La corrupció, com un càncer, contamina i paralitza les obres públiques, amb conseqüències greus per a la mobilitat de tot el Baix Llobregat
“Si l’estació de Molins no s’adapta, els trens nous de 200 metres no podran circular per la línia R4. I això afecta molt més que una sola ciutat.”
Vivim temps en què la corrupció ja no es presenta amb maletins ni cintes de casset. Ara va disfressada de “modificats de projecte”, d’adjudicacions “urgents”, de contractes rescindits i silencis administratius. Però el resultat és el mateix: obres que no comencen, que s’aturen, que s’encareixen o que mai s’acaben. I mentre el diner públic s’escola entre les escletxes del sistema, la ciutadania del Baix Llobregat continua esperant serveis bàsics.
Sant Feliu: diners enterrats sota les vies
El soterrament de les vies del tren a Sant Feliu de Llobregat havia de ser un projecte emblemàtic, d’aquells que canvien la fesomia d’una ciutat. Feia dècades que s’esperava. L’obra no només eliminaria el pas a nivell més perillós de la línia R4, sinó que també cosiria dos barris històricament separats per les vies, milloraria la seguretat, la qualitat urbana i l’accessibilitat.
Però el que hauria d’haver estat una mostra de bona gestió i planificació s’ha convertit, segons el que ja es publica als mitjans, en un cas més del llarg historial d’irregularitats en la contractació pública. La UCO i la justícia han posat el focus en una trama de presumptes comissions il·legals vinculades a la seva adjudicació. L’obra es va encarregar a una gran constructora amb una oferta econòmica molt menys competitiva que altres, però que, segons sembla, tenia contactes clau.
Un projecte de molts milions d’euros que, com sol passar, ha anat creixent en pressupost i disminuint en transparència. Mentrestant, tot i que les obres avancen sobre el terreny, el dubte s’instal·la: quin serà el cost real? Qui se n’ha beneficiat? I què passarà si els tribunals acaben invalidant el procés?
I el més greu: aquest escàndol pot contagiar altres projectes clau de la xarxa ferroviària, just quan caldria fer-ne una gestió impecable i coordinada.
Molins de Rei: una estació atrapada en un bucle
A pocs quilòmetres, la reforma de l’estació de RENFE de Molins de Rei ha esdevingut un símbol de la paràlisi. Cinc anys després d’anunciar-se, continua encallada. Les obres havien de fer-la accessible, moderna i adaptada als nous trens de Rodalies. Són trens de 200 metres, més llargs i amb més capacitat, necessaris per a una xarxa que cada dia transporta milers de persones.
Però la realitat és tossuda: empreses que abandonen abans de començar, projectes que es modifiquen, concursos que es rescindeixen i noves adjudicacions que no arriben. Ara, una nova adjudicació —a una empresa pública— també podria fer figa, a causa de la corrupció. I amb ella, caldria tornar a començar, amb tot el que això implica: iniciar de nou el procediment de licitació i endarrerir almenys tres anys l’acabament de l’obra.
Mentrestant, els veïns i veïnes de Molins —especialment les persones amb mobilitat reduïda, gent gran, famílies amb cotxets o usuaris amb maletes— continuen patint una estació que no és accessible. No hi ha ascensors en funcionament, els passos entre andanes són complicats i insegurs, i l’ús normal de l’estació esdevé una cursa d’obstacles diària. Aquesta situació vulnera el dret a la mobilitat de centenars de persones i converteix una infraestructura pública en una barrera per a molts.
Parlem, doncs, no només d’un problema tècnic o administratiu, sinó d’un perjudici directe per a la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats.
Trens que no poden circular, promeses que no poden complir-se
La inacció a Molins no és un problema local. És una peça clau del sistema ferroviari del Baix Llobregat. Quan finalitzin les obres de soterrament de Sant Feliu, els nous trens de 200 metres hauran de circular per l’R4. Però no ho podran fer si l’estació de Molins no està adaptada.
Això frena també la recuperació de la línia R1 al Baix Llobregat i la seva futura extensió cap al Vallès Occidental, una promesa feta per la Consellera que, avui per avui, penja d’un fil.
Un problema estructural que fa mal a tothom
La ciutadania no demana miracles: demana trens puntuals, estacions accessibles i inversions públiques ben executades. Però mentre la corrupció continuï infectant els circuits administratius i tècnics, tot el territori n’acaba patint les conseqüències.
I no n’hi ha prou amb lamentar-se. Cal que caigui tot el pes de la llei sobre els corruptes, però sobretot sobre les empreses corruptores. Les mateixes que reparteixen sobres, pressionen càrrecs públics i fan del frau una estratègia de negoci. Aquestes empreses no haurien de tornar a posar un peu en cap licitació pública. Mai més.
Perquè mentre continuïn guanyant concursos les mateixes que han saquejat el sistema, tot canviarà perquè no canviï res. I la ciutadania, un cop més, serà la que esperarà el tren… en una andana a mig fer.
Lluís Carrasco Martínez. Molins de Rei
Fotografia: La Voz de Galícia