Un grup de veïns i veïnes afectats, incloses famílies vinculades a la PAH del Baix Llobregat Nord i al col·lectiu Papers per a Tothom, ha presentat una demanda pionera contra l’Ajuntament de Martorell

Els denunciants acusen el consistori de negar-se a inscriure persones al padró municipal quan no poden acreditar residència mitjançant contracte de lloguer o escriptura, segons ha confirmat Nació Digital.

La demanda, admesa a tràmit pel jutjat contenciós administratiu 4 de Barcelona el passat 19 de febrer, qüestiona que aquesta pràctica pot vulnerar drets fonamentals com l’accés a l’educació, la salut, i altres serveis bàsics.

Concretament, són sis persones de cinc famílies que argumenten tenir residència habitual a Martorell malgrat la manca de títol formal.

L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa (Junts per Catalunya), ha defensat la seva postura assegurant que només empadrona qui pot demostrar la residència amb document signat pel propietari o contracte, sense excepcions per “ocupes”. Fonollosa justifica aquesta mesura per evitar que persones ocupants “cometin un delicte i accedeixin a drets”.

El cas de Martorell s’ha sumat a una llista creixent de municipis catalans —com Lleida— que enfronten processos judicials per restringir l’empadronament de persones en situació de vulnerabilitat.

Segons un article d’El País, la pràctica contravé la legislació que exigeix que totes les persones residents habituals siguin inscrites, independentment de la seva situació legal o tipus de contracte.

Les persones afectades denuncien que no estar empadronats els impedeix accedir a serveis bàsics i subvencions, i fins i tot afecta la possibilitat de poder accedir a pisos de lloguer social, generant una situació paradoxal on la falta de padró dificulta la regularització de la situació de lloguer.

Context comarcal

Per al Baix Llobregat, aquest cas és especialment rellevant perquè posa en relleu la relació entre empadronament i ciutadania efectiva.

Molts ajuntaments de la comarca depenen del padró per calcular transferències econòmiques, serveis socials i planificació educativa i sanitària. Una bretxa en el cens pot suposar una manca de recursos per a famílies vulnerables i per a tota la comunitat.

La Xarxa d’Entitats pel Padró ha demanat que el Parlament reguli de manera clara i sancionable aquesta pràctica, mentre que l’abogada Esther Sancho ressalta precedents jurisprudencials, com el cas de Premià de Mar el 2022, que van condemnar l’exigència de títols per empadronar-se.

Què passarà a continuació?

Ara, el jutjat ha d’avaluar si la política municipal contravé la legislació estatal i catalana sobre el dret a empadronament.

En cas que doni la raó als demandants, l’Ajuntament haurà de registrar-los automàticament i podrien reclamar indemnitzacions per danys i perjudicis ocasionats per la negativa.

Fonts: Agències, Nació Digital, Regió7 i El País