El 8 de març és una cita internacional i reivindicativa, doncs malgrat els drets conquerits les dones del món continuem lluitant perquè ens queda molt per fer encara.
Seguirem dia a dia en la tasca de conquistar els nostres drets, però el dia 8 de març sortim al carrer i farem sentir les nostres veus, les de totes, doncs les nostres identitats són múltiples i som diverses. Som les que no hi són, som les assassinades, som les preses, som les que tenen una situació administrativa irregular, som les que s’han quedat al mar, les que fugen de les guerres, som les que es van quedar a les fronteres. Som TOTES. I volem tots els drets per a totes les dones.
El moviment feminista és una força de pensament i transformació que recull l’herència de moltes dones que ens han precedit i ens han fet avançar fins on som, i que seguirà generant canvis pel futur de les nostres filles. I serà imprescindible el compromís i complicitat de les institucions per fer-ho possible.
L’actual crisi social i sanitària està agreujant una situació crítica i estructural de desigualtats socials, laborals i de drets de moltes dones i que afecta de manera desigual diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, les persones de gènere dissident, les dones amb diversitat funcional, etc.
Allò que el moviment feminista venia assenyalant, s’ha fet evident, les cures sostenen la vida i són les dones les que tenen cura. Aquesta crisi ha tensat més encara el sistema de cures que les dones al nostre país sostenen, evidenciant més que mai la necessitat d’una profunda transformació del nostre model productiu.
D’altra banda alguns dels drets i llibertats conquerits en pro de la igualtat de gènere es troben en risc, amenaçats per la lògica de mercat i l’economia, considerada com el gran pilar de l’estructura dominant de la societat. El model de societat capitalista i heteropatriarcal, amb marcats valors masclistes en els seves estructures, són els generadors de l’opressió que patim les dones i de les desigualtats de gènere. Otorgant-nos uns rols socials i definint unes relacions de poder que son limitadores per les dones.
Seguirem defensant els nostres drets sexuals i reproductius, poder disposar lliurement del propi cos, assolir l’ocupació l’espai públic, sense patir atacs masclistes i tenir visibilitat posant en valor allò que fem les dones. Necessitem una millora en la conciliació familiar i laboral, per comptar amb temps per nosaltres.
Per fer-ho possible, la gran precarietat laboral dels sectors altament feminitzats, els treballs de cures no remunerats i la feminització de la pobresa que perpetuen la bretxa entre homes i dones, caldrà que siguin revertits.
És temps d’adoptar polítiques públiques de manera transversal, posant les normes i els recursos necessaris de manera inajornable.
En aquest sentit la recent aprovada reforma laboral incideixen especialment en que les dones guanyin drets, doncs son les qui patim una major precarietat laboral, alhora que inclou específicament aspectes claus amb mirada de gènere. Posar límits a la temporalitat i l’encadenament de contractes, eliminar els contractes per obra i serveis impulsant el contracte fix-discontinu, son aspectes que afecten molt més a les dones que els homes, en conseqüència farà que les dones ens veiem proporcionalment més beneficiades, amb més contractes indefinits, majors indemnitzacions, guanyant estabilitat, seguretat i protecció.
Algun d’aquests canvis també suposarà una important transformació en sectors que tenen una majoritària presència de dones, com algunes activitats agràries, forestals i de pesca, la restauració o la indústria manufacturera. D’altra banda les dones que treballen en contractes i subcontractes, com les treballadores de la neteja, cambreres de pis i altres treballadores d’empreses multiservei, o el telemàrqueting (73% de dones) en condicions de treball molt precàries, tindran una equiparació de drets amb la resta del seu sector. Veuran augmentats els salaris gràcies al conveni sectorial i també la capacitat organitzativa i de mobilitazació de les dones treballadores.
La reforma no acabarà amb tots els problemes de gènere que té el mercat laboral, però millora molt substancialment els nostres drets laborals. És un pas més per uns treballs més dignes, estables i amb drets i obre un nou model de relacions laborals, també des d’una perspectiva de gènere.
Tota la societat, homes i dones, institucions i administracions públiques, ens hem d’implicar per garantir-nos a les dones poder desenvolupar un projecte de vida autònom, digne i independent, sense terres enganxifosos, ni sostres de vidre, lliure d’obstacles i de violències masclistes.
Necessitem un món en que homes i dones tinguem cura de les persones i del nostre planeta, on la sororitat, la cooperació i l’amor ens permetin a totes una vida digna i justa, en entorns igualitaris, respectuosos, equitatius i inclusius. Els valors feministes, són els valors humans que ens portaran a comptar amb tots els drets per a totes.
Margi Gual Izquierdo. Tinenta d’alcaldia de Polítiques Socials, Comunitàries i Diversitat de l’Ajuntament de Sant Joan Despí