El cantant Alfred García (el Prat de Llobregat, 1997), torna als escenaris per presentar ‘T’estimo es te quiero’ (Música Global), un disc que inclou vuit cançons – cinc en català i tres en castellà – que parlen d’amor, de nostàlgia i de records a través de ritmes flamencs, guitarres i palmes

En una entrevista a l’ACN, García explica que és també un homenatge a la família, ja que reivindica les seves arrels rumberes i recorda que, tot i ser un tipus de música que gaudeix de bona salut, s’ha d’anar “cuidant i regant”. També assegura que el treball neix d’un procés “molt bonic” que l’ha portat a gaudir-ne al màxim. “Sempre havia compost des del desamor i aquest és un disc especialment romàntic”, sosté.

El músic va començar a treballar en el projecte a finals del 2022, després d’anunciar dos anys abans que es retirava dels escenaris durant un temps. Aquesta aturada, afirma, li va anar molt bé per “saber què volia i què no volia fer”. “Mai m’he dedicat a una cosa que no sigui la música, i això és una sort”, subratlla. Finalment, el retorn ha anat acompanyat d’un disc que ha compost des d’una energia “molt del començament de l’enamorament”.

‘T’estimo es te quiero’ ha suposat també el retorn oficial de l’artista al català, després d’haver-lo incorporat per primer cop al seu àlbum debut ‘1016’, amb cançons com ‘Et vull veure’ amb Amaia i ‘Crema la nit’ amb Txarango. “Aquesta vegada n’hi ha cinc en català i tres en castellà”, relata, “són vuit cançons i volia que cadascuna d’elles fos incontestable i funciones per si sola”.

Un altre dels trets característics de l’àlbum és el gènere: la rumba catalana, que permet a l’autor connectar amb les seves arrels. García recorda que va néixer en una de les famílies precursores de la rumba catalana amb dos tiets, en Pepe i en Toni, que tenien una banda que es deia Rumba Brava – amb molt d’èxit durant els anys setanta i vuitanta – i que van fer de taloners de molts artistes. En el cas d’en Toni, també va exercir de mànager de grans noms, per exemple Peret.

“Vinc d’una família molt arrelada a la rumba i el flamenc, però sempre tenia un punt de desconfiança i de por, perquè ja hi havia dos referents molt grans a la família en rumba catalana”, insisteix, “la confiança, però, va arribar quan menys ho esperava i he acabat fent aquest disc”, carregat de ritmes flamencs i palmes rumberes.

El disc també incorpora dues col·laboracions, les d’Álvaro Soler i Carlos Sadness, dos grans “amics i referents” del músic que aporten el seu granet de sorra al projecte de García. Finalment, pel que fa a la gira, ja hi ha una desena de dates programades, després del primer dels concerts, que es va celebrar el 5 d’abril passat a l’Auditori de Girona en el marc del festival Srenes.

El panorama musical català

Sobre el panorama musical català, García en destaca la producció, la qual creu que es troba en un moment de “gran activitat”. Per contra, considera que les cançons sonen “menys catalanes”, influenciades per sons més “industrials” o “americans”. “Per mi la música catalana no és només que es canti en català, sinó que soni en català”, opina.

Pel que fa al gènere de la rumba en concret, espera que en algun moment s’acabi declarant “patrimoni immaterial de la humanitat” per la UNESCO, per tal de recordar també tots aquells referents que l’han impulsat. “Crec que la seva salut està intacta, però també s’ha d’anar regant i cuidant”, afegeix el músic.

Finalment, preguntat pel seu pas pels ‘talent shows’ – primer com a concursant, i posteriorment, com a jurat – admet que li va servir per donar a conèixer la seva música i també les seves lletres. En aquest sentit, recorda que altres artistes de la seva generació, com Amaia o Aina, també han tingut un gran recorregut. “Som tres exemples de cantants que hem fet coses molt diferents, conclou.

Font: ACN