L’Ajuntament de Castelldefels i investigadors de la UB presenten el proper divendres, 18 d’octubre, al Saló de Plens del consistori a partir de les 12:30 hores, la troballa d’un cèrvid de fa 90.000 anys. La troballa d’aquesta espècie de cèrvid actualment extingida i de la qual no se’n tenia cap coneixement a la Península Ibèrica, s’ha fet al jaciment de la Cova del Rinoceront de Castelldefels
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]’animal, que pertany a la família del cérvol actual i s’anomena Haploidoceros mediterraneus, va viure en el Plistocè fa uns 90.000 anys. Fins al moment tan sols s’havien identificat Haploidoceros en dos jaciments situats al sud-est de França.
El descobriment l’han realitzat els investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) i del Grup de Recerca del Quaternari (GRQ) de la UB, Montserrat Sanz i Joan Daura. L’estudi de les restes s’ha dut a terme conjuntament amb Jean-Philip Brugal, investigador del CNRS de la Universitat d’Aix-Marseille.
El SERP, dirigit pel catedràtic Josep M. Fullola, és un grup de recerca vinculat a la càtedra de Prehistòria del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB.
L’Haploidoceros mediterraneus es caracteritza per tenir unes dimensions més petites que el cérvol actual. El més significatiu d’aquest animal i que el diferencia de la resta de cèrvids són seves banyes: molt grans, pesades i amb tan sols dues puntes cadascuna.
Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) van trobar a l’agost de 2012 a la mateixa Cova del Rinoceront de Castelldefels, l’esquelet “pràcticament complet” d’un elefant que va viure en el massís del Garraf fa uns 100.000 anys.
La Cova del Rinoceront és un jaciment paleolític amb una seqüència cronològica que abasta des de fa 200.000 anys fins a 80.000, amb nombroses restes de fauna característica d’un període interglacial. La cavitat està seccionada verticalment, dividida en diversos estrats, i els investigadors creuen que va funcionar com un refugi d’animals carnívors fins a on aquests portaven les seves preses.
En les capes superiors de la cavitat està documentada la presència “més esporàdica” de neandertals, en el que constitueix fins al moment la constància de la presència humana més antiga en el massís del Garraf.