El Jutjat de Martorell ha obert diligències prèvies en relació a una querella, presentada el 23 de novembre de 2016 per 7 policies locals, que pretén l’exercici de l’acció penal contra tres caps de la policia local, un tècnic, una regidora i l’alcaldessa per diversos fets i presumptes delictes. No s’atribueix a tots els querellats ni els mateixos fets ni els mateixos delictes
S’acaba d’obrir ara la fase d’instrucció. Estem, doncs, a l’inici del procediment penal i és necessari que aquest segueixi el seu curs per determinar si hi ha hagut algun fet delictiu o no i, en el seu cas, determinar quines serien les persones responsables.
L’origen de la querella
El que va començar com un conflicte laboral a la comissaria de la Policia Local d’Olesa de Montserrat ha acabat en un procés judicial davant la gravetat dels presumptes delictes denunciats.
I és que abans d’esgotar la carta de la querella, una dotzena d’agents asseguren que van intentar per altres vies reconduir la seva situació laboral i els seus problemes amb els seus superiors. En l’escrit que investiga el jutge asseguren que des de fa anys viuen una “autèntic malson que mina la seva salut”.
Així, el Jutjat d’Instrucció número 1 de Martorell investiga els comandaments policials de la localitat per diversos delictes com assetjament laboral i sexual, prevaricació, suborn, malversació de cabals públics o falsedat documental tal com apareixen a la querella interposada per un grup d’agents.
El jutge, que la va admetre a tràmit i ha ordenat diverses diligències, també estudia la presumpta implicació de l’alcaldessa d’Olesa, Pilar Piudemon, d’una regidora i d’un funcionari municipal ja que els querellants consideren que coneixien aquests delictes i suposadament no van fer res.
La versió de le persones querellants
La querella narra presumptes casos d’assetjament sexual a diverses agents i fins i tot el jutjat va ordenar el bolcat de les imatges i els missatges que va rebre una de les denunciants en el seu telèfon mòbil d’un dels querellats durant el temps que van compartir servei a la comisaría.Otra policia relata que li van obrir expedient quan va amenaçar amb denunciar l’assetjament d’un altre comandament.
Cinc agents denuncien assetjament laboral com tracte vexatori, amb bromes incloses el 28 de desembre, bronques per usar el castellà i no el català a la comissaria, canvis de torn sense justificar, assignació de tasques absurdes, amenaces, humiliacions, no poden adoptar mesures de seguretat necessàries per funcionar o obertura de presumptes expedients falsos.
La querella també es va interposar contra els responsables municipals per ser “incapaços de frenar o posar les mesures necessàries davant l’actitud arbitrària dels comandaments policials, tot i ser coneixedors d’això”.
La versió de l’Ajuntament olesà
L’ Ajuntament afirma que sempre ha tramitat les queixes formulades pels seus empleats públics, d’acord amb la normativa vigent (sempre han estat només conflictes laborals). En aquest sentit, cal assenyalar que tots els expedients sancionadors oberts a membres de cos de la Policia Local (per exemple, 4 dels 7 querellants han estat expedientats en algun moment) s’inicien amb un informe tècnic que relata les actuacions objecte d’investigació. A partir d’aquests informes, es designa un instructor extern per tal d’efectuar les investigacions corresponents i és aquest instructor extern qui proposa l’aplicació de sancions o el sobreseïment de les actuacions.
L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat entén que la querella interposada respon a una disputa de caire laboral interna de la policia local, que s’ha traslladat per part dels querellants a l’àmbit judicial.
L’alcaldessa, Pilar Puimedon, també vol manifestar que si hagués tingut coneixement de la comissió efectiva de qualsevol dels presumptes delictes relatats en la querella “hagués actuat en conseqüència i amb la màxima exigència legal”. També ha assegurat que quan hi hagi sentència i s’esclareixin les responsabilitats, “s’actuarà amb la màxima contundència, tant en el compliment de la sentència com a l’hora de demanar responsabilitats si es conclou que hi ha hagut mala fe en la denúncia”.