Diversos alcaldes del Baix Llobregat participen en el Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya

Diversos alcaldes del Baix Llobregat participen en el Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya

Una dotzena d’alcaldes i alcaldesses d’arreu de Catalunya, s’han unit per “defensar una educació pública de qualitat”. Creuen que l’ensenyament està en perill i que hauria de ser considerat prioritari

Una dotzena d’alcaldes i alcaldesses d’esquerres d’arreu del territori, han constituït el Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya amb què pretenen “garantir i defensar l’educació pública de qualitat”, segons va manifestar en la presentació aquest divendres l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín (PSC). Aquests batlles han criticat la gestió del Govern de la Generalitat i de l’Estat en matèria educativa, “ja que ho consideren una despesa”, han dit. Al manifest que han fet públic denuncien que l’educació està en perill i que ha de ser una prioritat. Aquest Fòrum, que neix “amb vocació de permanència”, és “obert i plural”, segons va dir l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV). El Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya és un nou òrgan de reflexió i de treball que té per objectius vetllar per la qualitat de l’educació i denunciar aquelles accions que posin en perill i trenquin el consens i els acords assolits en matèria d’educació en els darrers anys a Catalunya, segons van explicar aquest divendres passat, en la presentació.

El Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació de Catalunya el formen alcaldes d’esquerres, majoritàriament del PSC, d’ICV i d’ERC com ara Alexandra Quadrat, alcaldessa d’Alcoletge; Andreu Francisco, alcalde d’Alella; Montse Barniol, alcaldessa d’Alpens; Jordi Solé, alcalde de Caldes de Montbui;  Lluís Tejedor, alcalde del Prat de Llobregat; Josep Mayoral, alcalde de Granollers; Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet; Juli Fernández, alcalde de Palafrugell; Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat; Gerard Segú, alcalde de Santa Coloma de Cervelló; Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, i Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona.

Aquests alcaldes i alcaldesses veuen amb preocupació la reducció del pressupost en educació de la Generalitat de Catalunya, que asseguren que ha estat d’un 14% en dos anys. Per això creuen que “posa en perill el model d’escola pública catalana que hem assolit amb tant d’esforç”. Per a ells, aquesta situació s’agreuja amb la incorporació de les mesures imposades arreu de l’Estat pel Ministeri d’Educació.

L’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, va voler posar de relleu “la feina que han fet els municipis a favor de la qualitat en l’educació” i l’alcalde d’Alella, Andreu Francisco (ERC) va defensar que la inversió en educació ha de ser una prioritat. Com pensa l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor (ICV), queva considerar que “no és possible un projecte nacional de progrés de qualitat sense un país vertebrat socialment també de qualitat”. I per tenir un país així “és imprescindible invertir més en educació”, ha afegit.

En el seu manifest de constitució, els alcaldes i les alcaldesses demanen al Govern de la Generalitat que “garanteixi de forma efectiva, no retòrica, el diàleg i la cooperació amb els ajuntaments sota el principi de lleialtat institucional i que, amb urgència, prioritzi la inversió en educació com a millor garantia de futur, la millor inversió possible per superar aquesta greu situació econòmica, política i social que viuen els pobles i les ciutats de Catalunya.”

El manifest també recull que “l’educació és la clau de l’èxit cultural, social i econòmic dels nostres veïns i de les nostres veïnes” i que “no pot existir un bon projecte de poble o de ciutat sense un bon projecte educatiu que el vertebri. Per aquesta raó, i malgrat no tenir formalment la major part de les competències en educació, hem apostat sempre per tenir un paper actiu i coresponsable en els processos educatius dels nostres pobles i ciutats”.

I afegeixen que “per això no compartim la deslleialtat de l’actual govern de la Generalitat envers els compromisos de finançament i de planificació educativa amb els nostres municipis i vivim amb molta preocupació la seva manca de col·laboració i la marginació que els governs locals actualment patim respecte a les decisions educatives del nostre país.”

En el mateix document, els batlles apunten com a característiques del nou model educatiu impulsat pels governs central i autonòmic “la manca de finançament de la major part dels programes que fan possible que els centres educatius del nostre país siguin un instrument de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats, l’asfíxia econòmica als ajuntaments que impulsem serveis educatius en el territori i la davallada de recursos destinats a l’escola pública que aboquen a un desequilibri greu entre l’oferta pública i concertada.”

 

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt