 i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Bosch; de la mà de qui estem descobrint excursions a les muntanyes de la nostra comarca){kind=link}
Donem continuïtat a aquesta subsecció de periodicitat mensual, gràcies a la col·laboració del Soci del Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS) i de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Bosch; de la mà de qui estem descobrint excursions a les muntanyes de la nostra comarca
Ascensió a La Morella (596), cim culminant del massís del Garraf, i al veí Puig de les Agulles (552). El recorregut segueix el sender GR 92 partint de l’ermita de Santa Maria de Bruguers (entre Gavà i Begues) i inclou la interessant pujada al castell d’Eramprunyà. El massís del Garraf està situat al sud-oest del Baix Llobregat i forma part de la Serralada Litoral catalana.
Aproximació: cal seguir l’autopista C-32 que va a Sitges i prendre la sortida a Gavà i Begues. A partir d’aquí cal anar sempre en direcció a Begues, creuant diverses rotondes i fent diversos canvis de direcció.
Després de passar per l’oest de Gavà, cal seguir la carretera BV-2041 (cap a Begues) fins al km 4,5 on, a l’esquerra, hi ha l’ermita de Santa Maria de Bruguers. A la zona hi ha diversos aparcaments on es pot deixar el cotxe.
0.00 Ermita de Santa Maria de Bruguers (238). Darrere de l’ermita hi ha la creu de terme de Bruguers, des d’on s’observa, a la part alta, el castell d’Eramprunyà, i d’aquí parteix el sender GR 92 (marques vermelles i blanques) que no deixaré fins arribar al cim de la Morella.
El sender puja cap a l’oest per un terreny irregular de pedres i terra vermelloses. Arribo a un replà (336) situat a la base de la penya on es troba situat el castell. Continuo pujant per l’entretingut sender fins arribar a una pista.
0.20 Cruïlla (376): deixo a la dreta el proper castell d’Eramprunyà i continuo per la pista cap a l’esquerra seguint el GR 92. El camí descendeix lleugerament i en una cruïlla de pistes (358) segueixo la de l’esquerra. Una mica més avall deixo la pista (341) i prenc un sender ascendent cap a la dreta.
0.50 Coll de la Clota (410): ampli coll senyalitzat amb una creu i travessat per una pista, que segueixo a l’esquerra. El GR 92 va alternant trams de pista amb altres de sender que eviten les ziga-zagues.
1.10 La pista arriba a un ampli coll (539). Per l’esquerra es va al Puig de les Agulles (no confondre amb el Puig d’Agulles de l’Ordal) que visitaré a la tornada. Segueixo doncs cap a la dreta seguint el GR 92. En un encreuament (542) prenc la pista de l’esquerra i inicio el descens. Des d’aquí puc observar el rehabilitat abocador del Garraf.
1.20 Coll Sostrell (474): segueixo recte i prenc un sender cap a la dreta (487) que ascendeix pel mig de roques i matolls, el paisatge típic del Garraf. Veig el cim de la Morella i darrere, les antenes de telecomunicacions i el radar. Després de creuar un turó començo la pujada final.
1.45 La Morella (596): el cim està senyalitzada amb una creu metàl•lica i un gran vèrtex geodèsic. Vistes a l’oest del Puig Ginebró (584 m, amb el seu radar esfèric) i d’un altre turó (582 m) amb diverses antenes de telecomunicacions; a l’est el Puig de les Agulles i el castell d’Eramprunyà; al nord la ciutat de Begues i la pedrera i el cim del Montau; i al sud el mar. Descanso 15 minuts, esmorzo un entrepà i emprenc el camí de tornada seguint el mateix itinerari.
Un cop passat el Coll Sostrell (474) arribo al coll (539) on deixo momentàniament el GR 92 per acostar-me al Puig de les Agulles, anomenat així per les agulles rocoses que adornen el seu escarpat vessant oriental. 2.40 Puig de les Agulles (552), amb àmplies vistes panoràmiques. Per no haver de tornar enrere cap al coll, segueixo un estret sender que baixa cap a l’oest (no recomanable de seguir a l’estiu amb pantalons curts per la gran quantitat de matolls), fins a arribar de nou al GR 92.
Continuo el trajecte de tornada i intento visitar el castell d’Eramprunyà (382), però tot el seu perímetre està tancat (un cartell informa que s’estan realitzant treballs de rehabilitació), i no em sembla recomanable intentar escalar els seus antics murs, així que segueixo baixant pel sender.
3.55 Ermita de Santa Maria de Bruguers (235), on he aparcat el cotxe.
Dificultat tècnica: molt fàcil, encara que l’ascensió fins el castell és entretinguda. L’itinerari segueix les marques del GR 92.
L’Ermita de Santa Maria de Bruguers o de la Mare de Déu de Bruguers data del segle XIII i va ser rehabilitada el 1960. El castell d’Eramprunyà data del segle X i està en runes. Tots dos edificis estan construïts amb singulars pedres vermelloses.
Jordi Bosch; Soci del Grup Excursionista Santfeliuenc (GEPS) i de la F.E.E.C.