El Congrés va votar aquest dimarts, 28 d’abril, contra la convalidació del Real Decret, aprovat pel govern de PSOE i Sumar en Consell de Ministres, que prorrogava fins a dos anys de forma extraordinària els contractes de lloguer que finalitzen entre el 22 de març de 2026 i el 31 de desembre del 2027 i que limitava l’actualització anual de contractes al 2 % per esquivar la pujada de la inflació derivada de la guerra desfermada per Donald Trump contra l’Iran.
Tot i les ofertes de Sumar i els Comuns a Junts per Catalunya, vehiculades a través dels ministres Pablo Bustinduy i Ernest Urtasun, per a què votessin a favor de la convalidació a canvi de beneficis fiscals per als propietaris i de rebaixar l’IVA als autònoms, el partit de Carles Puigdemont va preferir votar al costat de PP i Vox i tombar el decret, atenent als interessos dels grans propietaris d’habitatge. El resultat de la votació fou de 177 vots en contra, cinc abstencions i 166 vots a favor.
Bustinduy parla en nom del Govern i assenyala els responsables
Segurament la intervenció més destacada va ser la del ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustinduy. El ministre de Sumar va recordar que allò que es votava era “donar protecció a tres milions de persones a les que ara s’ha deixat desemparades”. “A canvi de què?”, va preguntar.
Bustinduy va increpar Vox : “Entre una família espanyola i un fons voltor a Luxemburg , de quina banda esta Vox?”. I va acabar amb un avís a PP, Vox i Junts: “No ens doblegaran, lluitarem fins que prevalgui el dret a l’habitatge”.
Bustinduy va intervenir en nom del Govern, enlloc de la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez García, que ni tan sols va ser present en el debat; ni ella ni la resta de ministres socialistes, tot i que el PSOE va votar a favor de la convalidació del Decret. El diputat dels Comuns, Gerardo Pisarello, va criticar la poca implicació de la ministra i del PSOE en un tema que afecta al benestar de milers de persones.
La diputada de Junts, Marta Madrenas, que havia estat alcaldessa de Girona, visiblement incòmoda, va intentar justificar el vot del seu grup qualificant el Decret “d’operació de propaganda”. Junts, en el mateix Ple, també va tombar la creació del Consorci d’Inversions per a Catalunya pactat entre el PSOE i ERC.
Organitzacions socials com el sindicat CCOO, Càritas Catalunya o el Sindicat de Llogateres havien mostrat el seu suport al Decret ara derogat. Els tretze grans tenidors d’habitatges , que en tenen més de 100.000 a Espanya, van respirar alleujats.
L’impacte al Baix Llobregat
Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, al Baix Llobregat hi ha entre 110.00 i 120.000 llars que viuen de lloguer.
Els contractes que es podien acollir al Decret ( els que vencen entre el 22 de març de 2026 i el 31 de desembre de 2027) serien aproximadament un 30% o un 32% del total; és a dir, entre 33.000 i 38.000 contractes de lloguer.
A partir d’una mitjana de 2’5 persones per llar, hi hauria a la comarca entre 82.000 i 95.000 persones perjudicades per la decisió de Junts de sumar-se a la negativa de PP i Vox.
Cal tenir present que els trenta municipis del Baix Llobregat han estat declarats zona tensionada en matèria d’habitatge.
Pendents de què pugui passar amb els que han demanat la pròrroga
El Real Decret ha estat en vigor durant un mes. Els Comuns i el Sindicat de Llogateres han animat a les persones afectades a tramitar la pròrroga abans que el Decret no decaigués. Sembla que milers de persones han enviat un burofax al propietari del seu habitatge; ara caldrà veure com interpreten els tribunals aquesta actuació però són molts els juristes que defensen que atès que la sol·licitud s’ha fet mentre el Decret era en vigor, hauria de produir beneficis per als llogateres i llogateres que s’hi hagin acollit.
Redacció
Fotografia de Feijóo, Nogueras i Abascal: Getty Images