L’arribada de Donald Trump al poder marca l’inici d’una nova etapa de perills globals, els quals traspassen les fronteres dels Estats Units i impacten directament la política internacional. El seu lideratge no només dona ales a l’extrema dreta mundial i al discurs populista, sinó que també estableix una col·laboració estreta amb les grans corporacions tecnològiques. Aquesta relació entre el poder polític i els magnats tecnològics converteix les democràcies en entorns vulnerables a la manipulació digital, on els algoritmes condicionen la informació i les decisions col·lectives.
La manipulació de la realitat: propaganda digital en acció
Un altre aspecte clau del llegat de Trump és el seu discurs expansionista, que cerca estendre la seva influència més enllà de les fronteres nord-americanes. Aquesta estratègia respon a una visió geopolítica que busca imposar models autoritaris i narratives populistes a escala global, utilitzant la tecnologia com a principal eina de dominació. Les seves aliances amb figures com Elon Musk reforcen aquesta agenda, convertint el duet conegut com a “Trusk” en un motor d’expansió ideològica. Aquest model d’expansió impacta no només Europa i Àsia, sinó també les democràcies en desenvolupament d’Amèrica Llatina, facilitant la propagació de desinformació i el debilitament institucional.
Una de les eines més poderoses que ha utilitzat Trump, és l’ús estratègic de les xarxes socials. Plataformes com X (antigament Twitter), sota el lideratge d’Elon Musk, han esdevingut canals de propaganda directa. Les modificacions dels algoritmes per donar visibilitat prioritzada a continguts d’extrema dreta i marginar les veus dissidents no són casuals. Aquestes accions no només reforcen una narrativa política concreta, sinó que també polaritzen les societats, creant un terreny fèrtil per al creixement d’ideologies autoritàries.
L’efecte Trump no es limita a X. Durant el seu mandat, va explotar de manera magistral les eines tecnològiques per manipular l’opinió pública. Des de campanyes massives de desinformació fins a l’ús de dades personals obtingudes il·legalment (com va ser el cas de Cambridge Analytica), el seu equip va demostrar com la tecnologia pot ser utilitzada per alterar el curs d’unes eleccions. Això estableix un precedent alarmant per a altres països i líders autoritaris.
Els magnats tecnològics: els nous senyors feudals
La figura de Trump és inseparable dels magnats tecnològics com Elon Musk, Mark Zuckerberg i Jeff Bezos. Aquestes figures no només controlen grans empreses, sinó que també acumulen un poder gairebé il·limitat sobre l’accés a la informació, el comerç electrònic i la vida quotidiana de milers de milions de persones. En aquest context, sorgeix un paral·lelisme evident amb el feudalisme medieval: si en el passat els senyors feudals controlaven les terres i la producció, avui els senyors digitals controlen les dades i els algoritmes.
Aquest poder, aparentment invisible, condiciona de manera determinant les nostres vides. Per exemple, els algoritmes de plataformes com Meta o Google decideixen quina informació consumim diàriament, sovint amplificant continguts polèmics que reforcen les nostres creences preexistents i limitant l’exposició a perspectives diverses. Els algoritmes no són neutres: estan programats per maximitzar beneficis a costa de la llibertat individual, la diversitat d’opinions i, sovint, la veritat. Això ha generat un ecosistema informatiu on els usuaris es converteixen en productes, manipulats per mantenir-los connectats a les plataformes i consumint continguts dissenyats per captar la seva atenció, independentment de les seves repercussions socials.
Les repercussions globals: una amenaça per a la democràcia
La col·laboració estratègica entre els polítics ultradretans i els nous senyors tecnològics, tindrà repercussions importants als Estats Units,. Però també afectarà a l’equilibri global del poder. Especialment preocupant és l’impacte d’aquest nou poder sobre Europa i Espanya, doncs les seves polítiques de manipulació digital i control de la informació poden desestabilitzar les institucions democràtiques i afavorir el creixement de moviments populistes i autoritaris.
Aquest model de control tecnològic genera una influència global, afectant directament la manipulació de l’opinió pública, l’estabilitat democràtica i la difusió d’ideologies populistes. A Europa, Amèrica Llatina i Àsia, l’ús de la tecnologia per manipular l’opinió pública s’ha replicat en diverses campanyes electorals. A més, l’exportació de narratives populistes i d’extrema dreta ha estat facilitada per les xarxes socials, que amplifiquen missatges simplistes i emocionals, sovint carregats de desinformació.
Aquest escenari planteja un dilema fonamental: com poden les democràcies competir amb un model de comunicació que prioritza el benefici econòmic per sobre de la veritat? La resposta no és senzilla, però passa per establir regulacions que limitin el poder d’aquestes corporacions, augmentar la transparència en l’ús d’algoritmes i promoure l’educació digital.
Resistència i acció: un futur incert
Davant aquest escenari, la resistència ha de ser col·lectiva i conscient. Cada clic, cada interacció i cada elecció de consum poden reforçar o debilitar el poder d’aquestes corporacions. Reduir la dependència de les eines tecnològiques dominants i apostar per alternatives ètiques són passos essencials.
A més, la pressió ciutadana pot impulsar canvis legislatius. A Europa, ja hi ha iniciatives per regular les grans tecnològiques, però aquestes mesures són encara insuficients. Cal garantir que els algoritmes siguin transparents i que els usuaris tinguin control sobre les seves dades.
La batalla pel control del futur
El que està en joc no és només l’hegemonia tecnològica, sinó la supervivència de la llibertat i la democràcia. Si permetem que els senyors digitals continuïn acumulant poder sense cap tipus de control, ens arrisquem a viure en un sistema on la llibertat esdevingui una il·lusió i on les decisions individuals siguin manipulades des del moment que ens connectem a Internet.
El primer pas per revertir aquesta situació és reconèixer l’existència del problema. A partir d’aquí, la clau està en l’acció conscient i col·lectiva: escollir amb cura quines plataformes fem servir, pressionar els governs per implementar regulacions més estrictes i educar-nos en competències digitals crítiques.
El llegat de Trump i la seva cohort tecnològica és una advertència contundent. Si no actuem ara, el cost per a les generacions futures podria ser irreversible. Ens queda decidir si volem ser simples espectadors d’aquest nou feudalisme digital o protagonistes d’una resistència que lluiti per un futur més just i democràtic.
Lluís Carrasco Martínez. Molins de Rei
Fotografia: Imatge generada per IA