La setmana que es recorda el cinquè aniversari de l’1 d’Octubre de 2017, l’independentisme viu una doble crisi: d’una banda, la del Govern d’ERC i Junts, i d’una altra, la interna del partit Junts per Catalunya. La decisió del president Pere Aragonès de destituir el vicepresident Puigneró per una suposada falta de lleialtat per no haver-lo avisat de la proposta de Junts durant el debat de política general de plantejar una moció de confiança, ha creat una crisi molt greu dins el Govern.
Però la direcció de Junts per Catalunya, tot i que no ho reconeix públicament, està dividida entre els partidaris de continuar al govern i els que volen abandonar-lo. La confrontació entre el sector convergent de Turull i Giró i el sector més radical de Puigdemont i Laura Borràs és cada vegada més evident. La situació és tan greu que el periodista Francesc Marc-Álvaro, bon coneixedor del món postconvergent, declarava a Crític aquest dijous que “hi haurà escissió a Junts” tant si surten del Govern com si no. De moment, està previst que els dies 6 i 7 d’octubre, dijous i divendres de la setmana que ve, la militància de Junts del Baix Llobregat, i la de tota Catalunya, voti si abandonen el Govern de coalició amb ERC.
Aquestes crisis poden afectar greument les expectatives de Junts de cara a les municipals de 2023. Si es donava per fet que Xavier Trias seria candidat a l’alcaldia de Barcelona i que la immensa majoria d’alcaldes del PEdCAT, com el de Martorell, Xavier Fonollosa (a la fotografia amb Jordi Puigneró), s’integrarien a les candidatures de Junts, ara han començat a saltar les alarmes. Molts alcaldes i alcaldesses no volen veure’s involucrats en determinades polítiques que consideren massa radicals i, menys encara, en baralles constants que interferirien en la seva campanya electoral.
De fet, segons BTV, el portaveu municipal de Junts a Barcelona i un dels homes de confiança de Xavier Trias, Jordi Martí, ha apuntat que la crisi del seu partit amb ERC al govern de la Generalitat “pot afectar el retorn de Xavier Trias com a candidat a les eleccions de 2023”. “Tots els problemes que hi pugui haver entre els socis de govern són situacions que no ajuden que les coses tiren endavant” ha afirmat. Trias farà publica la seva decisió sobre si es presenta o no aquest proper mes d’octubre: exigeix tenir “ordre” dins el partit i “estabilitat”.
Un municipi important, Girona, ja ha estat escenari d’una primera renúncia: La cap de llista de Junts per Catalunya a la ciutat, Assumpció Puig, ha renunciat a ser candidata del partit a les municipals de 2023. Puig va adreçar un escrit comunicant la seva decisió al secretari general de Junts, Jordi Turull, i al d’organització, David Saldoni. Turull havia assistit a la presentació de Puig com a cap de llista a Girona. Puig atribueix la seva renúncia a les “disputes internes”. L’actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, de Junts, va anunciar el passat mes de maig que no es tornaria a presentar a les eleccions “per coherència”.
Aquests moviments poden complicar la incorporació a les llistes de Junts d’alguns alcaldes del Baix Llobregat, com el de Martorell (del PEdCAT) o el de Castellví de Rosanes (de Centrem). No es preveuen problemes amb els que ja militen a Junts, com els de Sant Climent de Llobregat, Begues o Torrelles. També caldrà seguir de prop els posicionaments de les diferents agrupacions locals de Junts si les diferències entre el sector de Turull i el de Borràs van en augment, encara que de moment l’expulsió de Puigneró del Govern les pugui dissimular. En tot cas, és segur que els partits independentistes, ERC, Junts i la CUP arribaran a les municipals del mes de maig enmig d’una dura confrontació.
Fotografia: Localret