El 23 de juliol de 1994 moria el sociòleg i militant destacat del PSUC, Joan N. García-Nieto (1929-1994). La casualitat va voler que ens deixés el dia que es complien 58 anys de la fundació del seu partit i quan en feia catorze de la mort del seu amic, Alfonso Carlos Comín, també el mateix dia. Aquest dijous, 23 de juliol, es commemora el 90è aniversari del naixement del PSUC; i uns dies abans ha mort un altre militant imprescindible del partit, Jordi Borja (1941-2026) .
Cada 23 de juliol, els Comuns de Cornellà i del Baix Llobregat i el sindicat CCOO recorden la figura de Joan N. García-Nieto davant el monòlit que se li va dedicar al Parc Rosa Sensat de Cornellà de Llobregat. El passat dia 12 de juliol, centenars de persones van voler dir adeu a Jordi Borja en la seva cerimònia de comiat. I divendres de la setmana passada, dia 17, la sala d’actes de CCOO a Barcelona va acollir l’acte que commemorava el 90è aniversari de la fundació del PSUC: hi va intervenir, entre d’altres, el militant dels Comuns, Ernest Urtasun, que és ministre de Cultura del govern espanyol més de vuitanta anys després que el dirigent del PSUC, Josep Moix, fos ministre de Treball del govern de la República; un fil roig més que significatiu que va del PSUC als Comuns.
Dins el PSUC podem trobar orígens ideològics diferents i trajectòries vitals diverses. Però els camins de García-Nieto i Borja presenten alguns trets comuns: sociòlegs tots dos, ens interpel·len sobre la relació entre intel·lectuals i l’esquerra, entre investigadors i professors i el moviment obrer i el moviment popular. No seria agosarat pensar que es consideraven part de l’intel·lectual col·lectiu que ha de generar consciència revolucionària del què parlava Antonio Gramsci.
L’origen del compromís polític de Joan García-Nieto va néixer segurament de la seva visió del cristianisme vinculada a la defensa dels més febles. Ell va ser, al costat d’Alfonso Carlos Comín, una de les figures destacades de ‘Cristians pel Socialisme’. Jordi Borja, ja identificat com a comunista, va quedar marcat pel Maig del 68 a París. I tots dos van coincidir en una de les experiències de l’esquerra catalana més innovadores: l’Organització Comunista Bandera Roja. Hi van militar al costat de Jordi Solé Tura i del mateix Comín, i d’Eulàlia Vintró, Marina Subirats, Francesc Baltasar, Teresa Eulàlia Calzada, Joan Subirats i molts altres. I després, l’any 1975, quan les circumstàncies del país ho van aconsellar, van ingressar al PSUC de Gregorio López Raimundo i Antoni Gutiérrez Díaz, des d’on van defensar l’eurocomunisme elaborat per Enrico Berlinguer, secretari general del Partit Comunista Italià. Coherents fins el final, Joan García-Nieto va morir essent militant d’Iniciativa per Catalunya, i Jordi Borja ens va deixar després de tancar la candidatura d’Ada Colau a Barcelona a les darreres eleccions municipals de 2023.
Joan N. García-Nieto i Jordi Borja eren alhora activistes i intel·lectuals. García- Nieto va reflexionar sobre el dret al treball, sobre les relacions laborals i sobre el sindicalisme i la classe obrera. I Borja ho va fer sobre les polítiques urbanes, sobre el dret a la ciutat i sobre el moviment popular. Cap dels dos es va quedar els seus coneixements per a ell o es va tancar a l’acadèmia; van posar les seves idees al servei dels seus companys i companyes de lluita.
Molts militants del PSUC i de CCOO del Baix Llobregat es van formar amb les lliçons de tot un professor de l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE com Joan García-Nieto. Molts tècnics municipals i molts alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores de Catalunya, de l’Estat espanyol i de Llatinoamèrica es van preparar per a exercir les seves responsabilitats amb els llibres i les reflexions de tot un professor universitari com Jordi Borja. García-Nieto, des de l’Escola de Formació Social del Baix Llobregat, sota la cobertura de l’ICESB ( Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona) durant la clandestinitat, i des de CCOO i la Fundació Utopia més tard, i Jordi Borja des del Centre d’Estudis Urbanístics, Municipals i Territorials (CEUMT) primer, i anys després des del Màster sobre “La ciutat: polítiques , projectes i gestió” i des de l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (DESCA), han ajudat a formar diverses generacions d’homes i dones de l’esquerra transformadora catalana.
Utopia i Solidaritat
A García-Nieto li agradava parlar i actuar “en clau d’utopia”. Sabia que no arribaríem a l’horitzó que somiava però tenia ben clar que aquesta idea era una eina, un recurs, per generar canvis en la societat. L’any 1993 escrivia a “El futur democràtic es diu socialisme: la utopia necessària” (Fundació Utopia) : “Apostem per una utopia necessària perquè estem convençuts que el projecte socialista de futur, amb les seves arrels utòpiques, emancipadores i democràtiques, és l’únic camí capaç de donar esperança, per més que aquest horitzó utòpic estigui aparentment molt llunyà”.
Jordi Borja escrivia l’any 1987, al “Manual de Gestión Municipal Democrática” (IEAL), pensat per als ajuntaments de països llatinoamericans que sortien de dictadures militars: “L’opció de cooperació per la democràcia té les seves arrels profundes en la voluntat de proposar a les nostres societats una nova frontera : la solidaritat humana. La cooperació neix del cor però després s’ha d’executar amb la raó”.
Utopia trasformadora i solidaritat humana. Relacions laborals democràtiques i polítiques urbanes innovadores. Socialisme. Cor i raó. Les persones que vam tenir el privilegi d‘aprendre d’en ‘Nepo’ i d’en Jordi ens sentim orgulloses d’haver-los conegut. I els trobem a faltar aquest 23 de juliol i sempre.
Jaume Bosch. Advocat. Va ser membre del Comitè Executiu del PSUC. Sant Feliu de Llobregat.
Fotografia de Joan N. García-Nieto: ‘Almeda.Les hores i els dies’