Ens ha deixat en Nani. A hores d’ara ja ho sap tothom. Tant el món de la política com el món de la Cultura. La gent que seguíem el seu dia a dia ens ho esperàvem, però ens fa mal, molt de mal. Poc aportaria afegint-me a les lloances a la figura política i cultural que va ser. Ja s’ha fet i segurament millor del que podria fer-ho jo. Els seus companys de generació, d’activisme polític i cultural ja ho han fet i avui els mitjans en van plens. M’agradaria apropar-me a la figura del Nani com a “producte”, com a receptor de les seves “malifetes” polítiques i culturals que soc. Crec que la gent “més jove” que hem gaudit del mestre Riera des del barri del Pedró al Parlament de Catalunya també tenim molt a explicar.

I és que si, ha marxat un mestre. Un mestre que ha marcat l’apropament a la vida comunitària, a la política i, naturalment, a la cultura d’una generació. I no parlo dels vells PSUQUEROS que van compartir la clandestinitat, la transició i la recuperació de la democràcia. Parlo dels i les que hem gaudit sent infants i joves de la cultura innovadora municipal que va impulsar amb els equips municipals als anys 80 a Cornellà; des del Festival de Pallassos de Cornellà a les nits de reis. Parlo dels i les que sent joves políticament inquiets, esperàvem una trucada del Nani per ajudar-lo a “buidar” les seves prestatgeries de llibres, omplir les nostres, i de pas gaudir d’algun dels seus “plats”. I parlo dels veïns i veïnes de Sant Ildefons o del Pedró que gaudíem compartint una estona de tertúlia en català al Cortijo, al Benlliure o al Jaen.

“Per capgirar-ho tot fa falta tenir nassos” diu l’himne del Festival Internacional de Pallassos que va escriure i dono fe que és una màxima que ell s’aplicava i ens va inculcar. Un llibre a la mà per encaixar i donar referència a les seves idees i un dit aixecat per remarcar els reptes o els problemes, eren suficients per captar l’atenció de l’audiència, per demanar que ho capgiréssim tot. El seu bon humor, la seva generositat i proximitat amb els febles i la seva exigència amb els poderosos han marcat la manera de fer de molta altra gent.

Pel Nani el motor de transformació social era la llengua i la cultura. Per això sempre es va preocupar d’impulsar i apadrinar accions culturals de proximitat i comunitàries a Cornellà, al Baix Llobregat i arreu. Per això, apropar l’ús del català als barris va ser una de les seves grans “militàncies”. Com va fer el PSUC, CCOO o ICV-EUiA va ser un gran defensor d’una xarxa educativa pública i en català, fent així de l’ús de la llengua  una eina de promoció i de transformació social. Mai va acceptar una doble xarxa educativa que deixés el castellà als barris i fes del català un instrument de l’elit econòmica i social. Encara guardo la carta que va enviar a l’Albert Rivera, demanant que el seu grup municipal de Cornellà deixies de demonitzar el català a Cornellà. I recordant-li que la llengua sempre ha de ser instrument de cohesió i de construcció de comunitat.

Sempre tenia un moment per donar consells i que poc el vàrem aprofitar. En la temporada que vaig ser responsable polític “orgànic” van ser desenes les trucades que vaig rebre demanant-me que renyés al Nani per alguna sortida de to. Mai ho vaig fer. Era el Nani. Entremaliadures d’un nen golut. Alguna vegada rebia Jordi Pujol, altra Rafael Ribó, altra en Fede Prieto, i altra en José Montilla, però sempre eren crítiques des del respecte i el reconeixement a les organitzacions i a les institucions.

Mai va ser alcalde, ni va tenir grans càrrecs organitzatius o institucionals, però és d’aquells càrrecs públics, com n’hi va haver d’altres els anys 80 i 90, que van fer de la seva dedicació institucional un acte de civisme i implicació ciutadana. Era regidor i era diputat perquè com a ciutadà volia transformar la realitat, es volia implicar per canviar les coses, no estava enlloc escalfant cadira. Si anava a un Ple o a una Comissió era per dir la seva per portar propostes i per exigir canvis. Per mi això és la política en majúscules. Per capgirar-ho tot fa falta tenir nassos.

Et devem molt Nani Riera, i ja et trobem a faltar.

 

Arnau Funes Romero. Cornellà de Llobregat

Fotografia: Icat

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here