“Per cireres, Sant Climent” és la reivindicació d’un poble a una tradició arrelada des del segle passat i que es concentra en tot un cap de setmana per promocionar aquesta fruita, de quilòmetre zero i molt preuada a la zona. Sant Climent de Llobregat reconeix així la tasca de la pagesia del municipi que es dedica a la recol·lecció de la cirera a través de l’Exposició de Cireres, que enguany arriba a la seva 49a edició

De gust dolç, en ser de secà, se n’espera vendre uns 3.000 quilos al llarg d’aquest cap de setmana, en què la cirera s’ha convertit en protagonista de representacions artístiques, activitats culturals i, sobretot, de la principal transacció comercial en diferents racons d’aquesta petita localitat del Baix Llobregat.

El cultiu de la cirera a Sant Climent de Llobregat prové de principis del segle XX. La fil·loxera va fer mal als cultius de vinyes d’arreu del país, i el Baix Llobregat no en va quedar al marge. Això va dur la pagesia del moment a replantejar què cultivar en aquells espais que es van veure afectats per la plaga, i es va apostar per la cirera.

D’aquella aposta en va sorgir una iniciativa ara fa just 49 anys, originària dels productors per difondre el seu fruit a través d’una festa, l’Exposició de Cireres, i que s’ha convertit en una tradició en aquest municipi de poc més de 4.000 habitants. “L’exposició de cireres es va iniciar com una reivindicació del territori, de defensa del territori, de defensa del patrimoni, i s’ha convertit com una expressió de participació de tot el poble”, explica a l’ACN l’alcalde, Isidre Sierras.

Durant tot el cap de setmana, la localitat s’ha omplert d’activitats, com la mostra de Paneretes a la Biblioteca Ca l’Altisent, que reuneix expressions artístiques fetes per entitats i també per canalla, totes fetes al voltant del món de la cirera. “Fem unes paneres que totes tenen la mateixa mida, per grans i per petits, amb caixetes de cireres, per reivindicar cadascú el seu crit cap a la defensa de, potser, la pagesia, però també per reivindicar que el Barça ha guanyat campionats, o, perquè fa falta més inversió en sanitat pública”, afegeix el batlle.

Sierra destaca que la virtut d’aquesta festa és que el seu origen es troba en les famílies pageses, i que ara ja hi participa tothom, des de les escoles, els centres de joves, els instituts o les entitats locals. La festa té un fort arrelament local, amb un inici en aquesta diada de diumenge que ha presidit el repic de campanes de l’església, i que ha comptat amb activitats al cor del municipi de tota mena.

Una de les principals és la venda de cireres, que a la plaça solen acabar-se abans del migdia, però que també es poden trobar en paradetes repartides pels carrers del municipi. “Venem unes terrines a 8 euros el quilo de cireres, la gent en queda molt contenta”, explica l’Emília Condamiles, que ven cireres a benefici de les reformes que cal fer a l’església local.

Pensant en el mig segle

L’any que ve se celebrarà la 50 edició de la cita, que no es va aturar ni tan sols per la pandèmia del coronavirus. No obstant això, la pagesia fa un crit d’alerta davant d’un futur cada cop més incert.

“El tema s’ha anat perdent per un aspecte generacional”, adverteix en Miquel Torras, que assegura que no hi ha un seguiment d’aquesta activitat. “A Sant Climent hi havia molts camps, ara, malgrat tot, es perd perquè ningú agafa el relleu, però bé, encara en queda algun, es van collint cireres i es van venent a la fira”, afegeix Maria Cinta Fornós, venedora.

Hi coincideix l’alcalde, que assegura que cal fer un esforç per preservar aquesta identitat. “Hem de fer un esforç entre tots els ciutadans, i això ho diem molta gent, cal que comprem producte de proximitat, i això és molt important per ells perquè els hi surti econòmicament viable”, destaca.

De cara a l’any vinent ja s’està planificant la celebració de l’edició número 50 amb una gran festa. “Una de les propostes que surten és el reconeixement dels pagesos que van iniciar el crit de reivindicació, que siguin un punt central d’escoltar-los, de no perdre mai el passat per poder fer les coses millor en el futur”, destaca Sierra.

Font: ACN