Encara hi ha tres famílies que es resisteixen a deixar l’edifici d’Esplugues en risc de ruïna. Els Serveis Socials estan fent de mediadors amb els inquilins dels tres pisos perquè abandonin el bloc, on ja s’ha tallat el gas i s’ha demanat treure també la llum i l’aigua
Les últimes famílies que es resistien a abandonar l’edifici El Barco d’Esplugues de Llobregat, que té una ordre de desallotjament pel seu mal estat des d’aquest dilluns, han començat a sortir de la finca aquest dimarts gràcies a la mediació dels bombers.
Encara hi ha tres pisos, però, que els inquilins es neguen a abandonar si no hi ha una ordre judicial, tot i les advertències de l’Ajuntament que el bloc es podria ensorrar en qualsevol moment.
Ho ha assegurat el primer tinent d’alcaldia d’Esplugues de Llobregat i regidor d’Urbanisme, Eduard Sanz, que ha demanat “seny” i “responsabilitat” a les famílies que segueixen dins l’edifici El Barco:
“Estan posant en risc la seva seguretat. Podria entrar en col·lapse i caure.”
Dilluns l’Ajuntament d’Esplugues va ordenar desallotjar l’edifici perquè amenaça ruïna, però alguns veïns que hi viuen s’havien negat a marxar.
En concret eren una quinzena que, malgrat que la policia local i els antidisturbis dels Mossos impedien l’accés a l’edifici, havien aconseguit quedar-se a dins i no volien sortir-ne fins a estar convençuts de la gravetat de la situació.
Al matí, l’Ajuntament ha decidit demanar una ordre judicial per obligar-los a abandonar el bloc, que el jutjat d’Esplugues haurà de resoldre en les pròximes hores.
A la una del migdia, però, han arribat els bombers per fer de mediadors i mirar de convèncer-los que havien de deixar l’edifici, i tres de les sis famílies que es resistien a marxar han accedit a fer-ho i han sortit carregades amb maletes. Els bombers també han ajudat la resta de veïns afectats a treure les seves pertinences.
Serveis Socials ha estat tot el dia mediant amb les tres famílies que no volen marxar per convèncer-les d’abandonar l’espai. Segons l’Ajuntament, els han tallat el gas i també han demanat a la resta de companyies subministradores que tallin l’aigua i la llum. Mossos d’Esquadra, Policia Local i Bombers han acordonat la zona per si fos necessari acabar intervenint, pendents de la resolució de l’ordre judicial demanada.
L’Ajuntament, que ha convocat els veïns a una reunió aquest dimarts al matí, ha explicat que un centenar s’han reallotjat a casa de familiars o amics, i una quarantena han anat dos dies al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, el CUESB, situat al Poblenou.
Una família ja passarà aquesta nit de dimarts a dimecres en un dels pisos d’emergència que ha activat l’ajuntament, mentre que dues més podran instalar-s’hi aquest dimecres, a l’espera que el consistori pugui oferir més habitatges a la ciutat o a l’àrea metropolitana.
Mentrestant, la situació continua engoixant les famílies, que no saben si el desallotjament serà definitiu o –com confien– encara hi ha marge perquè el jutjat els deixi tornar a casa.
Protesta contra el desallotjament
Durant el matí s’han viscut moments de tensió, que s’han agreujat passades les dues del migdia quan un grup de veïns que protestaven per com s’està gestionant el desallotjament han entrat a la força a les dependències municipals on s’estava atenent les famílies.
Els concentrats reclamaven que als afectats no se’ls enviï fora d’Esplugues de Llobregat i es preguntaven per què se’ls ha avisat del desallotjament amb tan poc marge de temps.
“No sabem què passarà amb la nostra vida”
Dues de les veïnes que no volien marxar, Sarai i Susana Gómez, han explicat a TV3 en una videotrucada que no volen anar a l’alberg que els ha ofert l’Ajuntament per uns quants dies:
“No ens neguem a marxar, si hem de marxar marxarem, però no ens poden enviar a un alberg i després no sabem què passarà amb la nostra vida.”
Aquest edifici, construït fa 80 anys a la zona que ara és el Parc dels Torrents, el va expropiar l’Ajuntament d’Esplugues fa un any i hi vivien de lloguer 38 famílies de lloguer.
Marta Pérez, veïna de l’edifici afectat, es queixa que el govern municipal “no ha tingut la decència de venir a donar la cara”, mentre Mohamed Zaitouni reclama poder entrar a buscar les seves coses:
“Venen els policies aquí, ens foten al carrer sense les nostres coses, no ens deixen entrar a les nostres cases i ara hem d’anar a dormir a no sé on, en no sé quines condicions i això no pot ser.”
Aziz Rifi ha passat la nit al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, amb els seus 4 fills, un d’ells de tres mesos d’edat. Explica que els ha costat molt dormir en aquest recurs d’emergència. Maite Rubio ha dormit a casa de familiars i aquest matí ha pogut entrar a recollir roba i medicaments.
I Manuela Sánchez, que s’ha resistit a marxar en les condicions actuals, recorda que aquest mes ja ha pagat el lloguer i demana més marge de temps per fer-ho com cal:
“No tinc por d’estar a casa meva i em faig responsable del que em passi. Com a mínim que em donin el marge de temps que es necessita.”
Durant la nit de dilluns i també de matinada hi ha hagut moments de tensió entre els agents i els afectats i els veïns que els donaven suport, i les tanques que s’havien situat al voltant de l’edifici per impedir l’entrada han acabat a terra.
Als veïns els han dit que, acompanyats per la policia, podran entrar a buscar les coses més essencials, i que quan s’hagi apuntalat la finca, podran endur-se la resta de coses que necessitin.
De “ruïna urbanística” a “ruïna immediata”
La urgència amb què s’ha volgut fer el desallotjament ha fet sospitar els veïns que la motivació de l’Ajuntament no és evitar que l’edifici s’enfonsi, sinó accelerar l’enderrocament.
És el que afirma Esther Martínez, veïna d’Esplugues que aquest dilluns ha anat a donar suport als afectats:
“No els fan sortir perquè l’edifici caigui, és un desnonament en tota regla, els obliguen a anar a una reunió sí o sí, per després no deixar-los entrar a casa seva.”
De fet, l’edifici ja estava considerat una “ruïna urbanística” perquè està situat en una zona qualificada com a verda des del 1976, i la decisió de l’Ajuntament ara l’ha convertit en una “ruïna immediata”, pel seu estat de deteriorament.
Per tant, i malgrat que hi ha veïns que afirmen que El Barco és patrimoni històric d’Esplugues i no es pot enderrocar, tot fa pensar que és un edifici sentenciat i més tard o més d’hora acabarà anant a terra.
Fa un mes va caure un sostre fals i la situació es va precipitar: l’Ajuntament va encarregar un estudi urgent per analitzar l’estat de l’edifici, i la conclusió que amenaça ruïna ha arribat aquest dilluns.
Què diu l’informe sobre El Barco d’Esplugues: cal enderrocar-lo “amb la màxima urgència”
L’informe encarregat per l’Ajuntament i conegut aquest dilluns assegura que l’edifici està en una situació de “ruïna econòmica, tècnica, urbanística i imminent”
L’informe tècnic encarregat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat sobre l’edifici conegut com El Barco determina que “no reuneix condicions de seguretat suficients per ser habitat” i en requereix l’enderrocament “amb la màxima urgència”.
El document, signat per l’enginyer de camins Rafael Pou, afegeix que s’ha de considerar l’edifici “en situació de ruïna imminent” i que “representa un risc cert per a les persones”:
“L’edifici està en situació d’amenaça de ruïna, perquè presenta danys en elements estructurals fonamentals que no són reparables per mitjans normals, sinó que en tot cas requeririen la demolició i reconstrucció.”
Segons aquest informe, els tècnics municipals van més enllà i defineixen la ruïna com a “econòmica, tècnica, urbanística i imminent”, atesa la situació general en què es troba l’edifici.
Un dels motius principals d’haver arribat a aquesta situació ha estat el manteniment de l’edifici al llarg de dècades, que l’informe considera que ha estat “pràcticament nul”.
Afectat des del 1976 per una zona verda
Aquest edifici, acabat el 1951, està construït sobre un pendent pronunciat al costat d’una riera que s’ha anat enfonsant, i des del 1976 estava afectat, perquè es va incloure dins d’una futura zona verda.
Ara ha quedat a dins del Parc dels Torrents, cosa que ha fet que els propietaris no hi hagin invertit i s’hagi anat degradant. De fet, el 2006 van demanar a l’Ajuntament que els expropiessin.
Però l’expropiació no es va concretar fins fa un any, quan l’Ajuntament se’l va quedar, i ha arribat quan els tècnics afirmen que l’edifici ja no es pot salvar, i l’afectació n’impedirà la reconstrucció.
Els habitants ja conviuen des de fa anys amb passadissos apuntalats degut a les humitats i a les esquerdes, com afirma José M. González, enginyer municipal:
“Evidentment totes les zones on hem actuat s’han apuntalat, perquè no podia ser d’una altra manera, però ara tot això requeriria d’una situació en la que l’edifici ha de quedar completament apuntalat.”
Aigua, guix i formigó, combinació ruïnosa
L’informe detalla el principal motiu de la degradació de l’estructura: les humitats han anat desfent els forjats, que no són fets de ciment, com és habitual, sinó de guix, un material que reacciona amb el formigó.
Això ha fet que les reaccions químiques entre l’aigua de les filtracions, el guix dels forjats i el formigó de les bigues sobre els quals s’aguanten s’hagi anat degradant i comprometent l’estructura més bàsica de l’edifici.
González ha destacat que ni tan sols s’ha pogut analitzar el formigó al laboratori, “perquè es desfeia”:
“El problema el tenim en el que són els forjats que hi ha a dins dels habitatges de les zones humides, i el que són les instal·lacions d’aigua i de recollida de les aigües estan perdent aigua completament, tenim uns forjats que a més es van construir l’any 1949 amb absència de materials de construcció adequats.”
Només un habitatge amb cèdula d’habitabilitat
A l’edifici també hi ha fissures que el travessen de banda a banda, la teulada està molt deteriorada i ja no protegeix de la pluja, i també les canonades estan molt degradades, amb pèrdues a molts punts.
Es dona la circumstància que tots els habitatges estaven ocupats, però actualment només un tenia cèdula d’habitabilitat en vigor, malgrat que l’edifici ja era de propietat municipal.
Font: ACN