La visita del papa Lleó XIV al centre penitenciari de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, va ser un dels actes amb més càrrega política i social del seu viatge a Catalunya
El pontífex va convertir-se en el primer papa que visita una presó a l’Estat espanyol, en una acció que el Vaticà ha emmarcat dins la seva aposta per situar en el centre del debat públic col·lectius sovint invisibilitzats, com ara les persones privades de llibertat.
Acompanyat per representants del Govern espanyol i de la Generalitat, Lleó XIV va mantenir una trobada amb interns i professionals del centre. El seu discurs va girar entorn de la reinserció, la segona oportunitat i la necessitat de no identificar una persona únicament pels delictes comesos. El missatge encaixa amb la línia social que el pontífex ha volgut imprimir al seu mandat, centrada en qüestions com les migracions, l’exclusió social o la salut mental.
Més enllà del component religiós, la visita a Can Brians ha estat interpretada també com un gest institucional orientat a reivindicar els valors de la rehabilitació i la reinserció, un dels principis sobre els quals es fonamenta el sistema penitenciari. La trobada amb els interns va ser un dels actes més singulars d’un viatge que ha combinat agenda política, institucional i pastoral.
Montserrat, entre la simbologia nacional i la controvèrsia
Després del seu pas Brians 1, el papa es va traslladar a Montserrat amb motiu del mil·lenari del monestir. Durant la visita va fer diverses intervencions en català i va centrar el seu missatge en la convivència, la reconciliació i la necessitat de construir espais de diàleg en una societat polaritzada.
Tanmateix, la seva presència a Montserrat va estar marcada per les protestes de víctimes d’abusos sexuals vinculats a l’Església. Diverses associacions i persones afectades van denunciar que el pontífex visités un dels espais més associats als casos de pederàstia eclesiàstica a Catalunya sense mantenir una trobada pública amb les víctimes ni fer referència explícita als abusos durant els actes celebrats al monestir.
Entre les veus més crítiques hi va haver la de Miguel Hurtado, primer denunciant públic dels abusos a Montserrat, que va reclamar mesures de reparació més contundents i va qüestionar l’oportunitat d’una visita institucional sense un reconeixement explícit del patiment de les víctimes. Diversos col·lectius van recordar que el monestir continua sent un dels principals símbols de la crisi dels abusos dins l’Església catalana.
La polèmica es va veure accentuada pel fet que, malgrat que Lleó XIV havia demanat dies abans als bisbes espanyols “justícia, reparació i escolta” per a les víctimes dels abusos, durant la seva intervenció a Montserrat va evitar referir-se directament a aquesta qüestió.
Tenerife, última etapa del viatge
La visita a Catalunya, que va culminar amb la benedicció de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família, ha estat només una part d’un recorregut més ampli per l’Estat. Després dels actes a Barcelona, Montserrat i Can Brians, Lleó XIV s’ha desplaçat a les Illes Canàries, on ha centrat la seva agenda en la realitat migratòria.
El pontífex ha visitat Tenerife i Gran Canària per conèixer de primera mà la situació de les persones arribades a l’arxipèlag a través de la ruta atlàntica, una de les més mortíferes del món, i per defensar polítiques d’acollida i protecció dels drets humans.
Quan es publica aquesta informació, el papa Lleó XIV es troba encara a Tenerife, on aquest divendres 12 de juny completa l’última jornada del seu viatge a Espanya. La seva agenda inclou una visita al centre d’acollida de migrants de Las Raíces, a La Laguna, una trobada amb entitats que treballen en la integració de persones migrants i una missa a Santa Cruz de Tenerife.
La cerimònia oficial de comiat està prevista a primera hora de la tarda a l’aeroport de Tenerife Nord, des d’on emprendrà el retorn a Roma, posant punt final a una visita de set dies que l’ha portat per Madrid, Barcelona, el Baix Llobregat i les Illes Canàries.