Es va trobar al jaciment de la cova de Can Sadurní i es calcula que té uns 6.500 anys d’antiguitat, esdevenint així l’estatueta de ceràmica de més antiguitat, de la península
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]A[/dropcap]vui a les 10.30h a l’Escorxador de Begues, tindrà lloc la presentació d’aquesta estatueta prehistòrica de ceràmica, que ja es considera la més antiga de la península Ibèrica. La figura, que es va trobar en el marc de les excavacions a la Cova de Can Sadurní, té 6.500 anys d’antiguitat i se l’ha batejat amb el nom de “l’Encantat de Begues”. La presentació anirà seguida d’una visita guiada a la cova.
Un equip d’arqueòlegs la ha trobat a la cova de Can Sadurní de Begues, una estatueta prehistòrica de ceràmica de vuit centímetres d’alçada. Per les seves característiques i la seva posició en el substrat, s’estima que procedeix dels inicis del neolític mitjà i que té més de 6.500 anys d’antiguitat. La rellevància de la troballa és que es tracta de la peça prehistòrica més antiga trobada fins ara a la península ibèrica.
Al conjunt de la mediterrània i l’Europa central hi ha actualment documentades unes 700 peces com aquesta que, a mode d’imatge simbòlica i espiritual, els pobladors de l’època es penjaven al coll o a bé a l’entorn per a la seva protecció. La figura s’ha batejat com “l’Encantat de Begues”. La troballa ha estat duta a terme per membres del Col·lectiu per la Investigació dela Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB): Fa 34 anys que aquesta entitat sense ànim de lucre treballa en el jaciment on ja s’hi havia trobat altres peces neolítiques.
Per Manel Edo, arqueòleg i president del CIPAG encarregat de l’excavació, la importància de la troballa d’aquesta estatueta humana neolítica és perquè és la primera que es troba amb les mateixes característiques de les peces que provenen de l’etapa més antiga del neolític ubicada uns centenars d’anys abans a l’Orient Mitjà.
La peça que s’ha trobat és el fragment del tronc, el coll i el braç dret del que sembla representar una figura masculina de culte. Un altre tret important de la troballa perquè segons explica Edo, fins ara el 90% de les 700 figures humanes trobades de l’època són femenines. Els arqueòlegs veuen molt probable poder trobar les cames i el cap que li falten a la figura ens els propers temps, ja que tenen pendent encara excavar la meitat del substrat neolític de la cova.
La figura trobada és el que arqueològicament s’anomena un ídol neolític. Es tracta de figures amb atributs de divinitat i simbòlics que els pobladors de l’època usaven penjant-se al coll o a l’entorn on vivien per protegir-se. “Tenien una funció benefactora, era com el seu Déu”, explica Edo.
Aquesta és una més de les peces prehistòriques trobades a Can Sadurní, un assentament que segons els arqueòlegs és únic en tot l’arc mediterrani per la seva complerta estratografia. Dins d’ella s’han detectat el més ampli nivell cronològic de substrats, des de l’època del neolític fins a l’edat final de bronze.
La cova compta actualment amb quatre metres de seqüència estratigrafica amb 28 capes diferents que representen almenys deu etapes culturals prehistòriques diferents amb 28 ocupacions poblacionals diferents. En ella fins i tot s’hi han detectat les evidències més antigues en el processament i consum de cervesa del continent europeu.
Amb tot, els experts asseguren que encara hi queda molta feina arqueològica a fer que portarà anys, sobretot tenint en compte les dificultats de finançament que tenen aquest projectes. Però estan convençuts que sota de tot el que porten ja excavats encara hi trobaran evidències del sediment de l’època dels neandertals, el paleolític.