Els experts de disciplines molt diverses ho tenen clar: la mala qualitat de l’aire als entorns urbans i metropolitans –principalment provocada pels vehicles de combustió– té efectes greus en la salut de les persones, i no només incideix en el sistema respiratori. També origina nombroses patologies cardiovasculars, neurològiques i hepàtiques, entre d’altres. De fet, la contaminació atmosfèrica és la causant de més de 3.000 morts a l’any a la metròpolis de Barcelona i de la meitat dels casos d’asma.
Xavier Querol, geoquímic i professor investigador de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), adverteix que “no es tracta d’un tema d’ideologia política: és una qüestió de salut pública amb què no es pot jugar, perquè la contaminació mata. Hi ha un impacte desmesurat en la salut: segons un informe de la Comissió Europea del 2021, a la Unió Europea cada any moren prematurament 307.000 persones per culpa de la contaminació per partícules en suspensió –el tòxic de major impacte per a la salut i que generen sobretot el trànsit, la indústria i les obres– i l’òxid de nitrogen, un problema exclusiu de zones urbanes provocat pel trànsit rodat”.
Pel que fa a l’impacte de la contaminació a casa nostra, Querol també aporta dades contundents: “actualment, a l’àrea metropolitana de Barcelona tenim una concentració equivalent a fumar-nos dues cigarretes i mitja per persona al dia. El problema és que això també ho respiren els bebès, la gent asmàtica, amb problemes cardiovasculars… I els dies en què la qualitat de l’aire és pitjor, equivaldria encara a més cigarretes consumides”.
“A l’àrea metropolitana, els dies amb més contaminació hi ha més atacs de cor, i són més greus”
Els metges confirmen la gravetat de la situació. Així, segons el doctor Jordi Bañeras, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i pioner a Catalunya en l’estudi de la relació entre els contaminants atmosfèrics i les malalties cardiovasculars, “en cada inspiració que fem els anem introduint aquests contaminants al nostre organisme, travessen el pulmó i s’escampen a través del torrent circulatori per tot el cos”.
Com detalla aquest expert, “estudis duts a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona demostren que els dies que hi ha més contaminació atmosfèrica, principalment per PM2,5 (el contaminant més perillós per a la salut, fruit sobretot de la combustió de vehicles) s’atenen més persones amb infarts de miocardi i que, a més, són més greus i letals”.
Un fort impacte en nens i persones grans
“Els infants són les principals víctimes de la contaminació ambiental”
Les conseqüències de respirar aire contaminat impacten especialment en col·lectius vulnerables, com les persones grans, els malalts crònics i els infants. En aquest sentit, Núria Pericas, pediatra membre del grup de treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, alerta que “els infants són molt més vulnerables a la contaminació atmosfèrica per les seves característiques anatòmiques, funcionals i de creixement. Un 40% de les malalties mediambientalment relacionades es donen en nens menors de 5 anys, tot i que aquests només són el 12% de la població”.
Pericas explica que la mala qualitat de l’aire pot produir nombroses patologies en els nens: “pot afectar el sistema nerviós, donant problemes de desenvolupament motor, cognitiu, conductual, amb aparició de símptomes d’hiperactivitat, de TDAH… Inclús pot incidir en el coeficient intel·lectual i en el sistema endocrí, augmentant la resistència a la insulina, el sobrepès, l’obesitat… I alguns càncers s’associen més a la contaminació ambiental, com les leucèmies”.
“L’exposició continuada als contaminants accelera l’envelliment del cervell”
Per altra banda, la Dra. Natàlia Vilor-Tejedor, investigadora al BarcelonaBeta Brain Research Center i coautora d’un estudi que vincula una major exposició a la contaminació de l’aire amb nivells més alts de biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer, constata que “la contaminació de l’aire incrementa l’afectació de les funcions cognitives i produeix danys en algunes regions del cervell. També s’ha vist que una exposició continuada a aquests contaminants produeix un envelliment cerebral prematur, és a dir, accelera l’envelliment del nostre cervell i incrementa el risc de desenvolupar malalties cerebrovasculars i neurodegeneratives”.
La Dra. Vilor-Tejedor afegeix que “es tracta d’un factor de risc modificable, és a dir que podem intervenir en l’efecte que té sobre la nostra salut: millorant la qualitat de l’aire podem, per exemple, contribuir a fer que persones vulnerables minimitzin el risc i fins i tot no acabin desenvolupant la malaltia. Malauradament, Barcelona té uns nivells de contaminació molt per sobre dels recomanables i això ja està tenint efectes sobre la salut de la població. Però encara som a temps d’intentar rebaixar-los”.
Les mesures més eficients contra la contaminació atmosfèrica
Els experts consultats coincideixen a assenyalar que per combatre la mala qualitat de l’aire cal potenciar la mobilitat a peu i en bicicleta, afavorir l’ús del transport públic i fer un ús més racional i ambientalment sostenible dels vehicles de combustió. Tenint en compte que els més antics (que no tenen filtres i emeten una quantitat d’emissions molt superior) són els més contaminants, una mesura fonamental és reduir dràsticament la circulació d’aquesta tipologia de vehicles.
En aquest sentit, la implantació de zones de baixes emissions –una política àmpliament estesa a més de 200 ciutats de tot Europa, que comporta la restricció de la circulació dels vehicles més contaminants– és, segons l’Aliança Europea de Salut Pública, la mesura més efectiva per reduir la contaminació dels tòxics més perjudicials per a la salut pública: les partícules en suspensió o ultrafines (PM) i el diòxid de carboni (NO2).
Així, la Zona de Baixes Emissions de les Rondes de Barcelona (ZBE Rondes BCN), liderada per l’AMB i els cinc municipis que (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat) ha aconseguit reduir un 30% les emissions contaminants a la metròpolis, segons un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient publicat el novembre del 2021. Amb una superfície aproximada de 100 km2 i dos milions de residents, la ZBE Rondes BCN és la zona de baixes emissions més gran del sud d’Europa.
Xavier Querol considera que “la ZBE Rondes BCN és absolutament necessària i útil. S’ha eliminat una quantitat important de vehicles dièsel anteriors a 2009 que no podien entrar a la ciutat i que emetien molt de sutge cancerigen”.
La ZBE Rondes BCN va ser pionera a l’Estat espanyol i hi constitueix un model de referència per a la resta d’Espanya, especialment amb la nova Llei de canvi climàtic i transició energètica, que obliga els municipis de més de 50.000 habitants, i també els de més de 20.000 habitants que tenen problemes de qualitat de l’aire, a establir zones de baixes emissions abans de l’any 2023.