El mes de desembre del 2016 va tancar amb 330.725 persones considerades desocupades inscrites a les oficines del Servei Públic d’Ocupació a la província de Barcelona. Aquesta xifra és un 2,1% inferior (-6.992) a la de persones demandants del mes anterior, i 12,5% inferior (- 47.172) a la de demandants del mateix mes de l’any anterior. Tenim un descens mensual de l’atur registrat on destaquen les dones (-4.780), els menors de 25 anys (3.358), i el sector serveis (-3.530). Per comarques, Vallès Oriental, Baix Llobregat, Maresme, i Berguedà obtenen les baixades percentuals de l’atur mensual més importants. La variació al llarg del 2016 reflexa els descens més important dels darrers anys (12,5%), essent la província on més cau l’atur en nombres absoluts el 2016, i percentualment també la primera d’entre les que tenen més de mig milió d’habitants. Aquesta és la notícia, i així us la hem explicat que diria Wyoming.
Però més enllà d’aquestes dades fredes que ens dóna l’Informe que cada mes fa l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona, la situació ens obliga a fer un anàlisi més profund. Tenim totes les dades que hem de tenir? Està tot ben registrat? Qui són les persones que han trobat feina? Com és aquesta feina? Han trobat feina gràcies a les polítiques públiques d’ocupació? Hi ha un benefici social d’aquest descens de l’atur? Es nota a la societat? Hay brotes verdes?
La pròpia Diputació en la publicació dels resultats de la vuitena edició del cercle de comparació intermunicipal dels Serveis Locals d’Ocupació ens dóna alguna resposta a aquestes preguntes. I ens dóna alguna pista de quina és la situació real. Us en detallo 7.
Primera. S’ha reduït el nombre de persones noves que s’inscriuen als serveis públics d’ocupació. Però, tot i reduir-se el nombre de persones registrades es constata que les persones cada cop passen més temps registrades als serveis d’ocupació, triguen més temps en trobar feina.
Segona. No totes les persones que busquen feina s’inscriuen al Servei d’Ocupació de Catalunya (INEM antic) i alhora, no totes les que es registren al SOC ho fan també als serveis municipals d’ocupació (per exemple Can Mercader a Cornellà). Hi ha un atur no registrat cada cop més present a la nostra societat.
Tercera. S’incrementa el nombre de persones aturades que prefereixen ser orientades laboralment des dels serveis municipals i no des del SOC. La resposta és més ràpida, la orientació més personalitzada i el percentatge de persones que troben feina des d ‘una oficina municipal més alt. La nova llei del Servei d’Ocupació de Catalunya ja ha quedat obsoleta abans de desplegar-se.
Quarta. Les ofertes de feina que es reben a les oficines d’ocupació i en general als serveis privats d’ocupació, són innecessàriament molt precàries i adreçades a col.lectius amb molta capacitat de ser flexibles en la seva ocupabilitat. S’imposa a la gent més jove o més necessitada una precarietat laboral amb enormes conseqüències sobre la seva vida quotidiana i el seu futur. Per què? Cal fer ofertes de contractes d’hores per empreses que produeixen bens i serveis de manera continuada tot l’any? Veurem si la pujada del SMI ajuda una mica també.
Cinquena. Els Plans d’Ocupació públics (Ajuntaments, Diputació, AMB, …) suposen una ajuda molt puntual per les persones aturades però no milloren ni la seva ocupabilitat ni la seva situació de precarietat. Calia incrementar el salari mínim i la durada de tots els plans d’ocupació, així com incrementar la vessant formativa d’aquests.
Sisena. En totes les enquestes, ja siguin del CIS o del CEO, apareix com el principal problema dels nostres dies l’atur i la precarietat laboral, però la despesa pública en els serveis d’ocupació i la inversió per millorar la capacitat tècnica del serveis d’ocupació cau. Cada cop s’inverteixen menys recursos per aconseguir una inserció laboral ( 2584€ el 2009 i 1483€ el 2105). Per altra banda, com es pot fer una atenció de qualitat a les persones aturades, que es demostra que és necessària i útil, amb equips tècnics que no tenen estabilitat laboral? Menys de la meitat dels tècnics d’ocupació de la demarcació de Barcelona tenen plaça a les plantilles municipals.
Setena i final. Què costa l’atur? El “cost econòmic” de la desocupació a la demarcació de Barcelona és de prop de 6.600€ l’any, quasi 20.000€ per persona aturada (segons un estudi Federación Europea de Servicios a individuos). Aquí hi hem de posar les prestacions de tot tipus, els costos de tractament de les cada cop més freqüents malalties mentals associades a l’atur, la reducció del consum privat, de la recaptació, etc. D’altres “costos” socials i comunitaris de la pobresa i l’atur són més difícils de quantificar, però no es pot perdre de vista que s’està condemnant a la gent jove a una llarga carrera de precarietat laboral, amb dosis d’exili forçat, i a la gent major de 45 anys, amb poca formació i amb no tan poca formació, a llarguíssims períodes d’atur fins arribar a una precària jubilació.
En conclusió. L’atur i la precarietat són un mal negoci fins i tot pels que fan negoci amb tot. Cal invertir en serveis d’ocupació i desenvolupament econòmic d’arrel molt local i en projectes d’empresa a més llarg a termini. Potser entrem en un període de manca de feina per tothom, raó per la qual cal garantir unes prestacions mínimes per garantir una vida digna a tothom. Pugem el SMI, incrementem salaris i creem Rendes Garantides, ens hi va el futur com a societat.
Per Arnau Funes Romero, regidor d’ICV-EUiA de Cornellà i Diputat Portaveu del Grup d’Entesa (ICV-EUiA-EPM-BComú) de la Diputació de Barcelona
Enllaç a alguns informes d’interés:
Estudi Federación Europea de Servicios a individus. http://www.20minutos.es/noticia/1718333/0/coste-desempleado/parado-espana-inferior/vecinos-europeos/
Informe Atur Barcelona
http://www.diba.cat/documents/36150622/63157081/Informe+atur+registrat+prov%C3%ADncia+de+Barcelona%2C+desembre+2016.pdf/59b89527-bd8f-4606-a2a0-241dcc972c4c
Informe Econòmic Cambra de Comerç-Diputació canva.com/design/DAB_ofowZJ4/7HJYwW7YuUgKSNzGMZeJIQ/edit