Aquest primer diumenge de juny està tothom convidat a  la Festa del Riu del Prat de LLobregat, una jornada lúdica i plena d’activitats per celebrar la recuperació del Llobregat com a espai natural i d’ús ciutadà

El parc de Riu del Prat acollirà avui diumenge 1 de juny, durant tot el dia, la primera Festa del Riu. Després de molts anys d’estar-hi d’esquena, la ciutat s’ha obert al riu i les seves ribes, cada cop més concorregudes, han esdevingut un espai de gaudi ciutadà. El parc del Riu, on es farà la Festa, ha estat la darrera fita en aquesta recuperació del Llobregat com a nova i amable façana urbana.

De claveguera vergonyosa a espai d’ús ciutadà

Durant moltes dècades, el tram final del Llobregat va ser un dels punts més contaminats del nostre país. La manca de sanejament de les aigües residuals i industrials de les ciutats de la seva conca provocà que el riu es convertís en una claveguera a cel obert que, al seu torn, degradà les platges del delta fins al punt de fer-les no aptes per al bany.

L’entrada en funcionament, l’any 2002, de la depuradora del Prat, que recull i tracta les aigües residuals de pràcticament un milió de persones, suposà un gir radical a aquesta situació. Les aigües residuals deixaren d’abocar-se al riu i, recollides per una xarxa de col•lectors, passaren a ser tractades per aquesta planta, que el 2006 es dotà d’una instal•lació per permetre la reutilització de l’aigua depurada.

Com a conseqüència d’això, el riu inicià un procés de recuperació ambiental, que s’estengué ràpidament a les platges del delta. La vida, primer tímidament i a poc a poc amb més força, tornava al Llobregat.

Canvi radical

Les diferents administracions han actuat en els darrers ans sobre el tram pratenc del riu, transformant-lo radicalment. Així, a partir de l’any 2002 l’Àrea Metropolitana de Barcelona va iniciar diversos projectes d’adequació de l’espai fluvial i de promoció de l’ús públic; l’Estat i l’Agència Catalana de l’Aigua van escometre la integració paisatgística i ambiental associades al desviament del tram final del riu i d’adequació del tram urbà del Llobregat per permetre el seu ús públic, acabats els anys 2004 i 2009, respectivament. L’Àrea Metropolitana va acabar l’any 2011 el parc del Riu, modificat radicalment la situació física del Llobregat, abans inaccessible i oblidat.

Més que un simple parc

La millora ambiental del riu ha provocat una explosió de la seva biodiversitat. Fa temps que els peixos han tornat a les seves aigües i alguns trams, com el de la desembocadura, convertit en refugi de pesca, funcionen com un estuari on es barregen les aigües marines i continentals i on els peixos marins acudeixen a reproduir-se.

Les aus piscívores (bernats, martinets, corbs marins) i herbívores (fotges, ànecs) són abundants i també comencen a aparèixer espècies molt interessants en determinats trams del riu: com la colònia reproductora de gavines corses de l’illa de la desembocadura o els dormidors de corbs marins de la vall baixa.

La seva funció com a connector biològic també s’ha fet evident. Espècies de mamífers com la guineu o el senglar, o d’amfibis com el tòtil, han colonitzat el delta a través del riu.

Un corredor verd metropolità

El tram metropolità del Llobregat té de 30 km i travessa el territori de 16 municipis, des del Pont del Diable a Martorell fins al mar. Tot aquest tram s’està recuperant, ecològicament i social, en un espai on les infraestructures i els serveis conviuen amb el medi natural i les activitats de lleure. És un corredor verd i un camí d’aigua.

El riu posa a l’abast de la ciutadania metropolitana un espai públic de qualitat, fàcilment accessible i que s’ofereix com un entorn òptim per a la pràctica de tota mena d’activitats de lleure, esportives, de relació social i d’educació ambiental i descoberta de la biodiversitat. Així mateix, és un espai que permet crear noves connexions i relacions de mobilitat sostenible entre els municipis que l’envolten, dins d’un horitzó de reducció de les emissions de CO2.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here