Politòleg de formació, tinent d’alcalde i regidor de polítiques mediambientals i comunitàries en l’últim mandat, el candidat de Cornellà En Comú Podem afronta el repte de consolidar la seva força política dins l’Ajuntament. Confia en el llegat polític que recull la seva formació i en l’experiència adquirida en aquests anys formant part del govern municipal
-Us presenteu a les eleccions municipals amb un lema de precampanya: “Venim de lluny i anem més lluny encara”. Quines expectatives teniu i com definiries el projecte que lideres?
-Hem sortit als carrers de Cornellà amb aquest lema històric del PSUC perquè ens sentim hereus del seu bagatge polític on sempre han tingut cabuda diferents sensibilitats ideològiques. A més, amb els socialistes som els únics que tenim representació a l’ajuntament des del 1979 i ara sumem el fet de demostrar que podem governar la ciutat tal i com hem fet en els últims quatre anys. Ens presentem a les municipals combinant aquest bagatge històric amb l’esperit de renovació i la ilusió de la gent jove i nova que s’han incorporat a l’activitat política. Per això diem que venim de lluny i volem arribar encara més lluny. Estem molt orgullosos de les polítiques que hem aconseguit aplicar des del govern municipal en l’últim mandat i aquest experiència ens confirma com la millor opció possible per tenir un govern d’esquerres a Cornellà.
-Com està Cornellà? A vegades la ciutat és notícia per temes vinculats a la inseguretat ciutadana. Fins i tot alguns dirigents polítics locals acostumen a parlar molt d’això. Respon a la realitat aquesta visió? Quina és la teva opinió?
-Crec que Cornellà, com qualsevol ciutat, evidentment pot millorar però no crec que tinguem un problema real d’inseguretat. En tot cas estem davant una percepció ciutadana que s’enmarca en una lògica general i les dades objectives demostren que els delictes en tota l’AMB estan en descens. A Cornellà també. Per millorar aquesta percepció ciutadana cal treballar més en els barris, cal combatre la pèrdua del sentiment de pertinença a la comunitat i cal millorar la cohesió social. Cada vegada tenim vides més individualistes, no coneixem als nostres veïns i veïnes i això ens porta a situacions que considerem d’inseguretat però que són més fruit del desconeixement de l’altre que no pas d’un problema real de seguretat ciutadana. El repte de Cornellà, amb 87.000 persones vivint en 6,8 km2, és el d’aplicar polítiques públiques que ens permetin fer comunitat i acabar amb aquesta percepció ciutadana negativa respecte a la convivència.
-Des del 2019 has estat regidor de polítiques mediambientals dins del govern. Parlem d’un gran repte que teniu com a ciutat i que és compartit amb totes les ciutats del país i del primer món, la transició energètica. Heu presentat el pla d’acció per a l’energia sostenible i el clima pel 2030. Com ha de ser el Cornellà del futur?
-És un altre gran repte, el de liderar una transició energètica justa, sostenible i que no deixi a ningú enrere. En un municipi com Cornellà el combat contra la pobresa energètica és molt exigent. Tenim moltes famílies entre nosaltres que no poden fer front al pagament de subministraments. Els ajudem a pagar i també a millorar l’eficiència energètica de la seva llar però no és suficient. Hem d’avançar cap a un model energètic just, democràtic i sostenible fomentant la producció d’energia renovable i empoderant a la ciutadania per defensar els seus drets davant les grans companyies. En l’àmbit de la meva regidoria tenim l’objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 55% el 2030. I ja hem implementat moltes mesures com l’electrificació de tota la flota de vehicles municipals, el canvi de l’enllumenat públic de la ciutat a tecnologia led, la incorporació d’energia renovables a 25 equipaments públics. I en aquest mandat hem iniciat projectes de rehabilitació energètica en més de 100 comunitats al barri de Sant Ildefons. Hem de modernitzar el parc residencial construit als anys 60 i que son grans generadors d’emissions contaminants.
-Abans parlaves de la millora de la cohesió social com una assignatura pendent de Cornellà. Com a regidor de polítiques comunitàries en l’últim mandat, quin balanç fas en aquesta matèria?
-Doncs et poso un exemple d’èxit. El que hem fet al barri de Sant Ildefons. En aquells carrers on no es disposen d’espais de relació social, com places i mercats, hem tallat el trànsit de vehicles durant alguns diumenges i festius i hem aprofitat la calçada per fer activitats familiars, esportives, musicals, artístiques on la gent ha baixat dels seus pisos i han vist que abaix de casa seva pot haver-hi activitat i que es poden fer relacions socials amb aquest ànim de fer comunitat. També hem reforçat l’acompanyament a totes les entitats socials esportives, culturals de la ciutat per poder ampliar la seva oferta d’activitats. Hem impulsat canvis en la gestió de les polítiques d’ocupació apostant per modernitzar les eines per facilitar la búsqueda de feina dels veïns i veïnes. Ara ja disposem d’una plataforma web d’intercanvi d’informació entre empreses que busquen treballadors i treballadores i els veïns i veïnes que necessiten una feina. També hem ampliat fins a 250.000 € els ajuts per a totes les empreses que contracten persones aturades de Cornellà. I hem ampliat l’oferta de formació ocupacional vinculada a sectors emergents com l’economia verda, les renovables, el desenvolupament de les solucions informàtiques i les cures.
-Ens anem al barri més poblat de Cornellà, a Sant Ildefons, en el que tu vas crèixer. Amb el pla director comunitari des de la teva formació defenseu que teniu “un pla per Sant Ildefons”. Molta feina feta durant l’últim mandat però també suposo que encara teniu molts reptes per davant?
-Aquest pla director és un referent de com es pot actuar en un barri per millorar la qualitat de vida de la seva gent. Estem davant del barri amb més volum de població i que apareix sempre en tots els indicadors de vulnerabilitat, de renda més baixa i pobresa. Aquest pla sorgeix d’una necessitat i és la manca d’inversió. Des del Pla de Barris de l’època del tripartit a la Generalitat el Govern català no ha tornat a invertir allà. Nosaltres com a ajuntament hem suplit aquestes mancances. Hem fet molt bona feina en rehabilitació d’habitatges i de l’espai públic però cal incrementar la política d’acció social i comunitària reforçant la cohesió social i generant oportunitats laborals. Educadors de carrer, orientadors professionals, agents cívics… Falta incrementar aquest personal. Aquesta és una de les nostres prioritats. I a la resta de la ciutat caldria replicar tot allò que ha donat molt bons resultats a Sant Ildefons. Hi ha barris com Fontsanta-Fatjó que també demanden una intervenció social urgent.
-Sobre la demanda d’un habitatge digne i assequible, qué heu pogut fer en aquest mandat i com cal afrontar aquesta realitat mirant al futur més immediat?
-Al final en aquest àmbit la competència és de la Generalitat i com a Ajuntament sovint ens hem trobat bastant sols tot i que en aquests quatre anys ja s’han iniciat tres promocions d’edificis d’habitatge públic a Cornellà. Des de l’oficina local d’habitatge s’han portat a temer moltes iniciatives. Per exemple, en el mandat anterior, i per demanda del nostre grup municipal, es va ampliar el fons de lloguer social i són ja més de 80 pisos que s’han posat a disposició de famílies que no poden accedir a un lloguer de mercat lliure. Des de Cornellà En Comú Podem creiem en la fòrmula de l’habitatge públic de lloguer i aquesta és una de les grans diferències que tenim amb els nostres socis de govern municipal. Nosaltres volem que de l’habitatge públic que es faci el màxim possible sigui de lloguer. És la manera de garantir que aquesta inversió pública estarà sempre al servei de garantir el dret de la ciutadania a accedir a un habitatge assequible. Hi ha experiències a la comarca, a Sant Feliu o El Prat, que demostren que aquesta política és possible i hauriem de seguir aquest camí.
-Pel que fa al desenvolupament urbanístic vosaltres sou crítics amb el pla expansiu de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines. Us preocupa que no es pugui garantir l’equilibri entre la protecció dels espais naturals i la necessitat de crear nous habitatges a la ciutat?
-Estem parlant d’un pla urbanístic redactat al 2009 amb el qual es “tanca” la ciutat. Aquest és l’últim espai que tenim a Cornellà per crèixer des del punt de vista del desenvolupament urbanístic. Nosaltres sempre hem pensat que aquest pla era desproporcionat, que cal reduir el nombre d’habitatges projectats inicialment, passant de 2.500 a un màxim de 1.000. I també defensem que es blindi la protecció dels espais naturals, d’accés al riu i dels espais de producció agrícola ampliant la minça participació que tenim en el Parc Agrari del Llobregat. Catorze anys després s’ha demostrat que el pla estava obsolet. Diferents crisis han fet que no es desenvolupés i creiem que s’ha de tornar a fer una proposta ajustada a la nova situació d’emergència climàtica. I aquest procès s’ha de completar amb un ampli debat ciutadà que ajudi a assolir el màxim consens possible. L’equilibri entre els diferents objectius creiem que és possible. En el pròxim mandat hauriem de tenir un full de ruta municipal per aquest pla urbanístic, sense agendes ocultes i amb la participació de la ciutadania.
Goyo Benítez. Periodista
Fotografia: Cornellà En Comú Podem