El Govern de la Generalitat es va comprometre a realitzar una consulta sobre si cal organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 Barcelona-Pirineus o Pirineus-Barcelona. El motiu és que un esdeveniment d’aquests característiques desferma opinions a favor, que valoren l’impacte econòmic, i d’altres en contra, que posen de manifest l’afectació en el medi ambient.
El Govern, integrat per ERC i Junts, a través de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha fet pública la seva decisió de celebrar la consulta, que serà vinculant, només a 77 municipis, preguntant exclusivament als veïns i veïnes de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, és a dir, de l’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça. El cens serà aproximadament de 63.000 persones, una petita part de la població de Catalunya. La resta de la ciutadania no serà consultada. Això implica, que, malgrat que el nom de Barcelona apareix en la denominació oficial dels Jocs i podria acollir algunes proves, els habitants de la ciutat, de l’àrea metropolitana i de la Regió de Barcelona, no tindran res a dir sobre si estan d’acord o no amb aquest esdeveniment, que afectarà als pressupostos públics i al territori de tot Catalunya. Ni tan sols comarques directament implicades com el Ripollès, el Berguedà o el Solsonès, podran votar. Fa uns mesos, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reclamar que, si els Jocs portaven el nom de Barcelona, no era acceptable que fossin només els ciutadans i ciutadanes del Pirineu els que es poguessin pronunciar. L’associació UFEC, ubicada en l’entorn de Junts per Catalunya i organitzadora de la darrera manifestació contra Ada Colau, ha estat una de les primeres entitats en celebrar la notícia. Caldrà organitzar els Jocs, però, sota la direcció del Comité Olímpico Español (COE) i, com a mínim, conjuntament amb la Comunitat Autònoma de l’Aragó, que presideix el polèmic socialista Javier Lambán: allà els Jocs s’anomenen Pirineus-Barcelona-Zaragoza. La Generalitat està representada a la Comissió Tècnica, pel director del Consell Català de l’Esport, el secretari general del Departament de Vicepresidència i de Politiques Digitals i Territori, i l’assessor de Projectes transversals. La candidatura haurà de competir amb les de Salt Lake City, Vancouver o Sapporo.
El Govern té previst realitzar la consulta la propera primavera. Hi ha moltes incògnites sobre aquests possibles Jocs: quin serà l’impacte ambiental, quina utilitat tindran després les infraestructures que es construeixin o quines seran les conseqüències del canvi climàtic sobre la presència de neu al Pirineu l’any 2030. El Govern esgrimeix una enquesta que indicaria un ampli suport popular als Jocs, tot i que l’anàlisi de les dades mostra un elevat grau de preocupació de bona part de la ciutadania en relació als temes més conflictius. Esportistes tan destacats com Kilian Jornet s’hi han declarat en contra “per raons climàtiques, econòmiques i socials” i s’ha creat la plataforma STOP Jocs Olímpics. Una qüestió tan problemàtica i polèmica podria ser una bona ocasió per exercir la democràcia participativa, de la que tots els partits polítics parlen, i per a que tota la nació pogués exercir el seu dret a decidir.
Fotografia de Vaquèira Beret: Hola