●       Del 5 al 9 de juny es projectaran al cinema de Sant Feliu de Llobregat, 11 pel·lícules de 9 països, 3 de les quals són estrenes a Catalunya.

●       Com a activitats complementàries, Albert Sánchez Piñol i Alex Anfruns presentaran els seus llibres.

El cinema de la capital del Baix Llobregat acull, del 5 al 9 de juny, una nova edició de cinema africà de La Mostra de CineBaix, tot posant el focus en la lluita contra el colonialisme europeu a l’Àfrica.

Una retrospectiva del director Raoul Peck, una secció dedicada a l’anticolonialisme i una altra a la migració des de l’altra riba són els eixos principals al voltant dels quals s’articula la programació, que es completa amb dues pel·lícules procedents de Mauritània i Somàlia i la presentació de dos llibres.

Tres pel·lícules del director Raoul Peck

Raoul Peck va néixer el 1953 a Port-au-Prince, Haití. Activista, Ministre de Cultura d’Haití i documentalista polític compromès, és una veu insubornable per denunciar les injustícies socials no només d’ètnia, sinó també de classe. Al llarg de la seva carrera, ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre altres el Premi Irène Diamond (Humans Rights Watch, 2001) pel conjunt de la seva obra.

El 2017 va rebre el Premi Gilda Vieira de Mello pel seu documental I’m not your negro, a la 15a edició del Festival de Cinema i Fòrum Internacional dels Drets Humans celebrat a Suïssa, documental pel qual també va ser nominat a l’Oscar.

La Mostra projecta en aquesta edició tres pel·lícules seves. Lumumba (2000), basada en la vida de Patrice Lumumba, un líder anticolonialista que va ser l’artífex de la independència del Congo (ex Zaire), i va arribar a ser el primer a ocupar el lloc de primer ministre, un pas efímer en aquest càrrec (a penes tres mesos), en què no va poder fer res per impedir la desgràcia que s’apropava. La pel·lícula és una apassionant èpica que narra l’ascens i la caiguda de Lumumba, que somiava amb una Àfrica lliure i unida.

Al documental multipremiat I am not your negro (2016), a través de les paraules de l’escriptor i activista afroamericà James Baldwin i la seva obra Remember This House, s’exposa un dels grans problemes de la societat americana: el conflicte racial entre la població blanca i la població negra. A través de les vides, i posteriors assassinats, de tres amics íntims de l’autor: Martin Luther King Jr., Medgar Evers i Malcolm X, el documental aporta una visió genuïna sobre el racisme en aquest país. Un problema social i polític forma part de la història nord-americana, però també és una preocupació actual.

A Ernest Cole: lost and found (2024), a partir d’un valuós fons fotogràfic descobert el 2016 en un banc d’Estocolm, el cineasta explica el trajecte del reconeixement a l’oblit del fotògraf Ernest Cole, un dels primers artistes que van fotografiar l’apartheid i el va mostrar al món. No va suportar l’exili i a principis del 80 va desaparèixer i el món el va oblidar, fins que es va saber de la seva mort el 1990, als 49 anys.

Anticolonialisme: ahir i avui

La ambición de los hombres (2023), del director alemany Lars Kraume, mostra l’horrible llegat del colonialisme alemany a la Namíbia actual. A diferència de l’holocaust, es tracta d’un fosc capítol de la història alemanya que ha caigut en l’oblit, i Kraume defensa la necessitat de mantenir viu el record de les atrocitats comeses.

Tanmateix, la pel·lícula no va sobre l’imperialisme clàssic, sinó sobre la ciència: se centra en un jove científic que viatja de Berlín al territori de l’actual Namíbia, i no s’està de mostrar les atrocitats comeses en tot el seu horror.  La pel·lícula es va estrenar a la Berlinale 2023.

El documental Khartoum (2025), dirigit pel britànic Phjil Cox i quatre cineastes sudanesos que ens expliquen les experiències que van viure en veure’s obligats a fugir a l’Àfrica Oriental en esclatar una nova guerra civil al seu país. Volien fer un documental sobre Jartum i “de sobte, la nostra feina consistia a salvar vides”. “La idea era crear un poema audiovisual sobre Jartum en un moment important de la història moderna  de Sudán”. La pel·lícula s’ha projectat als festivals de Berlin i de Sundance d’enguany.

Al documental Banda sonora para un golpe de estado (2024), del director belga Johan Grimonprez, el jazz i la lluita anticolonial s’entrellacen en un estudi sobre la crisi del Congo i l’assassinat de Patrice Lumumba. La seqüència final de la pel·lícula, que mostra el percussionista Max Roach i la vocalista Abbey Lincoln irrompent al Consell de Seguretat de l’ONU, simbolitza la lluita d’aquesta forma d’art, i es fa ressò de la solidaritat dels artistes cap a les lluites internacionals actualment. Va tenir moltes nominacions en diversos festivals internacionals i es va endur el Premi Especial del Jurat a la Selecció Oficial del Festival Sundance 2024.

El dinero, la libertad. Una historia del franco CFA (2022) de la periodista i documentalista senegalesa Katy Lena Ndiaye, és un documental que analitza el franc CFA, una moneda heretada del sistema colonial francès i que encara circula en una dotzena de països africans. Per què aquests estats que han recuperat la seva independència no han denunciat mai aquest estrany llegat? La projecció anirà seguida de la presentació del llibre Níger: ¿otro golpe de estado… o la revolución panafricana? a càrrec de l’autor, Alex Anfruns.

Una mirada a la migració des de l’altra riba

El títol que inaugura la nova edició de cinema africà de La Mostra de CineBaix, dijous 5 de juny, és La historia de Souleymane, una pel·lícula que ha captivat públics i crítica pel seu retrat humà, íntim i colpidor del periple migratori. Dirigida per Boris Lojkine, narra la història de tres dies decisius a la vida de Souleymane, un jove guineà exiliat a París que lluita per tirar endavant en un país que no sempre l’acull amb els braços oberts.

La pel·lícula posa rostre i veu a tantes històries invisibilitzades, i ofereix una perspectiva honesta, sense artificis, sobre la supervivència, l’esperança i la resistència quotidiana. Nominada a diversos festivals de prestigi, ha estat premiada a Canes (millor actor i premi del Jurat), als Cesar (millor guió original), als Premis del Cinema Europeu (millor actor i millor so) i al Festival de Gijón (millor actor).

La isla de los faisanes (2025), del director i guionista basc Asier Urbieta, planteja la crisi migratòria des d’un racó del riu Bidasoa i interpel·la directament als espectadors. Apel·la a la humanitat de tots i totes, a obrir els ulls davant d’un gran problema que pot estar passant just davant nostre. Un thriller social sobre la problemàtica de la migració al Bidasoa.

Mauritània i Somàlia, presents a La Mostra

Té negro (2024), del director maurità Abderrahmane Sissako és un drama romàntic entre cultures, en què el director esborra les fronteres entre Àfrica i Àsia, somni i realitat, i present i passat. La pel·lícula va ser nominada a l’Os d’Or al Festival Internacional de Berlín 2024.

The village next to paradise (2024) és el magistral primer llargmetratge del jove director somali Mo Harawe (Mogadiscio, 1992), que va ser presentat a la secció Un Certain Regard del Festival de Canes 2024. Un punyent relat dels infortunis i la resiliència del poble somali. Tot i els vents canviants en un país assolat per la guerra civil i les catàstrofes naturals, l’amor, la confiança i la resiliència permetran als protagonistes agafar les regnes del seu destí.

Dues presentacions de llibres completen la programació

Divendres 6 de juny, després de la projecció de La ambición de los hombres, l’escriptor i antropòleg català Albert Sánchez Piñol presentarà el seu llibre Les tenebres del cor, que es fixa en “la fascinació pels pigmeus” a través de diferents personatges que hi van entrar en contacte al llarg dels segles. S’hi pot trobar la mateixa història de l’autor, que va viatjar al Congo en tres ocasions per acabar fent el que defineix com un “viatge dimensional”.

I diumenge dia 8, la projecció d’El dinero, la libertad. Una historia del franco CFA anirà seguida de la presentació del llibre Níger: ¿otro golpe de estado… o la revolucíón panafricana? a càrrec de l’autor i periodista Alex Anfruns. Anfruns analitza el cas d’aquest país africà amb riqueses colossals al subsol i alhora amb els indicadors de desenvolupament humà més baixos, amb un 42% d’extrema pobresa.

L’entrada a les presentacions dels llibres és gratuïta.