L’alcadessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell, no té en compte l’opinió dels experts i permet la demolició de la cinta transportadora de la Sanson.
Dimarts, 10 de novembre, a les 7 de la tarda, a l’Ateneu Santfeliuenc, la Coordinadora pel Patrimoni i el Paisatge de Sant Feliu va organitzar una conferència amb el títol ‘Cinta transportadora. La demolició’. Va intervenir el professor de Geografia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Muñoz, i va presentar l’acte la Maria Comellas ( a la fotografia).
Quan la conferència ja havia estat convocada es va produir la demolició. Maria Comellas va començar la seva intervenció recordant que al gener es van fer unes jornades amb la participació d’especialistes de primera categoria del món acadèmic i al febrer van comunicar a l’Ajuntament el resultat de les jornades i van demanar una entrevista amb el consistori.
La COPP va continuar fent diferents feines de divulgació i altres actuacions, com aconseguir informes tant de la Generalitat com del MNACTEC de Terrassa que avalessin la importància dels elements esmentats per a la seva protecció com a BCIL ( Bé Cultural d’Interès Cultural).
Però l’entrevista amb l’Ajuntament continua sense celebrar-se; finalmente, la intervenció de la Síndica de Greuges va fer que es concedís l’entrevista per a la setmana vinent. Però una setmana abans de l’entrevista s’ha pogut comprobar amb sorpresa que la propietat enderrocava la cinta amb la llicència atorgada per l’Ajuntament. El COPP ha decidit mantenir l’entrevista i continuar reivindicant la conservació del patrimoni social, industrial i arqueològic de l’entorn de la Sanson.
El conferenciant, Francesc Múñoz, és professor de l’UAB on dirigeix un màster en Intervenció i Gestió de Paisatge i l’Observatori de la Urbanització. És especialista en la recuperació de paisatges i ho fa des del rigor i des d’un plantejament que no es basa només en la conservació d’elements antics com les esglésies romàniques sinó que també defensa que cal posar en valor els elements industrials que han perdut la seva funció per donar-los un nou ús.
Muñoz, com resta de les persones presents, va lamentar l’enderroc de la cinta però també va voler destacar que encara hi ha elements que val la pena de protegir i fins i tot que es podria donar un nou ús a la ferralla de la cinta. Va explicar nombrosos exemples internacionals i locals de protecció del patrimoni paisatgístic en un sentit ampli donant-li nous usos. Un d’ells és la bateria antiaèria del Carmel que va recuperar les antigues estructures però també els terres d’algunes de les barraques del Carmel que es van construir durant la postguerra. Un altre element que va destacar és el de les xemeneies de la tèrmica de Besòs construïda als anys 70 i que manté les xemeneies però donant nous usos al conjunt.
Muñoz va destacar que és una feina complexa convèncer els propietaris i les administracions que es pot donar un nou ús a aquests elements patrimonials, un nou ús, a més, que pot aportar una nova activitat econòmica.
Va proposar que el primer que s’hauria de fer és inventariar els elements que queden i que són interessants de protegir i a continuació estudiar quins nou usos es poden donar a aquest espai basant-se en les seves característiques i tenint en comte diferents experiències tant locals com internacionals.
Redacció
Fotografia: Redacció