A la dreta sempre li han fet por les aglomeracions metropolitanes: Margaret Thatcher va suprimir el Consell del Gran Londres l’any 1986 i Jordi Pujol va fer el mateix amb la Corporació Metropolitana de Barcelona l’any següent perquè són zones on predomina el vot progressista.  Però a Catalunya el fet metropolità de Barcelona és indubtable i l’any 2010 el Parlament va crear l’Àrea Metropolitana de Barcelona (a la fotografia), que integra tan sols una part del Baix Llobregat;  continua pendent l’estructuració de la Regió Metropolitana, per damunt de l’AMB, com a espai real on es produeix  el fenomen metropolità.

Aquest dimecres, 21 d’octubre, s’ha celebrat a Cornellà de Llobregat,  a l’Àgora  del Museu de les Aigües, la jornada “Una agenda metropolitana per a les ciutats espanyoles”.  Hi han participat representants de Bilbao, A Corunha, Saragossa, Málaga, València, Tarragona i Barcelona. Tots ells han refermat “la voluntat compartida d’enfortir la dimensió metropolitana de les polítiques públiques”.

La jornada s’ha dividit en tres blocs que han debatut sobre governança  metropolitana i polítiques d’habitatge, sobre canvi climàtic i transformació digital, i sobre societat civil i pensament estratègic metropolità.

Les 10 conclusions principals han estat:

  • Garantir l’accés a un habitatge digne i assequible.
  • Accelerar la transició ecològica i reforçar la salut urbana.
  • Promoure l’escala metropolitana com a espai de governança.
  • Promoure una transició digital al servei de l’interès general.
  • Fomentar la cooperació publicoprivada per a la prestació dels serveis públics.
  • Enfortir la resiliència.
  • Impulsar un marc estatal favorable a les polítiques metropolitanes.
  • Garantir la participació local i metropolitana als fons europeus.
  • Articular la col·laboració entre administracions, sector privat i societat civil.
  • Donar continuïtat a una aliança de ciutats i àrees metropolitans oberta i estable.

No totes les conclusions estan exemptes de debat social. L’aposta per “garantir un habitatge digne i assequible” es produeix en plenes mobilitzacions per l’habitage i a les portes de la vaga general de l’11 de novembre, i la cooperació publicoprivada en àmbits com el cicle de l’aigua no pot obviar la polèmica existent dins la mateixa AMB i en molts municipis catalans sobre la privatització o municipalització d’aquest servei.

Redacció

Font i fotografia: AMB

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here