El vot compartit amb VOX als plens municipals obre un debat incòmode sobre els límits de l’oposició democràtica
Semblava existir, durant anys, un consens ampli entre PSC, Comuns, Junts i ERC al Baix Llobregat per a aïllar políticament l’extrema dreta representada per VOX. Aquest consens no es limitava a evitar governs compartits, sinó també a no facilitar la seva normalització institucional mitjançant votacions puntuals. Tanmateix, aquesta segona línia vermella no sempre és fàcil de sostenir quan els partits a l’oposició busquen desgastar l’acció dels governs municipals.
Un dels exemples més recents i il·lustratius es va viure el mes passat a Viladecans. En el ple de desembre de la ciutat baixllobregatina, ERC va donar suport a una moció presentada per VOX sobre un dels seus eixos discursius centrals: la seguretat. La moció va ser rebutjada per l’equip de govern format per PSC i Comuns, però la coincidència de vot entre ERC i l’extrema dreta va generar sorpresa, especialment tenint en compte la trajectòria política i ideològica dels republicans. El ple d’avui permetrà comprovar si es tracta d’un episodi puntual o si, per contra, marca una dinàmica que es consolida.
Però més enllà del resultat aritmètic, el que crida l’atenció és la imatge política que es projecta: forces que representen projectes ideològics radicalment oposats, actuant de manera coincident amb un objectiu polític compartit.
No és la primera vegada que això passa, ni és un fenomen limitat a Viladecans. Però encara que ERC no comparteixi el discurs ni els valors de VOX, el resultat polític és rellevant: el vot dona suport a una proposta de l’extrema dreta i l’efecte final contribueix a la seva normalització institucional.
De la discrepància ideològica al desgast polític
A l’àmbit municipal, la política sovint abandona els grans relats ideològics per moure’s en una lògica més pragmàtica: qui governa i qui s’hi oposa. En aquest context, alguns grups opten per una oposició basada en el vot sistemàtic contra el govern, encara que això impliqui compartir vot amb forces antagòniques.
VOX, per la seva banda, aprofita aquestes coincidències com una oportunitat estratègica: aparèixer com una força més del joc institucional, diluir el seu aïllament polític i guanyar centralitat. El problema no és tant la coincidència puntual, sinó la reiteració del patró, que acaba generant una dinàmica de pinça parlamentària encara que no existeixi cap acord explícit.
Durant anys, a Catalunya va existir un consens ampli a no pactar, no normalitzar i no facilitar la influència política de l’extrema dreta. Aquest consens, però, fa temps que mostra esquerdes. El Partit Popular va ser el primer a trencar-lo de manera clara, normalitzant pactes amb VOX en governs autonòmics i municipals arreu de l’Estat. Aquest gir ha tingut un efecte arrossegador: si la dreta tradicional pacta amb l’extrema dreta, el missatge implícit és que VOX deixa de ser una força “intocable”.
A escala municipal, aquest trencament no sempre es materialitza en pactes de govern, sinó en la normalització del vot compartit, del “avui coincidim perquè ens convé”. Però la conseqüència és similar: quan forces democràtiques voten de manera reiterada amb l’extrema dreta, encara que sigui per càlcul tàctic, aquesta guanya legitimitat i presència institucional.
La política local és l’espai més proper a la ciutadania. És on es gestionen serveis essencials i on es construeix, dia a dia, la cohesió social i la convivència. En una comarca com el Baix Llobregat, històricament vinculada a les lluites socials, al progrés i a la defensa dels drets col·lectius, aquesta dinàmica mereix una reflexió profunda.
Que ERC i VOX votin junts no significa que comparteixin projecte polític. Però sí que indica que, en determinats moments, comparteixen una estratègia concreta: desgastar governs municipals de manera conjunta, encara que això impliqui, indirectament, beneficiar l’extrema dreta.
En política municipal, com en la nacional, no tot és neutre. Cada vot té conseqüències i contribueix a definir quin tipus de democràcia es construeix des dels ajuntaments.