La nova eina revela que el sistema alimentari genera el 7,5% de l’economia metropolitana, però també constata la pèrdua de sòl agrari, la dependència exterior dels aliments i l’encariment de la cistella de la compra
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha posat en marxa l’Observatori del Sistema Alimentari Metropolità, una nova plataforma que permet conèixer amb detall com es produeixen, es distribueixen i es consumeixen els aliments als 36 municipis metropolitans.
Es tracta de la primera eina que ofereix dades sistemàtiques a escala municipal sobre alimentació, sostenibilitat, salut i governança alimentària, amb l’objectiu d’ajudar les administracions a dissenyar polítiques públiques més eficaces i adaptades a cada territori.
L’Observatori, desenvolupat per l’Institut Metròpoli a partir de treballs previs de l’Institut Cerdà, arriba en un context marcat per la crisi climàtica, la inflació alimentària i l’augment de les desigualtats socials. Segons les dades presentades, el sistema alimentari metropolità genera actualment 11.763 milions d’euros de valor afegit, una xifra equivalent al 7,5% de l’economia de l’àrea metropolitana, i dona feina a prop de 130.000 persones, el 15,5% de l’ocupació total. La restauració concentra bona part d’aquesta activitat, ja que representa més del 80% de la riquesa generada i el 85% dels llocs de treball vinculats al sector alimentari.
L’anàlisi també posa el focus en la fragilitat territorial del model alimentari metropolità. L’any 2024, només el 8,5% del sòl de l’àrea metropolitana tenia ús agrari, molt lluny del 44% registrat a mitjan segle XX. En aquest escenari, el delta del Llobregat es manté com un espai estratègic per a la producció d’aliments frescos. Les dades indiquen que dues terceres parts de la seva superfície agrícola corresponen a conreus de regadiu i que prop del 70% de la producció es destina directament a l’alimentació humana.
L’Observatori també evidencia la forta dependència exterior del sistema alimentari metropolità. Les dades de Mercabarna mostren que, entre 2016 i 2024, només el 14% de les fruites i verdures comercialitzades provenien de Catalunya, mentre que el 57% arribaven de la resta de l’Estat i el 29% de mercats internacionals. Aquesta situació posa de manifest la dificultat d’abastir una metròpoli de més de tres milions d’habitants amb producció de proximitat.
Una de les conclusions més rellevants de l’informe és l’impacte de l’encariment dels aliments sobre les famílies. La despesa alimentària mitjana s’ha situat en 2.249 euros anuals per persona durant el 2024, després d’uns anys en què els preus dels aliments han crescut per sobre dels salaris. Paral·lelament, un 5,2% de la població metropolitana no es pot permetre consumir un àpat amb proteïna cada dos dies, un indicador que reflecteix situacions de vulnerabilitat alimentària.
Les dades sanitàries també apunten a diferències significatives entre municipis. L’Observatori recull que alguns territoris superen àmpliament les mitjanes metropolitanes d’obesitat infantil i adulta, situades respectivament en el 9,8% i el 15%, fet que reforça la relació entre alimentació, salut i desigualtats socials.
La nova plataforma s’estructura a partir de 65 indicadors que analitzen el sistema alimentari des de quatre dimensions: ambiental, econòmica, social i de governança. Aquesta informació es complementa amb l’informe Estat del sistema alimentari metropolità, que servirà de base per al seguiment periòdic de l’evolució del sector i per al desplegament del Pla d’Acció per a l’Alimentació Sostenible 2025-2027.
Durant la presentació de l’eina, la consellera delegada d’Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l’AMB, Raquel Gil, va defensar que les polítiques alimentàries són un element clau per construir ciutats més cohesionades, sostenibles i resilients. L’AMB espera que l’Observatori es converteixi en una referència tant per a les administracions locals com per a la ciutadania i les entitats que treballen en l’àmbit de l’alimentació sostenible.
Per als municipis del Baix Llobregat, aquesta nova eina té una rellevància especial. El delta del Llobregat continua sent un dels principals espais productius de proximitat de l’àrea metropolitana i un element estratègic per a la sobirania alimentària del territori.
La preservació dels espais agraris, el foment dels circuits curts de comercialització i la garantia d’un accés equitatiu a una alimentació saludable apareixen com alguns dels grans reptes de futur que aquest observatori permetrà analitzar amb més precisió.
Font: Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)