El Govern de la Generalitat ha decidit recuperar el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, amb una proposta que pretén allargar 500 metres la tercera pista.
Tot i que el plantejament busca repartir l’impacte ambiental entre els espais protegits de la Ricarda i el Remolar-Filipines, la mesura ha encès de nou les alarmes entre partits polítics contraris a l’ampliació, entitats ecologistes, científics i col·lectius veïnals del Baix Llobregat.
Una nova amenaça per al Delta
La proposta del Govern, que Salvador Illa vol presentar a Aena abans de l’estiu, defensa ampliar la pista orientada al mar per guanyar capacitat operativa. Però aquest guany comporta un cost ambiental elevadíssim.
Tant la maresma de la Ricarda, al terme del Prat de Llobregat, com el Remolar-Filipines, a Viladecans, són espais inclosos a la Xarxa Natura 2000, protegits per directives europees per la seva biodiversitat única.
“El delta no és ampliable. Qualsevol afectació sobre aquests espais implica una pèrdua irreversible”, alerten des de la plataforma Ni un pam de terra, que recorda que el Remolar és un dels últims refugis per espècies com el fartet, la tortuga de rierol o l’anguila. Cada hivern, centenars d’ànecs i ocells migratoris hi troben refugi, i la zona és també essencial per a la flora de marjal, amb espècies com les orquídies del gènere Serapias.
Arguments econòmics que no convencen
El Govern justifica la proposta en base a criteris tècnics i econòmics: evitar el col·lapse de l’aeroport, millorar la competitivitat i garantir connexions intercontinentals. També planteja mesures compensatòries i la creació d’un òrgan de governança compartida amb els municipis del voltant.
Tanmateix, molts experts posen en dubte aquestes premisses. “No hi ha consens científic que l’ampliació sigui imprescindible per créixer. El problema és de gestió i repartiment de vols, no de capacitat”, asseguren fonts de l’Observatori de Sostenibilitat del Baix Llobregat.
Els Comuns preparen una batalla europea
Des del Parlament, els Comuns han anunciat una “estratègia de confrontació” amb vocació de frenar el projecte a nivell europeu. El seu portaveu, David Cid, considera que és “pràcticament impossible” que la Unió Europea avali una ampliació que afecta espais protegits. “La clau serà guanyar la batalla a Europa”, va dir en declaracions a l’ACN.
Cid també ha advertit al president Illa que seria “molt difícil” arribar a acords en matèria de pressupostos si el Govern continua prioritzant infraestructures com aquesta per davant de polítiques socials com l’habitatge.
Silenci institucional als municipis afectats
Mentre el debat s’encén, alguns ajuntaments del Baix Llobregat, com el Prat, Viladecans i Gavà, encara no s’han pronunciat oficialment. Però col·lectius locals, com DEPANA, Ecologistes en Acció i Zeroport, exigeixen que els governs municipals es posicionin amb claredat. Recorden que el territori ja ha cedit molt de sòl a infraestructures: el port, les vies de tren, l’autovia, el mateix aeroport…
“La comarca no pot seguir suportant aquest model de desenvolupament que sempre ens demana sacrificis a canvi de promeses”, denuncien.
Una decisió sense debat parlamentari
Un dels aspectes més polèmics és que el Govern pretén tirar endavant la proposta sense passar pel Parlament.
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha reconegut que el projecte “no requerirà del suport explícit d’altres partits”. Aquesta maniobra, segons diverses veus jurídiques i polítiques, redueix la transparència i exclou el debat públic necessari per a una decisió d’aquest abast.
El dilema del Baix Llobregat
L’aeroport representa una font de treball i activitat econòmica per a milers de famílies de la comarca, però alhora és un focus constant de pressió urbanística i mediambiental. En aquest escenari, molts veïns i veïnes del Baix Llobregat viuen amb inquietud aquest nou capítol.
La pregunta torna a ser la mateixa de fa anys: és compatible créixer econòmicament i preservar un ecosistema tan fràgil com el del delta? Per a molts, la resposta passa per canviar de model: menys dependència de grans infraestructures, més aposta per la descentralització i el respecte al territori.
Des d’elBaix.cat, seguirem informant sobre una decisió que, un cop més, situa la comarca al centre d’un debat clau entre economia, ecologia i justícia territorial.