El dia 20 de maig, l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) va acollir un acte commemoratiu per celebrar un aniversari clau: els quaranta anys de la Llei de creació de l’Escola de Policia de Catalunya. Hi van intervenir Jordi Figuerola, Jaume Bosch, Josep Lluís Trapero, Joan Delort, la directora de l’ISPC, Marta Roca i la consellera Núria Parlon. Fa quatre dècades, el 1985, el Parlament va aprovar per unanimitat aquesta norma històrica. Aquest fet no va ser un simple tràmit administratiu, sinó el primer gran pas per construir una policia democràtica des de zero, dissenyada amb la missió fonamental de protegir els drets i les llibertats de la ciutadania.
Una història d’autogovern, pas a pas
Per arribar a la policia integral que coneixem avui, va caldre recórrer un llarg camí ple de fites clau que van consolidar el model català de seguretat:
- 1980: La Generalitat fa el primer pas recuperant els Mossos d’Esquadra, assumint el petit grup de 75 agents que fins llavors depenien de la Diputació de Barcelona.
- 1983-1985: S’estableixen els fonaments legals del sistema de seguretat amb tres lleis fonamentals aprovades per unanimitat: la de la creació de la Policia Autonòmica (1983), la de Coordinació de les Policies Locals (1984) i la de l’Escola de Policia (1985).
- 1994: S’aprova la llei que consolida la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i s’arriba a l’acord històric per desplegar el cos per tot el territori català, substituint la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
- 1997: Gràcies a un pacte polític (el Pacte del Majestic), Catalunya assumeix les competències plenes en matèria de trànsit, que passen a ser gestionades pels Mossos.
- 2007: L’antiga Escola de Policia evoluciona i es transforma en l’actual Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), integrant també l’Escola de Bombers per agrupar tota la formació d’emergències sota un mateix sostre.
Avui, l’ISPC és un centre integral on es formen tant els Mossos d’Esquadra i les policies locals, com també els bombers, els agents rurals i el personal de protecció civil. Però el món avança molt de pressa, i els reptes actuals obliguen a actualitzar-se constantment per donar el millor servei possible.
Els arquitectes d’un consens de país
Aquesta transformació no hauria estat possible sense l’impuls de figures clau que van saber teixir un acord polític transversal als anys vuitanta per deixar enrere el centralisme i el militarisme. Miquel Sellarès, nomenat el 1983 al capdavant de la naixent Direcció General de Seguretat Ciutadana, va tenir la visió d’iniciar la construcció d’una direcció que aprofités les experiències democràtiques de l’àmbit municipal. Per dissenyar tècnicament el nou model policial es va comptar amb l’enyorat Jaume Curbet, un ideòleg clau que va viatjar al Quebec per inspirar-se en el seu sistema i assentar les bases d’una policia veritablement catalana, democràtica i de proximitat.
La tercera peça d’aquest engranatge va ser Jaume Bosch, que precisament va presentar una de les ponències i va moderar la taula central de la jornada commemorativa. Als inicis dels anys vuitanta, Bosch va assumir el repte inèdit de coordinar les policies locals de Catalunya per integrar-les, colze a colze amb els ajuntaments, dins d’aquest gran projecte de seguretat. Aquest treball col·lectiu i discret va forjar un model propi partint pràcticament del no-res
La “força tranquil·la de la intel·ligència” com a pilar del model
Aquesta evolució institucional i cronològica va anar acompanyada d’un profund canvi de mentalitat. En els inicis de l’Escola, es va apostar per un concepte que trencava amb tot el que s’havia vist fins aleshores: “la força tranquil·la de la intel·ligència”. Tot i que al principi alguns agents miraven els rètols amb aquest lema amb certa estranyesa i es preguntaven “què s’han inventat aquests?”, aquesta idea ha acabat definint l’essència de la formació policial a Catalunya. Ha significat allunyar-se de la simple reacció o del clàssic model de “la porra i la gorra”, per basar l’acció policial en el pensament, l’anàlisi i la serenor. Aquesta força és la que dota avui els agents de la capacitat per atendre de manera eficaç la immensa varietat d’incidències quotidianes, sense deixar-se arrossegar per l’alarma o el soroll mediàtic sobre la inseguretat.
Precisament per mantenir viu aquest esperit davant els nous temps, durant l’acte s’han posat sobre la taula propostes molt clares per millorar la seguretat que s’ofereix a la gent del carrer:
- Un únic examen per ser policia local: Es proposa crear una “convocatòria unificada” per accedir a les policies de tots els municipis catalans. Això vol dir que, en lloc de fer proves diferents a cada poble o ciutat, hi hauria un sol procés d’accés, una mesura que ja funciona al País Basc des de fa temps i que aviat s’aplicarà a Cantàbria. Això facilitaria molt les coses tant als joves que volen ser policies com als ajuntaments, que s’estalviarien tràmits i diners.
- Més connexió amb la universitat i la ciència: Avui en dia l’Institut ja col·labora amb la universitat oferint graus i màsters en seguretat. El repte ara és consolidar l’ISPC com un veritable “think tank” (laboratori d’idees) i un centre de referència en recerca sobre seguretat.
- Recuperar espais de reflexió: S’ha plantejat la necessitat de tornar a editar publicacions de debat, com la Revista Catalana de Seguretat Pública, aturada fa anys per les retallades. Aquesta seria una eina molt útil per connectar els policies amb els universitaris, els experts i la societat civil per fomentar l’intercanvi d’experiències.
Al cap i a la fi, la celebració d’aquest aniversari a l’Institut ha servit per recordar que la Policia de Catalunya és una de les eines fonamentals del nostre autogovern, dissenyada per garantir els drets de totes les persones que viuen a Catalunya sense excepcions. El gran objectiu de futur és que la ciutadania senti que aquesta seguretat pública és una part essencial i propera per a la bona convivència al nostre país.
Lluís Carrasco Martínez . Ex-intendent de la Policia Local. Molins de Rei
Fotografia del director de l’EPC, Jesús M. Rodés, acompanyant el filòsof José Luis López Aranguren, que va pronunciar la conferència “Ètica i policia”, l’any 1994: ISPC