Durant el seu mandat ha presentat 396 contenciosos contra ajuntaments catalans per actes relacionats amb el procés, com va ser el cas de l’Ajuntament de Corbera, al que va denunciar per no tenir la bandera espanyola al balcó. Un altre tema controvertit va ser l’entrega al 2013 d’un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, combatents espanyols de l’exèrcit nazi, en un acte organitzat per la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca
María de los Llanos de Luna ha estat delegada del govern espanyol a Catalunya durant prop de cinc anys. Va ser nomenada a principis de gener del 2012 i ho feia amb el compromís d’impulsar una “major coordinació” entre les diferents administracions que conviuen a Catalunya per establir “major eficàcia” de cara al ciutadà i evitar “duplicar i triplicar competències”.
Va ser una declaració d’intencions que va quedar ràpidament sepultada per les seves reaccions davant les actituds sobiranistes de molts ajuntaments catalans. L’última, la denúncia contra l’Ajuntament de Badalona per obrir les portes el 12 d’octubre d’aquest any, dia de la Constitució. Però no ha estat l’única.
De Luna ha contribuït a la judicialització del procés denunciant els consistoris per no posar la bandera espanyola al balcó, fet que els partits catalans van considerar una guerra de banderes, o per les mocions en què es declaraven a favor de la sobirania fiscal o territori lliure i sobirà.
També ha posat denúncies per pagar la quota de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i per obrir les portes el 12 d’octubre.El febrer del 2012 unes 350 persones es van aplegar a Sant Pol de Mar en un acte simbòlic per retirar la bandera espanyola de l’Ajuntament.
Era un acte organitzat per l’ANC després que un exregidor de la localitat interposés una denúncia davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya informant que aquesta ensenya no onejava del balcó de la casa consistorial, aquest fallés al seu favor i l’alcaldessa de la localitat es negués a penjar-la.
A partir d’aquí, la delegació del govern espanyol exigia pocs dies més tard responsabilitats per “l’acte d’ultratge a la bandera” de Sant Pol de Mar, i anava més enllà quan anunciava que perseguiria els ajuntaments que no pengessin la bandera espanyola al balcó.
De Luna s’escudava en la Llei de Banderes del 1981, que obliga a penjar-la. Corbera de Llobregat, Gallifa, Sant Julià de Ramis o Sant Celoni van ser alguns dels denunciats.Les banderes van obrir la caixa de les hostilitats entre l’administració estatal i les catalanes, però a partir d’aquí De Luna va encetar una persecució judicial contra consistoris com el de Sant Jaume de Llierca, Manresa, Vic o Sarrià de Ter per aprovar mocions en favor de la sobirania fiscal.
També contra Caldes de Montbui o Alcanar per haver-se declarat territori lliure i sobirà. A l’Ajuntament de Castellar no el va denunciar, però li va requerir que posés el retrat del Rei en un lloc preferent del saló de plens. Va fer el mateix amb l’Ajuntament de Barcelona, al qual va exigir que posés una efígie de Felip VI al saló de plens.
El juny del 2013 l’AMI xifrava en 92 els recursos interposats per la Delegació del govern espanyol contra municipis sobiranistes, actitud que ja li havia valgut la petició de substitució del Parlament de Catalunya per l’”actitud hostil” cap a les institucions catalanes. La xifra ha anat pujant i deixa el càrrec amb 396 contenciosos administratius contra consistoris catalans.
Els trens de la discòrdia
L’enfrontament per la simbologia ha estat un dels capítols més destacats de l’etapa de De Luna com a delegada del govern espanyol a Catalunya, però n’ha tingut d’altres com la denúncia que va presentar als Ajuntaments de Girona i de Figueres per contractar els trens de la manifestació de l’11-S del 2012.
Els alcaldes rebien la citació a finals de novembre d’aquell any, i defensaven que la contractació havia estat “legal i legítima”. També titllaven d’”inadmissible” que el govern espanyol utilitzés “amb interessos partidistes els instruments de l’Estat” i ho inscrivien dins la “campanya de la por del PP”.
L’homenatge als legionaris
Una altra polèmica que ha protagonitzat De Luna es va desencadenar el maig del 2013, quan va entregar un diploma a la Hermandad de Combatientes de la División Azul, combatents espanyols de l’exèrcit nazi, en un acte organitzat per la Guàrdia Civil que es va celebrar a Sant Andreu de la Barca.
Des de la Guàrdia Civil s’afirmava que el diploma responia a motius “històrics i culturals”, en cap cas per raons ideològiques, però els arguments no van convèncer, per exemple l’Amical de Mauthausen, que va exigir la dimissió de de la delegada del govern espanyol a Catalunya. Tampoc van servir a CiU, ERC i ICV, que van denunciar el fet davant les institucions europees a Brussel·les.
Contra el 9–N
L’alt càrrec de l’administració a Catalunya va tenir un paper destacat també en el procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Va demanar per carta als directors d’institut que no permetessin l’ús dels centres per a la consulta, tot recordant-los que el Tribunal Constitucional l’havia suspès de manera cautelar.
També va recordar per carta als secretaris i interventors dels ajuntaments catalans, consells comarcals i diputacions que la suspensió de la Llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N per part del Tribunal Constitucional impedia l’adopció de qualsevol “actuació de preparació” de la consulta.
En l’escrit, De Luna instava els funcionaris a “complir les resolucions judicials i els reclamava “respecte” a l’ordenament jurídic. Fracassos judicialsL’ofensiva judicial ha comportat a De Luna alguns èxits, com quan l’alcalde de Calldetenes va haver de pagar una multa de 1.500 euros per tardar 10 mesos a penjar la bandera espanyola, però també li ha dut molts fracassos.
Per exemple, es va desestimar la seva denúncia contra l’Ajuntament d’Igualada per una moció a favor del dret a decidir, fet que comportava que l’alcalde de la capital de l’Anoia acusés la delegada de gastar “de manera il·lògica i fraudulenta diners de tots per coartar la llibertat d’expressió”.
Una altra sentència avalava la quota que Mont-ras pagava a l’AMI i criticava De Luna per fer un ús “esbiaixat” de la justícia. També va denunciar altres ajuntaments per aquesta qüestió, com per exemple el de Vic, quan el seu alcalde era Josep Maria Vila d’Abadal, aleshores president de l’AMI, o Caldes de Montbui, que també havia denunciat per declarar-se territori lliure i sobirà, entre d’altres.
En el cas de l’Ajuntament de Vilablareix, el fracàs va ser doble. La delegada els va denunciar per acords de ple que donaven suport a la plataforma Diem Prou i a favor de la sobirania fiscal. La justícia va desestimar els dos recursos.
També va denunciar l’Ajuntament de Girona per declarar-se territori català lliure i sobirà i tampoc se’n va sortir. Aquest fet li va costar, a més, que aquest consistori, com també ho havia fet el d’Arenys de Munt, per exemple, la declarés persona non grata.
Font: ACN
Imatge: http://www.seap.minhap.es/web/delegaciones_gobierno/delegaciones/catalunya/delegado.html