules CAR-T, també per altres tractaments amb immunoteràpia. De fet fa poc es va entregar un premi Nobel a dos immunòlegs per tractaments d’aquest tipus en el càncer.
Creus que d’aquí a 40 anys aquest tractament serà més comú?
Sí. Jo crec que aquest tractament d’aquí, no tant com 40 anys, sinó 10 anys es podrà aplicar, no només en aquest tipus de leucèmia, sinó en altres i en càncers més freqüents que son el que diem tumors sòlids: càncer de mama, càncer de pulmó, càncer de colon… Hi ha forces barreres encara, i dificultats, que no fan possible que funcioni en aquests tipus de malalties, però tinc confiança en que en un futur es puguin curar molts més.
Hi ha més pacients que s’estiguin tractant amb aquest mètode, o aquest va ser l’únic?
Aquest pacient no va ser ni el primer ni l’últim, però si que és l’únic que li ha pagat el tractament el sistema nacional públic. Abans eren pacients que s’havien tractat en assajos clínics, tractaments experimentals que es fan quan s’està provant si un medicament funciona o no funciona en les persones. Primer sempre hi ha una part d’experimentació d’experimentació animal i quan es veu que funciona, en la majoria de casos, es veu que val la pena passar-lo, primer en malalts que no tenen altres opcions per curar-se, i després s’aproven. Dons aquest va ser el primer que es va aprovar a Espanya i que ho va pagar el sistema públic, quan dic que és molt car és, perquè et fagis una idea, només el medicament ja costa 320.000 euros per a cada pacient. Son tractaments molt cars que si s’hagués de tractar a tots els pacients amb càncer el sistema sanitari no arribaria, per tant un dels altres reptes que tenim avui en dia és que siguem capaços de fabricar molts d’aquests tractaments sense dependre necessàriament de la indústria farmacèutica, a preus molt més assequibles.
Actualment quin és el teu principal pacient?
Nosaltres tractem a molts alhora, no hi ha un només, però si que estem tractant, per exemple, a un altre nen amb una leucèmia que ja ha recaigut tres vegades i que amb els tractaments de quimioteràpia segur que ja no es podria curar. Esperem que vagi bé, perquè desgraciadament no va bé amb tots, tenim molt de camí per davant.