Els autobusos han estat molt més que un mitjà de transport al Baix Llobregat. Des de principis del segle XX, han vertebrat la comarca, esdevenint una eina indispensable per als treballadors, estudiants i ciutadans que necessitaven desplaçar-se. La història d’aquest servei és, en realitat, la història de la pròpia transformació social i econòmica de la regió.
L’origen del transport públic al Baix Llobregat
Abans de l’arribada dels autobusos motoritzats, el transport públic al Baix Llobregat es feia amb carruatges i autobusos de tracció animal. A principis del segle XX, aquests vehicles tirats per cavalls connectaven els pobles de la comarca amb punts neuràlgics com Molins de Rei, on els passatgers podien enllaçar amb el tren per continuar el seu viatge cap a Barcelona. Aquest servei rudimentari, però essencial, va ser el precedent directe del transport modern i va posar les bases per a la xarxa d’autobusos que es desenvoluparia posteriorment.
En plena Dictadura de Primo de Rivera, a mitjans dels anys 20, el transport públic era encara precari. Va ser en aquest context que l’any 1925 naixia Soler i Sauret, resultat de la fusió de dues línies independents que operaven des de Vallirana i Avinyonet fins a Molins de Rei. Amb un parc mòbil modest i unes carreteres en males condicions, aquells primers autobusos es van convertir en un element imprescindible per a la mobilitat diària.
Durant la Segona República, el transport públic va guanyar rellevància social, tot i que els temps convulsos també van marcar la seva trajectòria. En els Fets del Sis d’Octubre de 1934, en plena insurrecció contra el govern de la República, un grup de rabassaires que viatjava en un autobús a l’alçada de Cervelló va disparar accidentalment un tret que va ferir el conductor. L’incident, enmig del caos dels enfrontaments entre l’exèrcit i les forces catalanes, reflecteix com el transport públic també va ser testimoni directe dels grans episodis de la història.
Guerra, col·lectivització i supervivència
L’arribada de la Guerra Civil ho va canviar tot. L’empresa Soler i Sauret va ser col·lectivitzada pels seus treballadors sota control de la UGT, fet que va provocar conflictes amb el sindicat anarquista CNT, que dominava la majoria de col·lectivitzacions a la comarca. No obstant això, aquesta situació també va permetre salvar la vida dels antics propietaris, que es van incorporar a l’empresa com a treballadors. Enmig del conflicte, un dels episodis més insòlits va ser el rescat de Josep Tarradellas. Un conductor de Soler i Sauret, que també era dirigent sindical, el va traslladar des de Cervelló fins a la frontera francesa, on va abandonar l’autobús un cop completada la fugida.
Les penúries de la postguerra
Després de la guerra, la dictadura franquista va restituir la propietat privada de les empreses, però el sector del transport es va veure greument afectat per l’escassetat de recursos. La manca de benzina va portar a la instal·lació de gasògens als autobusos, un sistema rudimentari i poc eficient que va permetre mantenir els serveis entre 1940 i 1946. Però aquest no va ser l’únic repte: la falta de pneumàtics va obligar a reutilitzar rodes gastades, reparades amb pegats de cautxú. En més d’una ocasió, els conductors es van trobar immobilitzats a mig camí amb els passatgers ajudant a fer reparacions improvisades.
L’estraperlo també va marcar aquells anys, i els autobusos es van convertir en aliats silenciosos del mercat negre. S’explica que algunes dones amagaven queviures sota les faldilles per esquivar els controls policials, i en una ocasió, un inspector va descobrir un porc viu dins d’una cistella, provocant el desconcert general.
El desenvolupament franquista i la necessitat d’un bon servei públic
Amb l’arribada dels anys 60 i 70, el Baix Llobregat es va transformar en un gran nucli industrial a causa del desarrollisme franquista. Aquesta política econòmica impulsada pel règim franquista va fomentar la industrialització del cinturó metropolità de Barcelona i molt especialment al Baix Llobregat, donant lloc a la creació de grans polígons industrials i a l’arribada massiva de població treballadora procedent d’altres regions d’Espanya. La necessitat d’un transport públic eficient es va fer evident, ja que milers de persones requerien desplaçaments diaris a les fàbriques de la Zona Franca i altres punts neuràlgics.
Els autobusos es van convertir en una eina essencial per garantir la mobilitat d’aquesta nova classe treballadora. En aquest període, Soler i Sauret i altres empreses de transport van ampliar freqüències, van establir nous recorreguts i van millorar els vehicles per adaptar-se a la creixent demanda.
Cap a un transport més modern i sostenible
A partir dels anys 80 i 90, la descentralització administrativa i la creixent consciència ecològica van impulsar la modernització del transport públic. Els autobusos es van fer més accessibles, es van introduir sistemes de bitllets integrats i es van millorar les infraestructures viàries.
No obstant això, Soler i Sauret també va haver de superar diverses crisis econòmiques que van marcar el camí. Durant la crisi dels anys 70, provocada per l’encariment del petroli i l’alta inflació, l’empresa va patir l’increment sobtat dels costos d’explotació i les dificultats de mantenir la flota en funcionament. Aquest període va obligar a optimitzar rutes i a gestionar amb molta cura els recursos disponibles per no perdre el servei en un moment en què la demanda de mobilitat de la nova classe obrera era crítica.
Als inicis dels anys 90, amb una nova recessió econòmica i l’atur disparat, Soler i Sauret va haver d’afrontar un descens temporal de passatgers, especialment en les línies menys rendibles, adaptant l’oferta de serveis a un context de contracció econòmica i dificultats de finançament.
La crisi financera de 2008-2013 va tornar a posar a prova la seva resiliència. Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, l’atur massiu i les retallades en despesa pública, l’empresa va veure com la pressió sobre la rendibilitat de les línies creixia. Tanmateix, va apostar per la modernització de la flota, incorporant progressivament vehicles més eficients i accessibles, consolidant la seva aposta per un transport públic de qualitat, tot i les adversitats.
Finalment, la pandèmia de la COVID-19 va ser un autèntic desafiament inesperat. La caiguda de la mobilitat, les restriccions sanitàries i la reducció dràstica de passatgers van obligar Soler i Sauret a adaptar els seus serveis de manera ràpida i flexible, garantint la seguretat dels usuaris i del personal. Els ajuts de les administracions i els ERTES van salvar l’empresa. Aquest període va accelerar la digitalització interna i va reforçar el compromís de l’empresa amb la sostenibilitat i la innovació.
En el segle XXI, l’aposta ha estat per autobusos híbrids i elèctrics, així com la digitalització del servei amb aplicacions mòbils per conèixer els horaris en temps real.
Avui, els autobusos continuen jugant un paper fonamental en la vida quotidiana del Baix Llobregat. Des de les primeres línies improvisades fins a la modernitat actual, aquests vehicles han estat una eina indispensable per al desenvolupament social i econòmic de la comarca, transportant històries, treballadors i esperances durant un segle de transformacions.
Soler i Sauret arriba als seus 100 anys d’història havent contribuït de manera decisiva a la mobilitat del Baix Llobregat. Un segle després dels seus inicis, l’empresa continua sent un referent en el transport públic, adaptant-se als nous temps i garantint el servei a generacions de ciutadans. Felicitacions per aquest centenari de servei i compromís amb el Baix Llobreg
Lluís Carrasco Martínez. Molins de Rei
Fotografia: Soler i Sauret