La prestigiosa revista ha inclòs l’Encantat de Begues dins el llistat de les troballes arqueològiques més rellevants arreu del món en el darrer any

[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]E[/dropcap]l passat estiu membres del Col·lectiu per la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal (CIPAG), en col·laboració amb el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB), van trobar a la cova de Can Sadurní, a Begues l’estatueta prehistòrica de ceràmica més antiga de la península Ibèrica, que ha estat batejada com a  “L’encantat de Begues”.

Té 6.500 anys d’antiguitat i va ser elaborada al començament del Neolític Mitjà. La figura, de vuit centímetres d’alçada, conserva el tronc, el coll i un dels dos braços. Probablement sigui masculina, ja que no se li aprecien trets femenins.

Tal i com va destacar Manel Edo, arqueòleg i president del CIPAG encarregat de l’excavació, en la presentació al públic de “L’encantat de Begues”, la importància de la troballa d’aquesta estatueta humana neolítica es deu a què és la primera que es troba amb les mateixes característiques de les peces que provenen de l’etapa més antiga del neolític, ubicada uns centenars d’anys abans a l’Orient Mitjà.

També és rellevant que representi una figura masculina de culte, ja que fins ara el 90% de les 700 figures humanes trobades de l’època són femenines.

Els investigadors del CIPAG fa 35 anys que excaven la cova on ja s’hi han trobat altres peces neolítiques, ja que es tracta d’un assentament que segons els arqueòlegs és únic en tot l’arc mediterrani per la seva complerta estratografia.

Dins la cova de Can Sadurní s’ha detectat el més ampli nivell cronològic de substrats, des de l’època del neolític fins a l’edat final de bronze i s’hi ha trobat la mostra més antiga d’elaboració i consum de cervesa a Europa.

3 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here