El sindicat fa propostes sobre els desplaçaments a la feina pel diàleg social

Fa poques setmanes es va celebrar la Setmana Europea de la Mobilitat (SEM). Diverses entitats han impulsat accions de reflexió i sensibilització sobre l’actual model de mobilitat, que presenta força problemes de sostenibilitat ambiental i de seguretat per a les persones.

“Un cop més podem afirmar que CCOO ha estat l’organització sindical més activa dins la SEM. Hem muntat jornades, publicat notes de premsa i fins i tot s’ha presentat un innovador estudi sobre descarbonització del model de mobilitat1, a nivell de tot l’Estat”, explica el sindicat en un comunicat fet públic avui.

El dret a la mobilitat, així com a l’accessibilitat, s’inclouen en la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents com a reptes del nou mil·lenni. Els desplaçaments d’anada i tornada a la feina són considerats com a mobilitat ineludible o obligada. És a dir, és la mínima necessària per al desenvolupament de l’activitat de les persones.

La mobilitat és un factor determinant que delimita les possibilitats d’optar a un lloc de treball. La manca de disponibilitat de permís de conduir o de vehicle propi limita la capacitat d’accedir a molts centres de treball. Això afecta a certs col·lectius (jovent, persones migrades, persones amb discapacitat…) a l’hora de ser contractats o de fer-hi pràctiques. Però també impacta sobre la competitivitat de les empreses, ja que no poden comptar amb perfils amb la capacitat per incorporar-se a les seves plantilles, defensa el sindicat.

A la Regió Metropolitana de Barcelona ATM es fan gairebé 17 milions de desplaçaments en dia laborable, una bona part per accedir a centres de treball i d’estudi. Prop de la meitat d’aquest desplaçaments es fan a peu, amb bicicleta o amb vehicles de mobilitat personal. Un 14% tenen com a base la xarxa de transport públic, i un 37% corresponen a usuaris/àries de cotxes i motos. Però aquest darrer percentatge es va incrementant amb la distància al centre de Barcelona, on la densitat del servei de transport públic és més elevada.

Un exemple d’aquesta situació, expliquen, és el Baix Llobregat; on les persones usuàries del transport públic són l’11%, i les que fan servir vehicle propi arriben al 41,5%

Aquest model, on el vehicle privat té força prevalença, i el fet que les distàncies recorregudes per motius laborals siguin cada cop més elevades (motivat per la pressió del cost de l’habitatge), comporta l’existència de força externalitats ambientals negatives, que directament, o indirecta, influeixen sobre la qualitat de vida a les ciutats: accidents de trànsit, contaminació atmosfèrica i acústica, ocupació de l’espai urbà, consum d’energia o exclusió social. Tanmateix, cal recordar que el sector del transport és responsable d’una quarta part de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

Els sindicats, com a representants legítims de les persones treballadores, volen que “la mobilitat a la feina s’entomi també des d’una escala de proximitat als centres de treball. Les estratègies de planificació i gestió de la mobilitat sostenible a la feina són claus per avançar veritablement cap a un canvi de model que potenciï el transport públic, fomenti el bus d’empresa, faciliti compartir vehicles, faci accessibles i segurs els polígons industrials, etc”.

Però per a CCOO, “les empreses també han d’assumir la seva responsabilitat en l’aplicació de mesures que puguin millorar aquesta preocupant situació. Un dels mecanismes per facilitar el canvi és el desenvolupament de plans de desplaçament d’empresa (PDEs). Però encara són pocs els centres de treball que els tinguin aprovats”.

El sindicat cita un estudi de CCOO2, del que es desprèn que a les zones d’especial protecció atmosfèrica s’haurien de fer prop de 400 PDEs, quan l’ATM reconeix poc més de 100 a la seva pàgina web. “A més, tampoc es facilita informació sobre el resultat d’aquests plans, i el grau de participació de les persones treballadores, que la llei estableix com a obligatori”, recorden.

Segons CCOO, els ajuntaments, com a administracions de proximitat, han d’assumir el rol de lideratge i enllaç entre empreses, polígons d’activitat econòmica i l’administració supramunicipal de referència. Existeixen àmbits de participació (taules de mobilitat, consells de participació, fòrums comarcals…) on es poden tractar els problemes actuals, debatre i establir propostes per optimitzar els recursos existents i reivindicar-ne de nous.

Per tot plegat, CCOO Baix Llobregat defensa que l’espai de diàleg social de referència a la comarca, el Comitè d’Impuls socioeconòmic (liderat pel Consell Comarcal i els agents socials i econòmics més representatius), situï la mobilitat ocupacional com una prioritat entre els seus objectius immediats. La Taula de Mobilitat del Baix Llobregat, de recent creació, també podria ser un espai de referència.

Entre d’altres accions, CCOO proposa:

• Crear un espai de governança que permeti arribar a acords, col·laborar i implicar empreses, persones treballadores i la seva representació legal.

• Elaborar d’un document marc que contempli la problemàtica de la mobilitat a la feina i als centres generadors de mobilitat de la comarca.

• Coordinar les accions que estan fent els Ajuntaments del Baix Llobregat als polígons d’activitat econòmica amb la Generalitat de Catalunya, l’ATM i l’AMB).

• Desenvolupar jornades tècniques, per formar i difondre estratègies, recursos, diagnosis, materials de suport, estudis, etc.

• Generar dades sobre mobilitat laboral, especialment sobre PDEs i sobre mesures amb resultats quantificables positius.

• Difondre els ajuts per al desenvolupament de PDEs i per implementar els seus continguts, així com les bones pràctiques de la comarca i d’altres territoris.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here