La pel.lícula ha estat rodada al Prat, d’on la directora és veïna, i feta amb actrius i actors no professionals, per buscar la màxima naturalitat
La pel·lícula “La imatge permanent”, de la directora pratenca Laura Ferrés, triomfa a la Seminci de Valladolid i guanya l’Espiga d’Or a la millor pel·lícula del festival. És la primera pel·lícula catalana i en català que guanya aquest premi.
Inspirada en part en la història de la família materna de la directora, “La imatge permanent” està rodada amb intèrprets no professionals i fa un retrat dels treballadors andalusos que van haver d’emigrar a Catalunya durant el franquisme.
Està participada per 3cat i és el primer llargmetratge de Laura Ferrés, després de l’èxit del curt “Els desheretats”, premiat a Canes, als Gaudí i als Goya.
Si al seu primer curt explicava la història del seu pare i el final de l’empresa familiar, ara estira el fil de tots aquells records relacionats amb la seva família materna, emigrada d’Andalusia.
“La imatge permanent” arribarà als cinemes el 17 de novembre
Al sud rural d’Espanya, l’Antònia, una mare adolescent, desapareix enmig de la nit. Cinquanta anys més tard i molt més al nord, la Carmen, una directora de càsting introvertida, ha de trobar persones que expliquin els seus records després de canviar de ciutat.
Durant la seva cerca, coneix a l’Antònia, una dona impulsiva que envaeix la solitud de la Carmen. Qui ha dit que el temps guareix totes les ferides?
La directora, Laura FERRÉS
Laura Ferrés (El Prat de Llobregat, 1989) és guionista i directora. El seu primer curtmetratge, “Els desheretats”, és un retrat del seu pare enfrontant-se al tancament del negoci familiar.
Es va estrenar en la Semaine de la Crítica del Festival de Cannes, on va guanyar el premi al millor curtmetratge. Projectat en 80 festivals més, nominat als Premis del Cinema Europeu i guardonat com a millor curtmetratge en els Premis Goya i en els Premis Gaudí, entre altres distincions.
També estrenat a cinemes de tota Espanya. Va ser la primera vegada que un curtmetratge el feia de manera autònoma, és a dir, sense projectar-se abans d’un llargmetratge ni en un programa de curtmetratges.
“La imatge permanent” és el seu primer llargmetratge.