L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) ha inaugurat aquest dimecres un laboratori pioner a Europa per dissenyar i fabricar prototips de xips fotònics d’última generació

Es tracta d’una sala blanca de gairebé 600 m2 on s’utilitzen tècniques d’avantguarda per desenvolupar nanoelements per a telecomunicacions, biomedicina, energia fotovoltaica o tecnològiques quàntiques, entre altres. S’ubica al nou edifici de l’ICFO, de 4.400 m2 en quatre plantes finançat per la Fundació Mir-Puig. Des d’aquest edifici, l’ICFO liderarà el projecte PIXEurope, amb què la CE mobilitza 400 milions d’euros per posicionar Europa en la fabricació de xips fotònics, un mercat encapçalat ara des d’Àsia i els Estats Units.

El nou laboratori NM3, cofinançat amb el programa Singulars de la Generalitat amb el suport de vàries fundacions, es concep com a “essencial” per al futur de l’ICFO gràcies a la incorporació d’equips d’última generació que permetin avançar en el desenvolupament de xips fotònics i competir a la primera línia mundial.

El fundador de l’ICFO, Lluís Torner, ha celebrat que la nova sala blanca catapulti la capacitat competitiva de l’Institut, per poder desenvolupar prototips “de forma més madura”. De les instal·lacions de Castelldefels s’espera que en surtin els dissenys dels xips i microxips fotònics més avantguardistes perquè després els fabriquin les grans indústries mundials “en quantitats que superin els milions”.

Torner ha assegurat que a Europa “no hi ha cap sala blanca com la que ara estrena l’ICFO”, i ha celebrat que disposar d’aquest espai hagi estat clau perquè el centre de Castelldefels lideri la línia pilot europea PIXEurope, impulsada per la Comissió Europea per guanyar terreny a la indústria asiàtica i americana.

PIXEurope té un pressupost total d’uns 400 milions d’euros, i el consorci que el desplega compta amb la participació directa d’entitats d’Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, els Països Baixos i el Regne Unit. Dins d’Espanya, hi participen directament entitats de Catalunya, València, Madrid i Galícia.

A més del laboratori NM3, l’edifici Mir-Puig també acull diversos projectes sobre tecnologies quàntiques, com el quàntic Quíone II, un computador analògic únic al món que es dedicarà a explorar les propietats de materials quàntics.

Al mateix temps, el nou edifici es dedica a programes de recerca de ciberseguretat i comunicacions quàntiques, i projectes del programa de l’ICFO ‘Planeta Net’ per a l’ús de tecnologies fotòniques per explorar sistemes de captura de carboni i els fonaments dels processos de les fotosíntesis de les plantes per generar energia. De moment amb el nou edifici no està previst ampliar la plantilla de l’ICFO, formada per 500 investigadors procedents de 75 països.

Illa defensa l’ús de la tecnologia “pel bé comú, i no per donar més poder a una empresa”

Si bé el nou edifici va entrar en funcionament a la tardor, aquest dimecres se n’ha celebrat la inauguració oficial, encapçalada pel president de la Generalitat. Salvador Illa ha vaticinat que l’ICFO exercirà de “palanca a Europa i al món” en fabricació de xips fotònics gràcies a les noves instal·lacions, i ha defensat el treball d’aquest organisme “com un exemple de com la tecnologia ha d’estar al servei comú, i no al revés, com es pensen alguns”.

En al·lusió implícita al president nord-americà Donald Trump, Illa ha refermat que “fer xips ha de servir per innovar i millorar la vida de tothom, no pas per tenir més riquesa o donar més poder a determinades empreses”.

Al seu torn, l’alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, ha definit com un “luxe” pel municipi poder inaugurar un laboratori com el NM3 “amb tant potencial humà”. Reyes ha destacat el “prestigi internacional” que acumula l’ICFO al llarg de la seva trajectòria i ha augurat nous lideratges, ara focalitzats en els xips fotònics.

Des de la Fundació Mir-Puig, el seu president, Jordi Segarra, ha mostrat el suport “inqüestionable” de l’entitat i la fundació Cellnex “per generar excel·lència” i consolidar l’ICFO “com a referent mundial en l’estudi de la llum i les solucions tecnològiques”. Les dues fundacions han destinat recentment a l’ICFO un total de 40 milions d’euros, segons ha apuntat Segarra.