){kind=link}
Airbnb, Blablacar, Wallapop, Wikipedia, Verkami, Socialcar… Són noms de serveis que en els darrers anys s’han fet molt populars i que estan vinculats a un mateix concepte: el consum col·laboratiu. El mataroní Albert Cañigueral és un enginyer multimèdia que, fascinat per les possibilitats d’aquesta nova forma de consum basada en compartir els recursos existents, va decidir crear la web consumocolaborativo.com. Amb els anys, s’ha convertit en el portal de referència per als ciutadans que es connecten entre ells per consumir, educar-se, viatjar o finançar-se de manera conjunta i directa a través d’Internet. Cañigueral és avui la veu més autoritzada de l’Estat espanyol sobre un fenomen revolucionari què rebat aspectes clau del sistema com són el consum i la propietat. Ho explica en el llibre Vivir mejor con menos (Conecta)
Textos: Vern Bueno/AMIC
Fotos: Genís Serra /AMIC
La revista ‘Time’ va definir el consum col·laboratiu com una de les deu idees que podrien canviar el món. Què la fa tan poderosa?
La manera com podem aconseguir fer més coses emprant menys recursos, a través de la col·laboració. Es basa en crear abundància sense fabricar més, donant ús a allò que està desaprofitat. És una forma de veure el món revolucionària i necessària davant de fenòmens com el canvi climàtic.
Com ho descobreix?
Amb un llibre que cau a les meves mans per casualitat, El que és meu és teu. Creixement i consum col·laboratiu, de l’autora anglesa Rachel Botsman. Hi vaig trobar conceptes molt interessants que em van empènyer a investigar més per acabar descobrint que en català i en castellà hi havia molt poc material sobre aquest tema. A partir d’aquí vaig decidir obrir el blog.
El consum col·laboratiu representa un canvi de paradigma?
Intentem que no sigui vist com una amenaça, sinó com una transició, o fins i tot un renaixement. No té un ànim destructiu, sinó complementari. Abans només teníem una forma de fer les coses, si volíem allotjament només podíem pagar un hotel. Ara podem seguir anant-hi, però també fer-ho a casa d’algú pagant directament al seu propietari, o bé intercanviar els habitatges. El més interessant és aquesta obertura de l’espectre.
Els promotors d’aquesta forma de consum partiu de la base que vivim en un sistema poc eficient. Per què?
És un món basat en la propietat individual i en l’ús puntual dels béns. Des del punt de vista mediambiental és negatiu, perquè emprem molts més recursos dels que ens dóna el planeta, i també resulta ineficient, quan ens adonem per exemple que un cotxe privat, que costa molt de fabricar, comprar i mantenir, es passa el 95 per cent del temps estacionat. Hem de trobar maneres molt més eficients de funcionar.
Internet i les noves tecnologies han resultat clau en la recerca d’aquestes noves fórmules.
Quan parlem de consum col·laboratiu, la tecnologia i la connectivitat entre les persones és fonamental. Moltes de les pràctiques en sí no són noves, compartir cotxe, anar a dormir a casa d’algú, deixar diners de manera puntual… Però sí que ho és que això ho puguem fer més enllà de l’àmbit familiar i de les amistats, que es generi un marc d’intercanvi molt més ampli i eficient.
Quins són els àmbits on el consum col·laboratiu té més èxit?
La punta de llança és la mobilitat col·laborativa, amb fenòmens com el ‘bicing’ de Barcelona, compartir vehicles amb Blablacar o el lloguer de cotxes entre particulars amb eines com SocialCar. L’altre gran sector és el turístic, especialment important si tenim en compte que a l’Estat espanyol suposa un 12% del PIB. Parlem d’allotjament (Airbnb) però també serveis per viure experiències gastronòmiques a cases particulars, o que algun especialista en temes concrets et faci de guia turístic. Hi ha experiències importants en l’àmbit financer i en el crowdfunding, amb plataformes pioneres com Verkami. I estem veient sectors on el consum col·laboratiu impactarà molt fort com són l’educació, ja que la transmissió de coneixement entre persones no necessita que es faci mitjançant grans institucions, o l’àmbit mèdic, on la part col·laborativa es pot potenciar per ajudar-lo a fer més eficient.
Això és un salt endavant, educació i salut són àmbits molt més estructurals.
O també podem veure el cas de la Wikipedia que deu ser el setè o vuitè lloc web més visitat al món, i que costa 45 milions de dòlars a l’any, un cost que en realitat és força baix. Gràcies a la col·laboració aconseguim un impacte que d’una altra manera no seria possible. La base sempre és la mateixa: a través de la tecnologia la gent es connecta i comparteix allò que sap i allò que té, i es creen comunitats al voltant d’aquestes necessitats.
La confiança és un aspecte clau per encetar aquesta col·laboració.
Internet ens ha ajudat a pensar diferent, a confiar en els desconeguts de manera més directa, després de tenir bones experiències comprant a Ebay o col·laborant en un crowdfunding. Actualment els propis serveis basats en el consum col·laboratiu se centren en generar aquesta confiança envers els altres. Els perfils digitals dels usuaris han de ser el més complets possibles perquè puguem tenir tota la informació d’aquestes persones, i també és important poder donar l’opinió dels serveis que ofereixen per ajudar a construir la seva reputació digital. Així tenim més clar si hi podem confiar.
A l’Estat espanyol en quina lliga estem respecte al conjunt d’Europa en matèria de consum col·laboratiu?
Estem molt forts en nombre d’usuaris però no tant en regulació. Potser només ens supera França, líder pel nombre d’empreses que hi aposten i per la mentalitat de la gent, i Anglaterra. Com a cultura i societat partim amb certes avantatges perquè el consum col·laboratiu ens funcioni. Som el primer país d’Europa en penetració de telèfons mòbils i en ús de Whatsapp, estem molt acostumats a la connexió directa i àgil amb els demés. A més, estem molt avesats a viure canvis culturals profunds en poc temps, en els darrers 30 anys n’hem tingut molts i això ens ha donat agilitat i capacitat d’adaptació.
I la irrupció de la crisi també ens deu haver empès a buscar l’estalvi.
La crisi ha estat clau. Hi ha hagut dos factors facilitadors de l’auge del consum col·laboratiu: la transformació en la nostra manera de pensar gràcies a Internet; i les innovacions tecnològiques que ens han donat la connectivitat permanent des dels nostres telèfons mòbils. Però el catalitzador del fenomen és la crisi, que ha fet que molta més gent es plantegi noves vies per estalviar o fins i tot per guanyar alguns dinerons.
Les grans empreses i organitzacions dels sectors afectats sovint hi estan molt en contra. Ho hem vist amb els taxistes i Uber, o els hotelers amb Airbnb.
És normal que vegin aquestes noves formes de consum com una amenaça, especialment en els sectors tradicionals sotmesos a molta regulació. Però totes les innovacions sempre han generat resistències. Aquests processos també ens serveixen per preguntar-nos si la hiperregulació d’alguns sectors té sentit en ple segle XXI.
Al final el consum col·laboratiu posa en crisi pilars del sistema, per això és normal que generin resistències.
Posa en crisi valors com el consum i la propietat. La societat s’estructura al voltant de pilars com aquests, i si trontollen o es desplacen, tot s’ha de reajustar. És com el salt entre Ptolomeu i Copèrnic, passem de posar en el centre de l’univers la Terra, equivalent a les empreses i el capital, a situar-hi el sol, el ciutadà. Aquest es converteix en el centre, s’apodera i és capaç de fer moltes més coses que abans només podien fer les empreses. Això genera molta disrupció i és un canvi de paradigma important.
I aquest canvi, cap a on ens porta?
És necessari que siguem pacients i constructius, perquè de moment encara no hem arribat enlloc, estem en camí però el destí és una mica difós. Però el que està clar és que a on anàvem abans era cap a una paret, així que millor que ens desviem.