El divendres 27 de setembre el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat ha organitzat un acte en el marc del dia Europe de les Llengües. L’acte tindrà lloc a les 20:30h al Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat.
Hi assistiran dos convidats d’honor, Joan Margarit, poeta i arquitecte de Sant Just Desvern, i Luis García Montero, poeta i director de l’institut Cervantes. Son els escollits per a oferir un deliciós recital poètic.
Joan Margarit
És un poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es veí de Sant Just Desvern i hi tenia també el seu estudi d’arquitectura. Ha escrit llibres d’assaig i llibres de poesia. L’any 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la obra Casa de Misericòrdia, per aquest mateix poemari també va ser guardonat amb el Premi Nacional de Poesia que atorga el Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. Algunes de les seves obres son: Per tenir casa cal guanyar la guerra (autobiografia) (Proa, 2018), L’ombra de l’altre mar (Edicions 62, 1981), Els primers freds. Poesia 1975-1995 (Proa, 2004), Un hivern fascinant (Proa, 2017). Pertany, com Garcia Montero a la generació dels vuitanta o postnovíssims dins la denominada poesia de l’experiència.
Mare Rússia
Era l’hivern de l’any seixanta-dos:
el llum encès en el capçal del llit
no s’apagava fins a ser esvanit,
a l’alba, per murmuris de clarors.
Tolstoi va ser incansablement llegit:
mentre en algun badiu bordava un gos,
jo imaginava, al bosc, un fabulós
passeig en els trineus sota la nit.
Va nevar a Barcelona, aquell hivern.
Calladament ens van embolcallar
els flocs de neu com una gran vitrina,
i, en arribar el bon temps, amb el desgel,
tu ja tenies per a mi, Raquel,
el rostre clar d’una Anna Karenina
Luis García Montero
És un poeta crític literari espanyol, assagista i catedràtic de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada. Ha editat nombrosos treballs i l’any 2002 va ser escollit acadèmic de l’Acadèmia de Buenas Letras de Granada. També ha cultivat l’assaig i és columnista d’opinió. Ha rebut el premi Federico García Lorca, el Premi Loewe, el Premi Adonáis de poesia i el Premi Nacional de Poesia amb el que va ser galardonat l’any 1995. Va militar al PCE des de jove i a Izquierda Unida. Actualment és director del Instituto Cervantes. Algunes de les seves obres son Habitaciones separades (Visor, 1994), Completamente viernes (Tusquets, 1998), La intimidad de la serpiente (Tusquets, 2003), A Puerta cerrada (Visor, 2017).
El otro espejo
Te veo conducir
por el camino de la tarde.
Con los ojos clavados
vuelves a tu ciudad
y en la cuneta quedan las desgracias,
los años, los amores
como si fuesen árboles caídos.
Son de hoja perenne, no te engañes.
Envejecer es la costumbre
del rostro que sorprende en las arrugas
su propia identidad,
esa historia dudosa
del delincuente honrado.
Igual que los destinos más vulgares,
el tuyo está en las manchas de mi piel.
Una debilidad con piel de lobo.
Que cada curva salve un precipicio,
no limpia la mirada.
Que no haya más excusas
para justificar la dirección,
tampoco nos condena.
La lentitud y la velocidad
ya no discuten por nosotros
a los dos lados del espejo.
Marcas, herencias, huellas.
Cuando llegues a mí
no estará el corazón.
Estaré yo para pensarlo todo.