Rafael Español i quatre exdirectius de l’empresa pratenca, pacten amb la fiscalia una rebaixa de penes per les falses vendes a empreses vinculades
La fiscalia i cinc exdirectius de l’empresa química La Seda, del Prat de Llobregat, han arribat a un acord de conformitat que consisteix en l’acceptació de penes menors de presó per apropiació indeguda, al simular vendes de la companyia a empreses vinculades. D’aquesta manera, Rafael Español, expresident, ha acceptat dos anys i mig de presó, mentre que quatre exdirectius han acceptat penes inferiors.
En concret, el fiscal acusava inicialment l’expresident de la societat química i als exdirectius pels presumptes delictes continuat d’estafa en modalitat de contracte simulat, d’apropiació indeguda agreujada per valor de la defraudació, per administració deslleial i per falsedat documental. Segons conclou el fiscal en el seu escrit de qualificació provisional, els acusats havien simulat la venda de 58.450 tones del producte PET a empreses vinculades als acusats i la revenien la Seda.
Per la fiscalia, l’objectiu dels acusats era aprofitar-se que en la data dels fets -entre 2006 i 2008- gestionaven les empreses La Seda de Barcelona i les vinculades als exdirectius per “desviar fraudulentament” quantitats de diners de La Seda cap a les societats Netco i Polimeros Pet, tot això “a costa de causar un perjudici patrimonial” a la Seda.
Español i Joaquín Francisco García van aparentar la producció del PET i posteriorment van simular diversos contractes entre La Seda i les seves empreses Polímeros PET i Netco pels quals aquestes últimes van comprar i després revendre a la pròpia Seda per un preu més elevat el mateix producte. Així, van simular el transport del material des de la fàbrica del Prat de Llobregat als magatzems que les dues altres empreses tenien a Sant Boi de Llobregat, Saragossa i Suïssa.
A continuació, La Seda va revendre altra vegada el PET a dues empreses més, VK Import i EMME, també propietat dels dos acusats, i van tornar a simular el transport del material des dels anteriors magatzems fins a Tunísia i Rússia. Finalment, per quadrar comptablement l’operació, van simular l’impagament a la Seda per part de les dues últimes empreses. Per fer tot això, la fiscalia assegura que Español i García es van “concertar” amb els altres tres acusats, que eren subordinats seus en les empreses implicades.Com que la producció va ser fictícia, el perjudici econòmic per l’impagament últim de la mercaderia és inexistent, segons la fiscalia. No obstant això, es calcula que La Seda va perdre un total de 4,3 milions d’euros pel sobrepreu del fals producte quan el va recomprar a Netco i Polímeros PET i els falsos costos d’emmagatzematge que va pagar. Bona part dels diners ja han estat retornats pels acusats, però La Seda es reserva la possibilitat d’emprendre accions civils per aconseguir recuperar la resta.
Els condemnats són el president de La Seda entre 1993 i 2009, l’últim any només del consell d’administració, Rafel Espanyol; el director general de la societat ‘Indústries Químiques Associades’, vinculada a La Seda, entre 2008 i 2009, Aurelio González-Isla; el director financer de La Seda des del 2001, Carlos José Sanz; el director d’operacions de La Seda de Barcelona i des de finals del 2007, Sinforiano Sisniega; el titular del 25% del capital social de Netco, Santiago Marsella; i l’extreballador de la Seda i vinculat a les societats, Joaquín Francisco García.Així, amb les atenuants de dilacions indegudes i reparació del dany, Rafael Español, ha estat condemnat a dos anys i mig de presó i d’inhabilitació i 15.000 euros de multa per apropiació indeguda; i Joaquín Francisco García ha estat condemnat a un any i 11 mesos de presó i inhabilitació i a multa de 13.500 euros per apropiació. Aurelio González-Isla, Carlos José Sanz, Sinforiano Sisniega i Santiago Marsella han estat condemnats a 16, 18, 16 i 10 mesos de presó i d’inhabilitació, respectivament, a més de multes de 9.600 a 4.500 euros pel mateix delicte.
Es dóna la circumstància que el juny del 2015 l’Audiència de Barcelona ja va condemnar Español a 23 mesos i mig de presó i a 702.717 euros de multa per quatre delictes contra la hisenda pública per haver desviat 12 MEUR entre els anys 2000 i 2004 a través de factures falses després d’arribar a un acord amb la fiscalia i aquesta rebaixés de 27 anys a dos anys de presó la demanda de la pena, una decisió que va justificar perquè els afectats havien cobrat, entre d’altres motius.Les penes que demanava inicialment el fiscal per als acusats eren de 12 anys de presó en total, que s’han reduït a tres anys de presó pel presumpte delicte d’estafa en la modalitat de contracte simulat, quatre anys per apropiació indeguda, tres anys més per administració deslleial i dos anys i quinze dies més per falsedat documental.
Font: ACN